El Mont Pla i Santa Caterina

En un magnífic dilluns amb poca concurrència de caminants i turistes he aprofitat per fer una caminada pel Massís del Montgrí. Les vistes espectaculars. La visió de ramats de cabra salvatge ibèrica sobta en el Baix Empordà, però realment s'hi troba. No puc dir res més, he al·lucinat amb aquesta excursió tan a prop de casa.

Veure la ruta a Google Maps

Traducció automàtica

Quan s'usa la traducció automàtica, sense revisió posterior, ens podem trobar amb sorpreses com aquesta: La troballa d'un noi i un tigre dintre d'un pot... (enlloc d'en un bot)

Vist al Diari de Girona de 2/12/2012

Fòsfor

Segueixo el tema de luminescències nocturnes encetat en el post anterior. A l'època tardoral de l'any en que ens trobem hi ha molts dies que a l'hora que trec el gos quan ja és negra nit. I com que els gossos són animals de costums i els agrada fer les seves necessitats en el mateix lloc, si pot ser apartat -també són nets per naturalesa, si en tenen l'oportunitat-, anem als afores a un descampat on no hi ha enllumenat públic, amb el lot a la butxaca, per si de cas és massa fosc.

Doncs bé, fa uns dies, sobretot després de ploure, ja que no hi ha pols, veig uns petits punts que llueixen com si fossin cuques de llum. En encendre el lot per veure si hi ha tal cuca de llum, resulta que no es veu res, només el terra. Quan els ulls es desenlluernen de la llum del lot i es tornen a acostumar a la foscor, torna a haver-hi el puntet lluminós a terra.

He deduït que es tracta de fòsfor desprès d'algun os ja esmicolat, que té la propietat de brillar en la foscor, en contacte amb l'oxigen.

Conec dues llegendes religioses basades amb aquest fet de la luminescència del fòsfor.

Una fa referència a l'orígen del monestir de Santes Creus: "La zona havia estat lloc de pas de la transhumància quan es baixava a buscar un millor clima a l'hivern. Un dia els pastors, en fer-hi nit, van veure al terra tot de llumetes que brillaven i van pensar que era un senyal diví. Per això van marcar amb creus cadascun d'aquests punts lluminosos. Al matí següent quan es van llevar, es van trobar al mig d'un camp de creus santes i d'ossos d'ovelles mortes. Més endavant s'ha sabut que el fòsfor que hi ha als ossos produeix lluminositat en el fòsfor; vet aquí el senyal diví." (1)

La segona dóna lloc al nom de Compostel·la, a Galícia. La troballa de les restes de l'apòstol Sant Jaume en un terreny on hi havia una fossa comuna on brillaven les espurnes de fòsfor disseminat per terra degut a que s'hi trobava una gran fossa comuna, dóna nom al lloc i a la ciutat de Santiago de Compostel·la, del llatí "Campus Stellae" (camp d'estels) (2)

Restes d'ossos (Viquipedia)

(1) Extret del bloc "Els ulls als peus" 

(2) Basat en les explicacions del boc "Lira de Pleamar"

Foc follet

Es coneix com a  foc follet una flama erràtica que es produeix arran de terra, als cementiris, per la combustió dels gasos produïts per les substàncies orgàniques en descomposició.

Aquests gasos, apart dels cadàvers en descomposició, també els produeixen els abocadors industrials. En aquest cas, però, la quantitat de gasos faria que es produïssin explosions en comptes de focs follets. Per tant els canalitzen cap a una sortida ordenada i controlada.

La qüestió és: Aquesta energia que anem a comprar a Algèria i Rússia i canalitzem fins a casa nostra per a distribuir-la en canonades connectades als habitatges amb comptadors grocs i lluents, per què la malbaratem amb una flama perpètua encesa als quatre vents i no la connectem a la xarxa de distribució? De fet, el gas natural que rebem a casa també prové de la descomposició de matèria orgànica. Estaria bé que aprofitéssim els recursos, encara que provinguin d'un abocador no desitjat i il·legal com el de Vacamorta. 

Flama de gas metà a l'abocador de Vacamorta. Si la voleu veure, aneu-hi de nits, que es veu millor.

Gebre per Sant Narcís

Avui, dia de Sant Narcís, 29 d'octubre, a quarts de vuit del matí els cotxes i els camps es troben gebrats, no massa, perquè la tramuntana que ha fet ha eixugat l'aire, però prou perquè, encara en el mes d'octubre i a manca de gairebé  dos mesos perquè arribi l'hivern, podem gaudir d'un paisatge lleugerament emblanquinat.

La vista del gebre m'ha fet recordar una vella vivència:

Quan tenia 12 anys aproximadament, feia sisè d'EGB amb el Sr. Llopart a les escoles de la Bisbal d'Empordà. El Sr. Llopart, que vivia a Calonge, va arribar un fred dia de bon matí i ens va dir a tota la classe que mentre venia amb el cotxe per la carretera de la Ganga va veure  que els camps estaven tots gebrats!.

Ens ho va dir tot emocionat, però tota la classe a l'uníson li va contestar:

-Què?

I és que ningú de nosaltres, amb dotze anys, havia sentit la paraula "gebrat" ni "gebre". A la Bisbal les nostres famílies sempre deien, quan les herbes eren emblanquinades pel (per la)* fred, "ha gelat".

Gràcies a les explicacions del Sr. Llopart, en una època en que de llengua catalana als llibre de l'escola en podíem aprendre ben poc, per no dir res, vaig aprendre la diferència entre gelat i gebrat.

Gelar: Esdevenir fred com el glaç. Aquesta aigua que bevem està gelada.

Glaçar: Convertir-se en glaç. "S'ha glaçat l'aigua al congelador"

Gebrar: Cobrir-se de petits cristalls de glaç. "El camp d'userda és ben gebrat"

La paraula que sí que fèiem servir de petits per designar la roba estesa molla que havia quedat gelada a la nit i, per tant, dura com una pedra, era "empernar". Ex. "La roba estesa ha quedat ben empernada amb el (la)* fred". La curiositat lingüística d'aquesta paraula és la seva definició segons el diccionari: Empernat: fixat o clavat per mitjà de perns, clavat. Realment, fixada o clavada és com queda la roba empernada pel (per la)* fred.

* A l'Empordà sempre hem dit fred en femení.

Cotxe gebrat (29/10/2012)

Realment unes temperatures fredes pel mes d'octubre a l'Empordà

No hay Casera

La situació política que viu a hores d'ara Catalunya queda perfectament exemplificada en l'anunci de la gasosa "La Casera" dels anys 1980. L'anunci se situa en un restaurant (Espanya) on els clients (Catalunya) per beure demanen Casera (plenitud nacional, lingüística i econòmica). Com que no n'hi ha (de Casera) tots s'aixequen i se'n van: "Que no hay Casera!, pues nos vamos..."

Rantells

Després de les pluges de setembre que han omplert recs i bassals els mosquits han aparegut amb una virulència i abundor inusitada que feia anys que no veia. No valen ni locions anti-mosquit ni braçalets amb essència de citronel·la. És divertit veure la gent fotent-se bufetades a sí mateixa per matar o espantar els rantells que t'envolten a desenes o a centenars tan bon punt t'apropes a un lloc amb abundància d'herba fresca, i no només t'envolten sinó que se t'intenten menjar. La diversió s'acaba quan t'envolten a tu i has de sortir per cames. 

Tant de temps esperant la pluja per refrescar el terreny cremat pel sol de l'estiu i ara només queda esperar una bona tramuntanada perquè s'endugui ben lluny els rantells.

Flamencs a la Gola del Ter

Aquest passat cap de setmana hem pogut observar quatre flamencs vora la Gola del Ter. Sembla ser que en la seva migració han trobat un lloc agradable per reposar i l'han aprofitat, ja que no és gens corrent veure aquestes magnífiques i curioses aus al Baix Empordà. Les fotos són tirades a força distància (a la primera foto es poden veure els flamencs com uns punts diminuts al fons a l'esquerra), i sense trípode, per la qual cosa no són massa nítides, però sí que són testimoni de la presència d'aquests flamencs. Potser el fet que siguin quatre, tants com les barres de la senyera, té algun significat en la setmana de l'Onze de Setembre.

Fa alguns dies també es podia contemplar un solitari cigne uns quilòmetres riu amunt.

Núvols de tramuntana

Els núvols pentinats per la tramuntana, amb uns colors nítids i les vores llimades pel vent, ens han acompanyat aquest vespre mentre el cel s'anava enfosquint.

Vídeo de Presentació Onze de Setembre de 2012

Aquest vídeo s'ha enregistrat a la Sala de Plens de l'ajuntament de Verges (el Baix Empordà) Aquest matí també s'hi ha fet la concentració d'estelades que inicialment s'havia previst al castell del Montgrí, però que s'ha hagut de canviar de lloc pel perill d'incendi.