dissabte, 12 de gener de 2019

Un no és res, dos aguanten, tres fan foc.

Cada vegada que encenc la llar de foc recordo aquesta dita que deia el meu pare. Un no és res, dos aguanten, tres fan foc. El sentit és ben simple i literal, un tros de llenya solitari a la llar gairebé no crema. Amb dos trossos de llenya es pot fer una petita foguera que va aguantant el foc i el caliu però que escalfa ben poc. A partir de tres trossos de llenya ja es pot tenir una foguera consistent, que fa una flama respectable i pot escalfar de valent.
A partir d'aquí es pot extrapolar aquesta dita a d'altres situacions de la vida on la col·laboració de més subjectes fa que la tasca que es pugui dur a terme sigui més important i profitosa.


Cap comentari: