Relíquia del passat

Avui fent una volta diumengera amb bicicleta, passant per la carretera que porta a Palau-Sator des de Fontanilles he vist una cosa que m'ha fet frenar en sec i treure el mòbil per fer-li una foto. No era cap monument espectacular, ni cap animal curiós. Una cosa tan simple com una creu feta amb dues canyes és el que m'ha fet aturar i baixar de la bicicleta. 

I és que estic segur que, aquest senyal, tan comú fa uns anys als nostres camps, avui en dia és desconegut per la majoria de la gent i pocs en coneixen els significat. No es tracta de que s'hagi beneït el camp amb el senyal de Crist, ni que algun vailet hi hagi enterrat la seva mascota...

Aquest senyal és clar i concís per a que en coneix el significat: Indica al pastor que no pot entrar a aquest camp amb el ramat d'ovelles -pel motiu que sigui, no cal explicar-lo-. El pastor sempre el respectarà i les ovelles no entraran al camp.

Resistència

Som a finals d'agost i el Daró està pràcticament sec. Tot? No! Unes gorgues irreductibles mantenen encara l'esperança per a la vida aquàtica que les omple (escanyagats, libèl·lules, granotes...) A veure si aquests trons que se senten de lluny aporten una mica d'aigua... En altre cas el nivell seguirà baixant de forma ben ràpida.

De tota manera no em preocupo, he vist el Daró molt més eixut -pràcticament del tot- i en arribar la pluja altra vegada reapareix ple de vida.

Curiós escarabat

Aprofitant les vacances hem anat a fer una volta per la zona de Sant Jordi Desvalls i hem trobat un curiós escarabat blanc i negre mort que se l'estaven menjant les formigues. He cercat per Internet i he aclarit que es tracta d'un exemplar de l'espècie "Polyphylla fullo", un dels coleòpters més grans d'Europa, juntament amb l'escarabat rinoceront.

Curiosament en alemany d'aquest escarabat en diuen Walker (sí, sí... com el Ranger de Texas)

Graduació de l'agraïment

A qui escolti sense prestar-hi atenció pot semblar-li que els catalans utilitzem de manera indiscriminada les paraules gràcies, mercès i "merci" per expressar agraïment. Res més lluny de la realitat, però. Els no catalans, i especialment, els nostres veïns francòfons es sorprenen quan escolten que diem "merci" amb tota naturalitat per expressar un agraïment. No utilitzem, però, la paraula "merci", la paraula gràcies i la paraula mercès sempre en en el mateix context, sinó que hi ha una sèrie de matisos de l'agraïment que ens inviten a utilitzar cadascuna d'aquestes paraules en el seu moment apropiat.

"Merci" seria la forma més petita d'agraïment: per una propina de vint cèntims, per acostar-nos una cadira que ja anàvem a agafar, per haver-nos informat de quina hora era.

Gràcies, amb el seu augmentatiu "moltes gràcies", ja expressa un agraïment més profund, una propina de 50 €, ho diem a un familiar o un amic que ens paga un deute, quan ens acosten una cadira i tenim un impediment de mobilitat, etc,

Mercès i moltes mercès és un entremig, pot expressar tan un agraïment gran com un agraïment petit i sol expressar-se en un ambient formal a qui per haver-nos fet una concessió de caràcter públic, no implica que qui ens fa el favor es rasqui la butxaca: ho diem quan ens donen una beca, una subvenció, un premi literari...

El nostre llenguatge és ric en matisos i, quan manllevem una paraula d'un idioma estranger, moltes vegades és per donar un nou matís que no s'acaba d'expressar amb una paraula genuïna.

Gràcies per haver tingut la paciència de llegir-me!

Poder (de cranc)

Ignoro la mida del seu cervell, el seu funcionament o les reflexions que pot fer un cranc de riu americà dels que avui tant abunden a les nostres contrades (a rius, rierols, basses i estanys).

El cranc del vídeo estava avui parant el sol a la platja d'una gorga del riu Daró, entre Ullastret i Castell d'Empordà, quan l'ha sorprès un allau de gossos de la protectora que hi hem portat a banyar.

Refet de l'ensurt que deu haver passat quan li han saltat per damunt els gossos, l'he anat a filmar i ha reaccionat mostrant-me les seves defenses per subratllar la seva força i el seu poder.

Després de a curta filmació, evidentment, me n'he anat sense menjar-me'l ni fer-li cap mal.

Suposo que deu estar orgullós del seu poder, d'haver foragitat una bèstia tan grossa que tenia al damunt a punt de cruspir-se'l. Potser el personalitzo massa. Ignoro com pensa un cranc.