Temps era temps

Temps era temps, com diu la cançó de Joan Manuel Serrat, que tard i malament ho vam saber tot, qui eren els reis, d'on venen els nens i què menja el llop...

Efectivament, els que varem neixer abans de l'esdeveniment de la democràcia, amb tots els seus defectes, però amb totes les seves virtuts, varem tenir bàsicament un  dèficit en l'aprenentatge del coneixement que no era estrictament aquell que era promogut pel règim i, també, un dèficit en l'aprenentatge de la nostra pròpia llengua, almenys els que parlavem català. Avui ens queixem que el català que parlem és cada vegada menys autèntic i més calcat del castellà, amb menys utilització de pronoms febles i amb la utilització de formes no genuïnes.

En la meva infantesa potser parlavem un català estructuralment més genuí, però la quantitat de paraules que es deien directament en castellà -tot i que amb una pronunciació catalanoempordanesa forçada- feia feredat: buson (bústia), sellu (segell), resibu (rebut), antes (abans), enxuf (endoll), cossetxadora (recol·lectora), silus (sitges), etc. etc. Si mirem una mica enrera podem comprovar que hem perdut en estructura (un peatge degut a la incorporació de milions de nous catalanoparlants) però hem guanyat en vocabulari.

Avui reflexionava sobre aquest fet recordant un conegut pintor de la Bisbal que fa prop de vint anys em recomanava una fabulosa pintura "antihomo" perquè no em sortissin taques negres a la paret del pis.

Evidentment el bon home volia dir pintura "antihumitat" o "antifloridura", però havia llegit a l'envàs -com tantes coses únicament en castellà- "antimoho" i essent fidel a la teoria que només ens fixem en el començament i en el final de les paraules que llegim havia tergiverssat l'ordre intern de la paraula: Antihomo vol dir anti homes. Antimoho: anti floridura.

Gita de bruixa

Fa temps que estic donant voltes a l'orígen d'aquesta paraula tan curiosa que defineix un dels bolets més estrafolaris que viuen al nostre país.

La gita de bruixa, també anomenada reixa del diable, amb nom científic Clathrus ruber és un bolet rodó, que quan és petit sembla una pilota de golf i tot de plegat se li esparreca la membrana que el cobreix i es converteix en una xarxa vermella de forma esfèrica, constituïda per hexàgons, com aquell qui diu, l'esquelet d'una pilota de futbol.

Es diu que el nom de gita prové de gitat -vomitat- en el sentiti que és una cosa fastigosa, pudenta i repudiable.

Tanamteix a mi sempre això m'ha sorprès, la gent, que no és ximple, si vol dir gitat, diu gitat, no pas gita, i per tant caldria dir gitat de bruixa i no pas gita de bruixa.

A mi gita sempre m'ha inspirat una altra cosa. Hi ha una paraula en francès per definir el lloc on es dorm o el lloc on hom pot refugiar-se, que és "gîte", paraula que prové del llatí "Iacere", com el català "jaç" o "jaure". Famoses són les Gîtes de France,  -albergs on passar la nit mentre viatges-

¿Qui diu que la paraula gita, emprada en el nom del bolet gita de bruixa, no té la mateixa arrel que aquesta "Gîte" francesa?. Personalment sempre he trobat molt més romàntic cercar els orígens de la paraula gita de bruixa, amb la seva forma de puntorra delicada que protegeix un interior pudent com el refugi, la cabana, o el jaç de la bruixa i no pas com el gitat (tots ens imaginem com és un gitat... i no és pas com aquest bolet) de la bruixa.

Gita de bruixa (Viquipèdia)

Nol us sembla que és el lloc ideal perquè una petita bruixa ho converteixi en el seu domicili?

El circ Raluy estableix base fixa a Vulpellac

El Circ Raluy marxarà de les Terres de l'Ebre a causa dels robatoris per obrir un parc temàtic a l'Empordà

El carismàtic circ ha acceptat l'oferta de l'Ajuntament de Vulpellac per tenir la seva base al Baix Empordà. "Ens roben i ens ho destrossen tot", diu el director Carles Raluy

El Circ Raluy deixarà la seva base de l'Aldea (Baix Ebre) pels continus robatoris soferts i instal·larà el 2011 a Vulpellac (Baix Empordà) un parc temàtic, mentre que al Nadal presentarà a Barcelona el seu nou espectacle, "Els saltimbanquis", ha dit a Efe el seu director, Carles Raluy. El Raluy és un dels circs més antics d'Espanya, i es caracteritza pels carismàtics carros amb els quals es desplaça de poble en poble. Segons Carles Raluy, "es pot viure del circ en l'actualitat" si tens un projecte de qualitat, encara que "els circs petits passen fatigues" i han de subsistir amb números amb animals, que "són més barats que contractar artistes". No és el seu cas, ja que ni amb el seu pare, Luis Raluy, fundador d'aquest circ fa més de 80 anys, ni ara, "han tingut mai tradició de domadors, però sí d'acrobàcies".

El Circ Raluy va arribar a Catalunya, procedent de Portugal, on s'havia establert, poc després de la Revolució dels Clavells, i es van assentar a l'Aldea (Baix Ebre), on van comprar una parcel·la de 20.000 metres quadrats que l'any vinent llogaran, amb totes les instal·lacions, per desplaçar-se a Vulpellac. "Ens roben i ens ho destrossen tot", comenta Carles Raluy, que ha decidit fer les maletes i acceptar l'oferta de l'Ajuntament de Vulpellac, on els cediran per més de 30 anys uns 10.000 metres quadrats on instal·lar-se i erigir "un museu-escola". Un projecte que ja està redactat i que, a falta dels papers, esperen que sigui realitat "el 2011 o a principi del 2012" en una zona "pròxima a França" i que, amb l'arribada del TGV i les seves habituals gires per l'estranger -han estat en quatre continents-, "els anirà bé per sortir fora a treballar".

Guardonat pel jurat en els recentment creats Premis del Circ de Catalunya, Raluy lamenta haver de marxar d'un poble "al qual li hem fet molta propaganda", diu que no ha tingut cap contraoferta per part del consistori de l'Aldea -"només ens van dir que avisarien els Mossos si ens robaven", comenta- i es mostra esperançat amb el trasllat.

"Muntarem un museu-escola del circ amb espectacles esporàdics, un centre pedagògic-històric amb exposició de cartells antics, llibres i carros del segle XIX, i un lloc d'acollida en un ambient de circ", explica Carles Raluy sobre el nou "parc temàtic". El projecte comptarà amb l'Hotel Sobre Rodes, un carro de 1944 totalment condicionat com una habitació d'hotel que es lloga per dies perquè qui ho desitgi pugui conviure amb els artistes.

Informa : ARA
Veure notícia a: AVUI - EL PUNT
Veure notícia a : LA VANGUARDIA

Vianda

Fa pos dies en el programa Karakia del Canal 33, on ens presenten menjars i gastronomies de diferents cultures i procedències que viuen avui al nostre pais vaig sentir, fent referència a un plat de menjar típic de Cuba que la locutor aquedava sorpresa pel fet de que els cubans anomenen vianda a un plat format per carbassa i altres diferents verdures.

Jo que ho estava escoltant, vaig sorprendre'm més del comentari de la locutora que del fet que a aquest plat l'anomenessin vianda a Cuba.

A casa dels plats de verdura sempre se n'ha dit plat de vianda i de l'acompanyament el tall: "Un bon plat de vianda amb un tall de pollastre." "Avui hi ha cols de vianda... Què vols de tall, ou ferrat o truita".

Vianda etimològicament és una paraula d'orígen francès que, tot i que avui en dia en aquest idioma designa exclusivament "carn" -viande- antigament havia designat tot tipus de menjar i en la seva expansió pel món va anar adquirint diferents significats.

-Així a l'Empordà, un plat de vianda és un plat de verdura, patates o llegums.

-En castellà "vianda" fa referència preferentment a carn i peix

-En francès, com he ja comentat, significa avui en dia "carn" exclusivament, també nomenada "chair"

-A Cuba, pel que es veu,  té el mateix significat que a l'Empordà -verdura, patates o llegums- , aquesta paraula de tant escampar-se ha arribat a tenir mateixos signifcats en llocs tan llunyans com l'Empordà i Cuba (Serà per allò del meu avi, que va anar a Cuba?)

No hi ha res com una bona arengada a la brasa per acompanyar un plat de vianda.