dilluns, 18 d’octubre de 2010

la Tramuntana

Avui que amb els cabells voleieant esparrucats en contrast amb l'herba pentinada per la tramuntana, amb els aglans arrencats d'alzines i roures on s'aferren per no caure, encara,   he anat a fer una sortida pel bosc, finalment alliberat pel vent dels molestos rantells que ens han xuclat la sang vampíricament durant tot l'estiu, he recordat l'oració al Crist de la Tramuntana del poeta empordanès Carles Fages de Climent:

Braços en creu, damunt la pia fusta
Senyor, ampareu la closa i el sembrat
Doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
Que eixugui l'herba, i no ens espolsi el blat.



Crist de la tramuntana (Salvador Dalí) 1968