Quan de petit hi havia alguna cosa que no m'agradava el meu pare em deia "ets un llamec", i "s'ha de tenir el ventre de gitano".
L'expressió llamec no l'he tornat a sentir mai més, ni tan sols l'he dit mai als meus fills, potser deu estar extingida o en vies d'extinció. És per això que avui vull dedicar-li un emotiu petit record.
El Diccionari Català-Valencià-Balear (l'Alcover-Moll) conté la paraula llamec o llamenc, amb la definició: "Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines". Evidentment, quan no volia, de petit, menjar alguna cosa i m'ho recriminaven amb aquesta paraula, a mi em sonava com un insult, no com un adjectiu, tot i que normalment un insult sol ser un adjectiu que no ens agrada.
L'expressió tenir el ventre de gitano, evidentment volia dir que s'havia de menjar de tot, fent referència als gitanos itinerants d'aquella època que arreplegaven qualsevol cosa, bona o dolenta, que trobaven o que els donaven.
No s'ha de ser llamec, però tampoc golafre
Com que en veure aquesta imatge us quedareu amb ganes de veure el vídeo, aquí el teniu:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada