dimarts, 6 d’abril de 2010

Cagarades de lloca



Temps era temps que totes les cases, de la vila i de pagès tenien les seves gallines per als ous de consum i també per a proporcionar a la poca carn que es menjava, preferentment les festes anyals i de guardar.
Quan els ous no eren retirats de la ponedora, o bé la gallina se les havia empescat per pondre'ls en algun racó inaccessible o amagat venia l'hora de covar els ous, durant vint-i-un dies exactament, a fi i efecte de que vinguessin al món els generalment rossets i rodonets pollets.
Per dur a terme aquesta tasca la voluntariosa gallina agafava una espècie de febre que li feia pujar la temperatura corporal, li treia la gana i la “invitava” a estar-se els vint-i-un dies col·locant bé els ous sota les seves plomes i ales entreobertes fins que naixien els pollets.
Durant aquest temps de cura i incubació dels ous la gallina, llavors anomenada lloca, feia molt poques sortides del niu on romanien els ous i en aquestes sortides aprofitava per dipositar les dejeccions acumulades en els seus budells fent una immensa cagarada: la cagarada de lloca.
Avui, observant la gran cagarada que havia fet una cotorra que tenen els meus pares i que està covant els ous que ha post he recordat les grans cagarades de lloca dels galliners de la meva infantesa i, fent ús de la tecnologia moderna he cercat al Google si hi havia alguna informació sobre la cagarada de lloca. Com que no hi he trobat res, es veu que això no ha estat mai objecte d'estudi científic, he decidit penjar aquestes reflexions.

2 comentaris:

Mercè ha dit...

A LA LLOCA NO LA VEIA CAGANT, MÉS AVIAT LA VEIA AL DAVANT D'UNA FILERA DE POLLETS, TOTA ORGULLOSA ELLA DE LA SEVA TROUPE.

Toy folloso ha dit...

I si la lloca s´explaiava massa en les sortides, llavors quedàven ous sense sortir pollet ni res, ous nials, autèntics precursors de les bombes fètides.
Un tresor per fer esclatar en el cine, un dijous sant de fa molts anys, veient el monolític "Ben-hur".