Codi fonètic internacional ICAO

El codi fonètic internacional ICAO (International Civil Aeronautical Organization) és el codi fonètic més utilitzat al món, considerant-se el més útil i científic. És utilitzat també pels radioaficionats i elimina els dubtes a l'hora de deletrejar paraules o sigles.

És tremendament útil a l'hora de deletrejar matrícules 5657DBT (delta, bravo, tango) i elimina els dubtes a l'hora de les comunicacions en condicions adverses com per exemple en les comunicacions per ràdio de la policia.

La taula completa és la següent:

Alpha
Bravo
Charlie
Delta
Echo
Foxtrot
Golf
Hotel
India
Juliet
Kilo
Lima
Mike
November
Oscar
Papa
Quebec
Romeo
Sierra
Tango
Uniform
Victor
Wkiskey
Yankee
Xray
Zulu


Per fer honor al bloc, podem deletrejar GAVARRES: GOLF+ALPHA+VICTOR+ALPHA+ROMEO+ROMEO+ECHO+SIERRA

Acudit:

Com es deletreja VPH en l'alfabet fonètic internacional?

VICTOR PAPA HOTEL

I en l'alfabet fonètic basc?

VAMOS PATXI HOSTIA!!

La bassa de Jafre

De petit a l'Agrupación Escolar Mixta de las Escuelas Nacionales de la Bisbal d'Empordà, després anomenat Col·legi Joan de Margarit, (ara CEIP -avui en dia tot són sigles-) els mestres ens feien aprendre de memòria "los rios de España".
Els de la "vertiente atlántica" començàven per Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Gualalquivir... . I el primer d'aquest reguitzell, el Miño, venia il·lustrat per una dita castellana que diu "El Miño lleva la fama y el Sil lleva el agua", és a dir, el nom de riu que s'ensenya és el Miño, en canvi la major aportació d'iagua la fa el Sil, un seu afluent.
I que té a veure això amb la bassa de Jafre? Doncs que Garrigoles té la bassa i Jafre se n'emporta la fama. Efectivament el pou d'aigua calenta de Jafre està situat dintre del terme municipal de Garrigoles, al Baix Empordà, prop, això sí, del terme municipal de Jafre, però com que l'accés més fàcil és el que passa per Jafre tothom ha acabat coneixent aquest indret amb el nom de "el pou d'aigua calenta de Jafre" o més senzillament "la bassa de Jafre".
Avui en dia hi ha en construcció un gran espai termolúdic a tocar del poble de Jafre, darrer cop de cua d'aquest pou d'aigua calenta descobert als anys 60 del segle XX per una empresa que cercava gas o petroli. A data d'avui puc constatar que la bassa segueix fent alguna bombolla, però la temperatura de l'aigua és més aviat la temperatura ambient, es deu haver refredat amb el pas dels anys!

Hi ha una pàgina amb informació del municipi de Jafre penjada a la Xarxa telemàtica educativa de Catalunya, coneguda per les sigles XTEC -allò que dèiem de les sigles-,amb una informació al respecte de la bassa de Jafre a la qual es pot accedir amb aquest ENLLAÇ.


Com anar a la bassa de Jafre?

Cagarades de lloca

Temps era temps que totes les cases, de la vila i de pagès tenien les seves gallines per als ous de consum i també per a proporcionar a la poca carn que es menjava, preferentment les festes anyals i de guardar.
Quan els ous no eren retirats de la ponedora, o bé la gallina se les havia empescat per pondre'ls en algun racó inaccessible o amagat venia l'hora de covar els ous, durant vint-i-un dies exactament, a fi i efecte de que vinguessin al món els generalment rossets i rodonets pollets.
Per dur a terme aquesta tasca la voluntariosa gallina agafava una espècie de febre que li feia pujar la temperatura corporal, li treia la gana i la “invitava” a estar-se els vint-i-un dies col·locant bé els ous sota les seves plomes i ales entreobertes fins que naixien els pollets.
Durant aquest temps de cura i incubació dels ous la gallina, llavors anomenada lloca, feia molt poques sortides del niu on romanien els ous i en aquestes sortides aprofitava per dipositar les dejeccions acumulades en els seus budells fent una immensa cagarada: la cagarada de lloca.
Avui, observant la gran cagarada que havia fet una cotorra que tenen els meus pares i que està covant els ous que ha post he recordat les grans cagarades de lloca dels galliners de la meva infantesa i, fent ús de la tecnologia moderna he cercat al Google si hi havia alguna informació sobre la cagarada de lloca. Com que no hi he trobat res, es veu que això no ha estat mai objecte d'estudi científic, he decidit penjar aquestes reflexions.