dimarts, 30 de març del 2010

Manual del bon polític - Georges Frêche

El recent escollit President del Languedoc-Rosselló en una xerrada enregistrada als seus alumnes a la facultat de la Universitat de Montpeller fa una disquisició de les arts que utilitza per a ser escollit pel poble, així com de les seves simpaties amb els catalans.
Poso primer la transcripció de l'original en francès i posterioment la seva traducció al català, així com un enllaç a l'enregistrament de la seva veu que hi ha penjada al Youtube.


Oui. Ce que je vous dis c'est l'évidence.
Ah, mais si les gens fonctionnaient avec leur tête, mais les gens ils ne fonctionnent pas avec leur tête, ils fonctionnent avec leur tripes. La politique c'est un affaire de tripes, c'est pas un affaire de tête.
C'est pour ça que moi quand je fais une campagne, je ne la fais jamais pour les gens intelligents. Des gens intelligents, il en y a 5 a 6 %, il en y a 3% avec moi et 3% contre, je change rien du tout. Donc je fais compagne auprès de cons et là je ramassa des voix en masse. Et jamais sur des sujets..
Enfin, aujourd'hui je fais ce qui m'intéresse, comme Président de la Région, j'aide les lycées, j'aide la recherche et quand je ferai campagne, dans deux ans pour être de nouveau élu, je ferai campagne sur des conneries populaires, pas sur des trucs intelligents que j'aurai fait.
Qu'est ce que les gens en ont à foutre que je remonte les digues, les gens s'occupent des digues quand elles débordent, après ils oublient, ça les intéresse pas, les digues du Rhône, les gens ils s'en foutent, ah à la prochaine inondation, ils gueuleront qu'on n'a rien fait.
Alors moi je mets beaucoup d'argent sur les digues de Rhône, mais ça ne rapporte pas une voix, par contre si je distribue des boites de chocolat à Noël tous les petits vieux de Montpellier, je me ramassa un gros paquet de voix.
Je donne des livres gratuits dans les lycées. Vous croyez que les connards me disent merci, ils disent non ils arrivent en retard, comme si c'était ma faute parce que l'appel d'offres n'avait pas marché et que donc il y avait quinze jours de retard dans la livraison.
Les gens ils disent pas merci, d'ailleurs les gens ils disent jamais merci, Les cons ne disent jamais merci. Les cons sont majoritaires, et moi j'ai toujours été élu par une majorité de cons et ça continue parce que je sais comment les « engraner », « j'engrane » les cons avec ma bonne tête, je raconte des histoires de cul, etc... ça un succès de fou, ça a un succès fou. Ils disent, merde, il est marrant, c'est un intellectuel mais il est comme nous, quand les gens disent « il est comme nous », c'est gagné, ils votent pour vous. Parce que les gens ils votent pour ceux qui sont comme eux. Donc il faut essayer d'être comme eux.
Là, les catalans me font chier, mais je leur tape dessus parce qu'ils m'emmerdent, mais dans deux ans, je vais me mettre à les aimer je vais y revenir je vais leur dire, mon Dieu, je me suis trompé, je vous demande pardon, ils diront: qu'il est intelligent, ils me pardonneront, ils en reprendront pour 6 ans.
C'est un jeu, qu'est ce que vous voulez il faut bien en rire. Avant je faisais ça sérieusement, maintenant j'ai tellement l'habitude de la manœuvre que ça me fait marrer.
Les cons sont cons et en plus ils sont bien dans leur connerie. Pourquoi les changer, pourquoi voulez vous les changer? Si vous arrivez à faire en sorte que les gent intelligents passent de 6 à 9% voire à 11, vous ne pourrez pas aller au-delà.
Mais les cons sont souvent sympathiques, moi je suis bien avec les cons, je joue à la belote, je joue aux boules. Je suis bien avec les cons parce que je les aime, mais ça ne m'empêche pas de les juger, mais après quand vous avez raison, mais toujours 3 à 4 ans après.
Toujours 3 ou 4 ans après, ils disent, mais il est pas si con parce que après tout ce qu'il a fait ça marche. Donc vous faites des trucs, vous vous faites élire, 6 ans. Les 2 premières années vous devenez maximum impopulaire, vous leur tapez sur le claque bec, etc... ah salop le peuple aura t'a peau, on t'aura, moi je dis cause toujours, je vous emmerde. Ensuite 2 ans vous laissez reposer le flan, vous faites des trucs plus calmes.
Et les deux dernières années, plus rien du tout, des fontaines, des fleurs, et des bonnes paroles, je vous aime, oh catalans, je vous aime, oh occitans mes frères, je vous aime, vous faites un petit institut, une merde pour propager le catalan auprès de 4 guguss, tout le monde est content, tout le monde est content, évidemment ils parlent catalan comme ça personne les comprend à 3 km de chez eux. Mais ça leur fait plaisir.


Si, el que us dic és l'evidència.
Ah, però si la gent funcionés amb el seu cap, però la gent no funciona amb el seu cap, funcionen amb les seves tripes. La política és un assumpte de tripes, no és un assumpte de cap.
És per això que jo quan faig una campanya, no la faig mai per a la gent intel·ligent.
De gent intel·ligent, n'hi ha un 5 o un 6%, n'hi ha 3% amb mi i 3% contra meu, no canvio res en absolut. Per tant faig companya per als estúpids i allà jo recullo vots en massa. I mai sobre subjectes..
Finalment, avui faig el que se m'interessa, com a President de la Regió, ajudo els instituts, ajudo la investigació i quan faré campanya, en dos anys per ser de nou escollit, faré campanya sobre ximpleries populars, no sobre coses intel·ligents que hauré fet.
Què n'ha de fotre la gent si faig els dics més alts? La gent s'ocupa dels dics quan es desborden, després se n'obliden, això no els interessa, els dics del Roine, la gent se'n fot, ah a la pròxima inundació, bramaran que no s'ha fet res.
Llavors jo poso molts diners sobre els dics de Roine, però això no dóna un vot, en canvi si distribueixo capses de xocolata per Nadal a tots els petits vells de Montpellier, recolliré un bon paquet de vots.
Dono llibres gratuïts als instituts. Creieu que els imbècils m'ho agraeixen?, diuen que arriben amb retard, com si fos la meva culpa perquè la crida d'ofertes no havia funcionat i per tant hi havia quinze dies de retard en el lliurament.
La gent no diu gràcies, d'altra banda la gent no diu mai gràcies, Els imbècils no diuen mai gràcies. Els imbècils són majoritaris, i jo sempre he estat escollit per una majoria d'imbècils i això continua perquè sé com engrescar-los, jo ens engresco els imbècils amb el meu bon cap, conto històries de cul, etcetera... això té un èxit de boig, això té un gran èxit. Diuen, merda, és divertit, és un intel·lectual però és com nosaltres, quan la gent diu «és com nosaltres», és guanyat, voten per vostè. Perquè la gent voten per als que són com ells. Per tant cal intentar ser com ells.
Allà, els catalans em fan cagar, però els pico a sobre perquè m'empipen, però en dos anys, em posaré a estimar-los hi tornaré i els diré, Déu meu!, m'he equivocat, els demano perdó i diran: que és intel·ligent, em perdonaran, em reprendran per a 6 anys més
És un joc, què voleu? Cal riure-se'n. Abans feia això de manera seriosa, ara tinc tant el costum de la maniobra que això em fa divertir.
Els estúpids són estúpids i a més estan bé en la seva estupidesa. Per què canviar-los, per què voleu canviar-los? Com a molt, es pot aconseguir que els intel·ligents passin de 6 a 9%, fins i tot a 11, però no es pot anar més enllà.
Però els estúpids són sovint simpàtics, jo estic bé amb els estúpids, jugo a cartes, jugo a les boles. Estic bé amb els estúpids perquè els estimo, però això no m'impedeix jutjar-los, però després quan tu tens raó, però sempre 3 a 4 anys després.
Sempre 3 o 4 anys després diuen: no és pas tan estúpid perquè després de tot allò que ha fet funciona.
Així, feu coses, us feu escollir 6 anys. Els dos primers anys esdeveniu impopulars al màxim, els toqueu el botet, etc, el poble tindrà la teva pell, et tindran a tu.Jo dic parleu sempre i empipeu-los.
Llavors 2 anys deixa descansar el flam, fes coses més tranquil·les.
I els dos últims anys, més res en absolut, de les fonts, de les flors, i de les bones paraules, us estimo, oh catalans, us estimo, oh occitans els meus germans, us estimo, fas un petit institut, una merda per propagar el català amb 4 guguss, tothom està content, tothom està content, evidentment parlen català així ningú no els comprèn a 3 km de casa seva. Però això els fa plaer.

diumenge, 14 de març del 2010

Que n'ets de mesell, et ben estovaria amb una cima


Engegant oques amb una cima

Una de les expressions que la maniada d'avui en dia ha sentit ben poques vegades, o mai, és la que serveix de títol a aquest post.

Mesell és aquella persona o animal que no fa cas després de repetir-li una ordre o instrucció una i altra vegada.

La joia de la corona d'aquesta espressió és, però, la paraula cima.

Una cima és cadascuna de les branques que formen la part superior d'ur arbre o arbust. A Mallorca es diu cima especialment a la rama o branques tallades de la part superior d'un arbre.

També es diu cima a cadascuna de les branques superiors o més primes d'una planta, com ara fonoll, bruc, salze o parra.

A Tortosa en diuen cima de la part més prima de la canya de pescar.

El cas és que del vocabulari bisbalenc de la meva infantesa la versió que me n'ha quedat interioritzada és la d'aquell estri que serveix per a picar si no fas bondat. Per sort mai em varen picar amb una cima, però devia de ser bastant mesell de petit, ja que la frase "et mereixeries un bon cop de cima" m'ha quedat ben enregistrada en el record.

dissabte, 6 de març del 2010

No se'n trobaria ni un os per fer una manxeta

La Dra. Brennan de la sèrie "Bones"

A la sèrie "Bones", emesa actualment per la Sexta, l'antropòloga forense Temperance Brennan, amb el seu equip de científics i ajudada per l'investigador Seeley Booth és capaç de deduir a partir d'indicis invisibles per a una altra persona, descoberts a l'esquelet d'un cadàver, les circumstàncies de la seva mort i, fins i tot, el lloc dels fets i l'assassí.
I no només quan un cadàver és fresc i amb tot de marques més o menys evidents a ull nu sinó fins i tot quan, com diem a l'Empordà, no se'n trobaria ni un os per fer una manxeta.
Avui m'ha entrat la curiositat respecte a aquesta frase tan nostrada i m'he documentat a l'obra més exhaustiva de la llengua catalana -el diccionari Català-Valencià-Balear de Mossen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, on, com moltes altres tantes vegades, hi he trobat la resposta:
Resulta que una manxeta és un botet de caçar guatlles, compost d'una bosseta de cuir i un osset que hi va adherit; estrenyent i afluixant la bosseta amb els dits, fa un soroll semblant al cant d'una guatlla.
I d'aquesta definició en surt un altre dubte a les nostres orelles tecnològiques: Què és un botet?. Doncs bé, un botet no és sino un bot petit.
Tornem-hi... Què coi és un bot? Doncs un bot és una pell de cabra degudament tractada i cosida que serveix per a contenir líquids (vaja, una cosa bastant primitiva...) I ha esdevingut una mesura de capacitat (aprox. 60 litres) usada encara avui en dia per mesurar el contingut de les botes de vi (Ex. és una bota de 6 bots)
Quan un botet o un bot s'inflen queden tensos i tibants, per això quan algú ens fa empipar o ens parla d'una cosa que no ens agrada li diem: "No em toquis el botet"