L'assassí horriblement lent amb l'arma extremadament ineficaç

M'ha arribat aquest vídeo, que he trobat molt bo i digne de les millors pel·lícules tipus "gore" o de por i sang i fetge. No m'he pogut estar de penjar-lo al bloc.
Aquí us el deixo:

Alada, cada gota un beso

Corrien els anys 80 del segle passat (dient-ho així sembla molt lluny) quan la televisió emetia aquell anunci de "Alada, cada gota un beso" . Deixant de banda la qualitat del perfum a mi aquella marca sempre em va fer pensar en les formigues alades, que anomenem col·loquialment "alades", a seques, en singular "alada", els individus reproductors de les formigues, també dits reis i reines que, en altra època de menys consciència ecològica i més record de la postguerra s'utilitzaven juntament amb les gramaroles d'esquer per anar a parar ballestes per capturar ocells.



Les alades solen sortir en núvols espessos d'individus quan acaba de ploure per aprofitar que la terra és humida i, per tant, molt més fàcil d'excavar -imaginem-nos l'esforç titànic que ha de fer una única formiga per iniciar la construcció d'un formiguer, abans de pondre-hi els primers ous i que neixin les primeres obreres que l'ajudaran en la tasca-.



Avui ha plogut. Ha plogut un bon ruixat com feia temps que no el veiem per aquests rodals i quan tornava cap a casa plegant de traballar he començat a veure alades que volaven amb poca traça cercant un lloc on iniciar una nova colònia (colònia de formigues, no pas de perfum).


Aquesta tarda, passejant l'Andy, he vist l'orígen d'aquestes alades: prop de casa, desenes de formiguers bullien d'activitat i en sorgien centenars o milers d'alades que, enfilant-se a qualsevol planta per agafar embranzida, alçaven el vol a la recerca del seu destí incert.



Mentre contemplava embadalit el seu moviment, les seves companyes -sense ales- creient que es tractava d'un atac massiu d'un gegant al seu petit regne han començat a enfilar-se per les meves cames com una reproducció de la pel·lícula coneguda aquí amb el títol de "cuando ruge la Marabunta" i, quan me n'he adonat me les he hagut d'espolsar de pressa i corrents.



Penjo unes fotos de poca qualitat que he fet amb el mòbil, però que ens donen una petita idea de l'èxode de les alades.

El meu gos en un pou (mi gozo en un pozo)

Fa poc dies vaig penjar aquest post en que m'alegrava de l'ús de le llengua catalana en els seus anuncis per mail per part de Dacathlon.

"Finalment la multinacional dels productes i material esportiu francesa Decathlon ha decidit canviar la seva postura immobilista lingüísticament parlant i ha decidit fer la seva propaganda en català. També ha incorporat el català a la seva web. Una felicitació al Decathlon i una alegria per a tots els catalans.
Potser ho celebraré fent-me més bon client seu...

Avui veig que tot segueix igual, la nova propaganda que he rebut torna a ser en castellà. Va ser flor d'un dia....

Barbaritats lingüístiques

L'ús de paraules i sobretot de construccions gramaticals alienes a la nostra llengua és una epidèmia difícil de combatre. De vegades penso que és el preu que hem de pagar per conservar-la i incorporar-hi nous parlants en quantitats significants. Trobo però, fora de lloc, que els professionals de la llengua i de la comunicació no siguin capaços d'expressar-se correctament en la llengua que, en el fons és la seva eina de treball. Quansevol lampista incapaç de utilitzar el tornavís correctament seria automàticament despatxat. Jo no demano tant, però a alguns professionals de la comunicació els caldria, com feien a les escoles quan jo era petit, posar-los les orelles d'ase i passejar-los davant de la classe, per ésser incapaços d'usar l'eina bàsica de la seva professió: la llengua.

M'he proposat anar fent un recull de les bestieses monumentals que senti els mitjans de comunicació, tenint en compte únicament aquelles pronunciades pels locutors, presentadors o actors, no pas per entrevistats. No sé si la meva paciència en fer aquesta llista durarà gairé, per començar, el primer dia n'he apuntat un parell, ja veurem si m'hi puc dedicar més. D'una cosa, però, n'estic segur, i és que si no n'apunto no serà pas perquè no se'n diguin (de barbaritats)

13/10/2009 11:17 Catalunya Ràdio "Els Matins": S'ha posat ulleres de sol perquè no la desllumara (enlluernés) el vestit groc de la vicepresidenta de la Vega. (en un clar calc del castellà "deslumbrara")

13/10/2009 15:40 3/24 "TN Comarques": Pas inferior peatonal (enlloc de "pas inferior per a vianants") (Peatonal, de "peatón" en castellà, en català vianant)

13/10/2009 19:40 3/24 : Entre els detinguts està Arnaldo Otegi (enlloc de "entre els detinguts hi ha Arnaldo Otegi"), evidentment amb una clara còpia de la forma castellana.

16/10/2009 7:33 RAC 105 "Fricandó matiner": "el diputat polac..." enlloc de: polonès. El nom de les diverses nacionalitats de l'antiga Europa de l'Est forma part dels errors garrafals dels presentadors: polac, rumà, ucranià... enlloc de polonès, romanès, ucraïnès...

15/10/2009 11:30 Catalunya Ràdio "Els matins": "Torna el costumbrisme" , enlloc de costumisme. Evidentment "costumbrisme = costumbrismo, de costumbre en castellà" i "costumisme", de "costum", en català.

20/10/2009 Diari de Girona "ciberacosador" enlloc de ciberassetjador.

El dia de la "hispanitat"

A l'article d'opinió de la contraportada del diari "El Punt" del dia 10 d'octubre de 2009, signat per un tal Enric Ramionet, amb el títol "Bolets per la hispanitat" es fa una al·lusió a una cançó de Gabino Palomares, titulada "La maldición de Malinche" i proposa que hauria de ser l'himne de tal dia com aquest, que ens fan celebrar el 12 d'octubre.
Mai no havia sentit aquesta cançó, però després de sentir-la en un vídeo de Youtube m'ha enganxat i per això poso un accés aquí per qui vulgui sentir-la, així que cadascú decideixi si és o no apropiada com a himne del dia de la hispanitat.

Marxa de l'arboç 2009

XXXI
Marxa de l'arboç 2009
La Bisbal d'Empordà 18 d'octubre

CONCENTRACIÓ I INSCRIPCIONS: a partir de les 7 del matí
SORTIDA: a les 8 del matí des de la Piscina Municipal (Font de l'Arbre)
ARRIBADA: a la 1 de la tarda

ORGANITZA: GRUP ESPORTIU BISBALENC I COLLA DE MARXAIRES
HI COL·LABORA: ARGILES COLOMER SL i FLECA I CAFETERIA COLOMER

PREU INSCRIPCIÓ: 4,5 €

Recorregut:

MARXA CURTA 12 KM.
La Bisbal, l'Entrebanc, camí ral de Sant Pol, Saplà d'en Perapau, camí de les barraques, pineda d'en Prats, Cal Gallaret, Puig d'en Miraviles, Horta dels Frares i la Bisbal.

MARXA LLARGA 18 KM.
La Bisbal, l'Entrebanc, camí ral de Sant Pol, Saplà d'en Perapau, camí de les barraques, pineda d'en Prats, Cal Gallaret, Can Cals, el Falguerar, Puig d'en Miraviles, Horta dels Frares i la Bisbal


Mostra Font de l'Arbre en un mapa més gran