dimecres, 19 d’agost de 2009

Cuina d'estiu - Pollastre a l'ast a Can Padrés de Pals


Hem passat ja l'equador de l'estiu, que ve marcat a les nostres contrades per la màxima afluència de guiris i no guiris a Can Padrés, a Pals. A casa diem que l'estiu comença el dia que obren a Can Padrés i que l'estiu s'acaba el dia que tanquen a Can Padrés (apròximadament entre el 15 de juny i el 15 de setembre)

A El Punt, he trobat aquest article d'opinió que m'ha recordat el senzill àpat estiuenc de tants empordanesos i holandesos -sobretot- a les massisses taules de fusta de Can Padrés, també anomenat "els pollos"

Elogi del pollastre a l'ast honest

Creant-me unes expectatives de festa, sempre m'ha agradat menjar en restaurants i, encara que tingui moltes manies, en principi no menyspreo cap tipus de cuina: puc disfrutar des del plat més tradicional fins a la invenció més sofisticada sempre que el menjar em sembli bo i tingui el preu que em sembla just. Cada cop, però, menjo menys en restaurants i en menys restaurants. D'una banda, tinc la sensació que la cuina popular va acabant-se a mesura que els restaurants de poble fan menús urbans depriments i que els restaurants de muntanya tanquen o, en tot cas, deixen de ser-ho en canviar el seu emplaçament a un lloc on arriben els autocars. O potser és que ja han desaparegut totes les velles heroiques que remenaven a les cuines? Pel que fa a l'anomenada cuina creativa, hi ha restaurants boníssims, i no cal dir noms perquè són sabuts, però els seus preus els converteixen en un luxe poc abastable i massa excloent. No m'agrada fer comparacions entre la cuina i l'art, però els imitadors dels vertaderament creatius tendeixen a realitzar una còpia que també resulta caríssima. També hi ha els indefinits (ni tradicionals ni creatius, ni carn ni peix) i acostumen a ser decebedors.

Un altre tema, o potser és el tema del qual volia ocupar-me, és la degradació de la cuina als llocs turístics i, és clar, sobretot a la costa. Que allò que s'hi serveix en molts de restaurants passi per una menja resulta una ofensa. El seu preu, encara que aparentment sigui barat, és un robatori. Evidentment sóc injusta amb uns quants restauradors que intenten fer diners amb honestedat, enmig de tants que volen fer-ne sense escrúpols. També seré injusta aportant només un exemple, però el seu cas destaca dins d'un tipus d'oferta culinària que tendeix a ser immenjable: els pollastres a l'ast. A Pals, n'hi ha dos restaurants modèlics. No es compliquen la vida: la seva carta bàsica són els pollastres a l'ast, les patates fregides i una amanida simple. Ho fan bé i el preu és just. És una cuina clara, honesta, popular. Del 15 de juny al 15 de setembre, els tres mesos durant els quals estan oberts, sempre estan plens.

El Punt 16/08/2009

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tens tota la raó del món. Estic absolutament d'acord amb els teus comentaris. I, sí, els millors pollsatres a l'ast que he menjat són els de Can Padrés de Pals.

JCC - Begur