divendres, 13 de març de 2009

El nom de les coses

“Avui connectaré el meu GPS a l'USB del meu PC, i si el FIREWALL en deixa i l'antivirus no hi posa problemes descarregaré unes rutes per fer el diumenge amb BTT.”

Aquesta senzilla i avui entenedora frase del paràgraf anterior, que qualsevol persona avui en dia pot entendre es faria totalment incomprensible per algú tan sols fa 20 o 30 anys.

Habitualment els idiomes evolucionen amb el temps. S'usen unes paraules i se'n deixen d'usar unes altres, però l'evolució a un ritme astronòmic que avui en dia té el nostre lèxic fa una feredat que espanta. Mai una llengua havia evolucionat tan de pressa com per fer totalment incomprensible una frase amb trenta anys de diferència.

Això es degut a la utilització sense fre d'acrònims majoritàriament importats de l'anglès o bé d'altres llengües.

És possible que aquesta frase, d'aquí a 50 anys o menys, ja ningú tampoc l'entengui, perquè haurà quedat desfasada amb l'evolució ràpida d'aquests termes.

Proposo -ja sé que ningú em farà cas- la substitució de totes aquestes paraules per unes altres que permetin la comprensió en el temps dels conceptes i de les paraules, podria ser així:

“Avui connectaré el meu mapa digital a l'endoll multi servei del meu ordinador, si el controlador d'accessos indesitjables em deixa i el controlador de programes invasors no hi posa problemes, descarregaré unes rutes per fer el diumenge amb bicicleta de muntanya”

Aquesta versió de la primera frase permet la comprensió atemporal dels conceptes i deixa de supeditar constantment la llengua catalana a la llengua anglesa -o d'altres-.

En fi, la idea ja està llançada, tot i que suposo que no tindrà cap mena de suport. Estem massa acostumats als acrònims anglosaxons. Almenys m'he desfogat.