Els alcaldes veuen bé el tramvia de les Gavarres tot i els dubtes sobre com pagar-lo
La Generalitat afirma que el projecte a àmbit global ara mateix no és viable, tret del tram entre Flaçà i l'aeroport
L'estudi de la Diputació en què s'analitza la viabilitat del trentram –barreja de tren entre ciutats i tramvia dins els nuclis urbans– a l'àrea urbana de Girona i al voltant de les Gavarres va ser, en general, ben rebut per alcaldes i entitats. La proposta es veu com una aposta de futur, i com una alternativa a la mobilitat dins de Girona i en les connexions amb la Costa Brava centre. El govern va afirmar que el projecte, a àmbit global, no és viable, si bé considera que es pot posar sobre la taula sempre que es tingui clar que és a molt llarg termini, per d'aquí a 50 anys. El secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Manel Nadal, va apostar per concentrar els esforços en el tram entre Flaçà i l'aeroport, que el govern ja preveu, i que sí que és viable.
«Interessant», «ambiciós», «positiu» o «mancança històrica» són alguns dels termes amb què els alcaldes dels pobles per on passaria el tramvia de les Gavarres valoren la proposta de la Diputació. En línies generals, la majoria veuen bé l'estudi, però a part de temes d'abast més estrictament local, posen sobre la taula alguns problemes que consideren que tindria la infraestructura. El principal és el finançament i la viabilitat econòmica del projecte. Això fa que molts opinin que es tracta d'una proposta a llarg termini, que tant socialment com ambientalment seria positiva.
Cambra i ANG.
El president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, valorava la unió entre l'aeroport i la Costa Brava centre, si bé supeditava tot l'estudi a la seva viabilitat econòmica: «A mitjà termini, dependrà de si les infraestructures existents donen més de si, però les carreteres cada vegada estan més saturades i cal mirar cap al futur.» Espadalé descartava fer-hi circular mercaderies si el port de Palamós no esdevingués un port comercial important. Per Anna Grabalosa, portaveu de l'Associació de Naturalistes de Girona, «un projecte així seria una aposta popular per la mobilitat, i seria més rendible socialment que projectes que també valen molts diners com el TAV o l'ampliació de carreteres».
Gironès.
El tram del sistema urbà de Girona és el que l'estudi considerava més viable, amb una línia entre el nou Trueta i Vilablareix, una altra entre Salt i el campus de Montilivi, i una tercera que aprofités les vies del tren convencional per anar de Flaçà a l'aeroport. L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, creu que la possibilitat de fer un tramvia s'hauria de vincular al pla director de l'àrea de Girona, on recorda que ja es preveuen dos nous baixadors, a l'Avellaneda i al Pont Major, en la línia convencional. Per això considera més factible fer una línia de tramvia entre Salt i Montilivi, si bé afirma que cal estudiar-ne bé la rendibilitat. L'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, diu: «Qualsevol proposta de transport públic que pugui millorar el trajecte entre Salt i Girona em sembla bé», malgrat que caldria estudiar bé el traçat per evitar destrosses al territori. L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, creu que qui ho ha de valorar és el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, «que és qui en té competències, i qui haurà de dir si és viable, si bé és bo que s'estudiïn opcions». L'alcalde de Cassà, Carles Casanova, creu que amb una obra així «ens estalviaríem desdoblaments de carreteres i més variants», mentre que el de Fornells, Gabriel Casas, afirma que serviria per potenciar serveis, tot i que es tracta d'un projecte a llarg termini. Ramon Soler, de Llagostera, creu que el problema és que «voldríem que fos real, i que servís per alguna cosa més que per distreure el personal». Per la banda de Celrà, Francesc Camps opina que seria un projecte «fantàstic, perquè crearia un mecanisme de mobilitat pública entre l'àrea de Girona i la costa», si bé «ha de ser creïble». Lluís Freixas, president del Consell Comarcal i alcalde de Campllong, valora que seria una eina poc agressiva amb el territori: «Amb l'augment d'habitants dels pobles i de viatgers a l'aeroport, això encara seria més possible.»
Baix Empordà.
El president del Consell Comarcal, i alcalde de Santa Cristina d'Aro, creu que el més important i complicat seria el finançament, «però és un projecte de futur necessari seguint criteris de mobilitat sostenible». L'alcalde de Mont-ras, Manel Montalbán, creu, a diferència del govern local anterior, que seria un projecte positiu, mentre que Sergi Sabrià, portaveu del govern de Palafrugell, afirma que el POUM ja recull espais reservats per al tren, «que és una mancança històrica del Baix Empordà». Josep Maria Ros, de Torrent, afirma que seria bo recuperar l'antiga estació, mentre que Jordi Soler, alcalde de Calonge, reclama que també es prevegi una estació al nucli de Calonge. Des de la Pera, Josep Pi creu que es tracta d'un sistema idoni per a ciutats, però no l'acaba de veure entre els pobles, mentre que Rufino Guirado, tinent d'alcalde de Vall-llobrega, opina que això facilitaria poder deixar el vehicle privat de banda. Per Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós, «tot el que sigui millorar la mobilitat és positiu, però és una aposta de futur; ara cal millorar les carreteres», mentre que Joan Giraut, de Platja d'Aro, creu que l'estudi «és seriós, i seria convenient engegar-lo aviat». Pere Albó, alcalde de Sant Feliu de Guíxols, opina que cal un servei així entre Sant Feliu i Palafrugell, i que després connectés amb les estacions de tren convencional. Lluís Sais, alcalde de la Bisbal d'Empordà, creu que l'important és millorar l'oferta de transport públic.
Pla de l'Estany.
Al Pla de l'Estany és on són més escèptics, i l'estudi mateix afirmava que un ramal fins a Banyoles era el tram menys viable. Jordi Xargay, alcalde de Palol de Revardit i president del Consell Comarcal, recordava que el pla director comarcal afirma que no hi hauria prou demanda, i l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, afirmava que hi ha altres prioritats. Salvador Ros, de Porqueres, dubta que el traçat proposat fos possible.
(Informació de Montse Barrera, Ramon Estéban, Oriol Mas, Òscar Pinilla, Dani Vilà i Albert Vilar)
MANEL NADAL
«Per d'aquí a 50 anys en podem parlar»oriol mas
–Com valora l'estudi que ha encarregat la Diputació per tenir un tren tramvia tant al sistema urbà de Girona com a l'entorn de les Gavarres?
– «Si es tracta d'una planificació a molt llarg termini, per d'aquí a 50 anys, en podem parlar. Però en un període de 10 o 15 anys, la realització de tot el projecte és inviable. Només en algun tram sí que seria possible, i el que hem de fer és concentrar-nos en aquest. De fet, el pla director de l'àrea urbana de Girona ja preveu fer un tren tramvia entre Flaçà i l'aeroport, amb més parades a Girona i utilitzant la via del tren convencional. Els altres trams són a molt llarg termini.»
–L'estudi afirma que entre Riudellots i Palamós també seria viable.
–«La inversió global de tot el projecte es calcula en uns 2.000 milions d'euros, una quantitat que considero a la baixa. Amb aquestes xifres, és inviable, i amb projectes així no ens en sortirem. I més tenint en compte les previsions que es fan de viatgers, ja que també s'hauria de veure si l'explotació seria viable. Ja està bé que es facin propostes a llarg termini, però ara toquen propostes realistes, com el tram entre Flaçà i l'aeroport. En tot cas, globalment en un termini de 10 o 15 anys no es pot plantejar, si es plantegés a terminis ja es veuria com es podria completar una anella, programant-la en funció de la realitat econòmica i social, i també en funció dels trams. Per exemple, de la Costa Brava centre a l'aeroport hi ha vegades que en autobús només hi ha un viatger.»
–Aquesta proposta xoca amb la planificació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques?
–«El pla d'infraestructures diu que cal demostrar si un projecte així seria viable, i el mateix document de la Diputació diu que no ho seria en la seva totalitat. Si d'aquí a 10 anys han canviat molt les coses, sigui pel preu del petroli o pels elements que siguin, llavors seria el moment de parlar-ne.»
–Caldria fer una reserva de terrenys, com amb l'eix transversal ferroviari, per si de cas?
–«No crec que fes falta, perquè un tren tramvia és una cosa molt diferent de l'eix transversal ferroviari, on es preveu anar a 300 km/h i això fa que tècnicament es necessitin uns traçats concrets. Un tren tramvia com a molt va a 100 km/h, i per això no fa falta reservar terrenys».
Exemples en grans ciutatso.m
Les línies de tramvia s'associen bàsicament a les grans ciutats, on de fet els últims anys s'ha viscut una revifalla d'aquest mitjà de transport com a complementari del metro o els autobusos urbans. Ciutats com ara Barcelona –amb molts problemes a l'inici però on ja està completament integrat en la trama urbana–, València, Montpeller, Berlín o Estrasburg, entre moltes d'altres a tot Europa, han adoptat el tramvia com a mitjà de transport, molt més eficient, barat i ecològic que altres com ara el metro. Les facilitats per allargar línies fins a la seva connexió amb la perifèria de les grans ciutats, per absorbir fluxos lineals de viatgers de mitja densitat, o l'ús d'aquest element com a dinamitzador urbanístic de barris o ciutats mitjanes l'han propulsat aquests últims anys. La conjunció dels conceptes de tren –per unir nuclis separats– i de tramvia –dins les ciutats– s'ha anomenat tramtren, i utilitza diferents velocitats en funció de l'àmbit on passi. A l'Estat espanyol ja s'ha fet al País Valencià, entre Dénia, Benidorm i Alacant, o a Euskadi, amb el tren de Deba. De fet, la Generalitat mateix va adjudicar el 2008 la redacció d'un estudi informatiu i d'impacte ambiental per implantar un sistema semblant al Camp de Tarragona que englobés els municipis de Cambrils, Reus, Vila-seca, Salou i Tarragona, una àrea densament poblada i també amb una gran presència turística.
Cliqueu a la imatge per veure el vídeo
