Navegant per Internet fa uns dies me'n vaig assabentar que el cardó (Dipsacus fullonum) té unes fulles que, a la seva base, s'ajunten, formant un dipòsit d'aigua on hi moren negats petits insectes. Després de la pluja d'ahir he pogut observar aquest curiós fet en una zona propera al poble de Cruïlles. Les bases de les fulles, dipòsits plens d'aigua, tenien petits insectes morts que hi suraven.
Alguns científics consideren això un primer pas evolutiu cap a les plantes carnívores i defineixen el cardó com una planta protocarnívora, és a dir, en una fase evolutiva prèvia a convertir-se en planta carnívora.
Sembla que no hi ha gaires estudis científics que analitzin si el cardó aprofita realment els nutrients dels animalets que moren en els seus paranys. (Alguns assajos han comprovat, dipositant larves de mosca en algunes plantes i en altres no, que les primeres feien més llavors que les segones, tot i que la planta creixia igual. De tota manera no hi ha encara prou estudis que puguin classificar aquesta planta entre les plantes pròpiament carnívores i desa la definició en protocarnívora.
De fet les plantes carnívores s'han adaptat a un medi pobre en nutrients on hi poden sobreviure gràcies als que extreuen dels animalons que atrapen. El cardó sol viure en terrenys rics en nutrients i no en necessitaria aquesta aportació addicional extreta dels petits insectes.
Realment, m'ha semblat, però una curiositat aquest fet i n'he fet algunes fotografies.
