Primavera fresca i humida

Malgrat les temperatures inusualment baixes d'aquesta primavera (Mínima de 4,8 graus a la Bisbal d'Empordà o de 4,2 graus a Monells un 30 de maig!) i les pluges gairebé diàries que han mantingut la humitat  i que ens han deixat imatges com les d'aquests poc corrents bolets de soca,...

...els sembrats segueixen el seu propi camí independentment del temps i ja comencen a rossejar, que ja se sap, pel juny la falç al puny.

Eixonar

Eixonar és una altra paraula genuïna l'ús de la qual s'està perdent. Per això ahir, quan anant a Palamós a veure el fill d'una amiga que havia nascut, vam passar prop del Pi d'en Xana i varem veure que tenia una branca eixonada, vaig pensar que la frase: "el Pi d'en Xana s'ha eixonat!" feia un bonic joc de paraules.

El Pi d'en Xana vist des del camí que ve del Figuerar

El Pi d'en Xana amb una branca eixonada.

El Diccionari Alcover Moll dóna diversos significats a la paraula eixonar, però a l'Empordà l'he sentit també amb el significat de desprès, o que ha estat vençut pel pes.

Definició de l'Alcover-Moll:
EIXONAR v. tr.
|| 1. Collir olives agafant les branques amb el puny i tirant cap avall (Empordà, Ripollès); cast. ordeñar.
|| 2. Llevar les fulles d'un arbre agafant les branques amb la mà i resseguint-les cap avall (Empordà, Costa de Llevant, Vic, Lluçanès, Vallès); cast. deshojar. De sos abets descomunals... un terbolí infernal ne treurà la gran part... llençant-los a dreta i esquerra, torçuts, malmesos i aixonats, Verdaguer Exc. 18.
|| 3. Passar la mà closa pels brins o brancons d'una planta per llevar-ne els grans, les flors, etc. (Empordà, Plana de Vic, Garrotxa, Vallès, etc.).
|| 4. fig. Llevar una cosa qualsevol, adherida a una altra, passant la mà per aquesta (Empordà). El nedador... amb unes quantes fregades de mà s'eixonà la mullena que li regalava per braços i cames, Ruyra Pinya, i, 21. Vinga maurar-li els braços, eixona que eixona, perquè les sangs es remoguessin, Ruyra Pinya, ii,226.
|| 5. refl. Ajupir-se (Gironès).
|| 6. Deixar-se anar per una corda avall, escapolir-se (Vallès).
    Fon.: əʃuná (or.).
    Etim.: desconeguda. Oiva J. Tallgren en Neuph. Mitt. xiii, 173, proposà derivareixonar del llatí ūnus, ‘un’, però ni per la forma ni pel significat és explicable tal etimologia (cf. Meyer-Lübke REW 9075). Leo Spitzer en Zschr. r. Ph. xl, 216, proposà com a origen de eixonar un mot català aixó diminutiu de aixa; però tampoc no es veu il·lació semàntica entre aquest aixó i eixonar

l'antic abocador de la Bisbal d'Empordà

Antic abocador de la Bisbal (amb la urbanització el Bosquetet al fons)

En aquest camp d'userda de Vacamorta (Cruïlles) situat prop de Can Fuertes va haver-hi fa molts anys una terrera, que es va omplir amb les deixalles urbanes de la Bisbal d'Empordà, no sabria dir ben bé fins quan es va utilitzar  però devia ser fins a finals de la dècada de 1970. Avui la ferida del terreny es troba totalment cicatritzada, al menys a simple vista. Tot i així quan s'amaga la brutícia sota la catifa aquesta no desapareix:, simplement com que no la veiem ja no molesta.

A uns dos-cents metres en línia recta hi trobem l'abocador industrial de Vacamorta, en ple funcionament i amb la nafra oberta i supurant en el terreny. Espero poder fer anys i tenir salut per, quan menys, poder veure la ferida igual de cicatritzada, tot i que ben conscient que en aquest cas, la quantitat i tipus de residus abocats poden ocasionar un desenllaç imprevisible i irreversible per al medi ambient.

Frares

En una època que els no tan joves encara hem viscut intensament, el domini de la religió sobre la majoria d'aspectes de la societat era palpable i notablement influent.

En aquest ambient de misses, confessions i processons que marcava el ritme de les nostres vides, els frares hi gaudien d'una vida -almenys vista des de fora del convent- regalada, dedicant les hores del dia a la contemplació i a l'oració i, presumiblement, fent molts bons àpats i treballant poc o gens, vivint de  la caritat  i els donatius dels pagesos, artesans i burgesos.

La saviesa popular, en aquest context, va donar nom a una planta que viu a expenses de les altres, xuclant la saba de les arrels d'altres plantes, és a dir, parasitant-les: la va anomenar "frare".

La vida ha canviat molt, avui de frares -dels religiosos- gairebé no n'hi ha i, qui sap, si de batejar-se aquesta planta el dia d'avui, li posariem de nom "broker", "especulador" o "polític corrupte".

Una de les vàries espècies de frare

Mutant o siamès?

Un curiós espàrrec trobat a Cruïlles (i no al costat de l'abocador), de forma totalment aplanada, gairebé té l'amplada d'una cinta mètrica i un gruix semblant. Penjo una fotografia de cara i una altra de cantell, per dir-ho d'alguna manera, perquè es pugui apreciar la seva forma que surt dels paràmetres normals dels espàrrecs de marge. Fa la sensació que és com si tres espàrrecs haguessin nascut junts formant una espècie de triple espàrrec siamès. L'agulla d'estendre roba és per poder comparar la proporció.

Dalt de la torre de Cruïlles

Una vegada a l'any, coincidint amb la Festa Major , la solitària torre de Cruïlles és oberta al públic, cosa que permet accedir-hi per una recargolada escala metàl·lica fins al cim i contemplar una vista magnífica des d'un punt que els demés dies de l'any ens és vetat.

Discriminació

És una injustícia: Hi ha "altocumulus castellanus" i en canvi no hi ha "cumulonimbus catalanus"

Segons la Viquipèdia l'Altocumulus castellanus és un núvol de la família de tipus B.

S'anomenen Altocumulus Castellanus els núvols semblants a projeccions de torres que creixen partint de la base del núvol. Aquesta base és a uns 2000 m de distància del terra i arriba a una alçada d'uns 6000 m.

Els núvols de tipus Castellanus són un avís d'inestabilitat a una alçada mitjana de l'atmosfera. Solen ser presagi de mal temps, a causa de la convecció que es produeix a la seva superfície, podent fer que aquesta connecti amb les capes inestables de la part mitja de la troposfera, amb la possibilitat que el següent pas del seu desenvolupament els porti a convertir-se encumulonimbus i fortes tempestes elèctriques.

Els Altocumulus castellanus avisen de fortes turbulències als vols aeronàutics.

El fet és que "castellanus" no deriva de castellà, com podria semblar, sinó que deriva de la forma de castell que tenen aquests núvols.