Assegurances

Fa dies. per no dir setmanes o mesos, que a l'edició digital del Diari de Girona (baixant pàgina avall) hi apareix un anunci, suposadament traduït del castellà per un traductor automàtic -sinó encara és més greu- en que el text diu "Calcula el teu segur" (del castellà "Calcula tu seguro") enlloc de "Calcula la teva assegurança", con seria normal. No sé si en tot aquest temps els responsables no ho han llegit, no han vist l'error o no l'han sabut corregir. 

Estar llassat

Fa anys que no sento aquesta paraula, però era habitual sentir-la dir al meu avi. Deia: Avui he arribat a casa ben llassat! Estar llassat, significa estar extremadament cansat o fatigat.

El diccionari Alcover-Moll ho defineix així:

LASSAR (llassar). v. tr. 
Cansar, fatigar; cast. cansar. «No corris tant, que et llassaràs» (Gir., Empordà). L'ome qui puja a l'auta e rosta muntanya se lassa, Llull Dem. 96. Aprés que no's lassa ne s'anuja en fer la dita obra, Genebreda Cons. 142. Si un braç se lassa o és maimó, deu s'allarguen a reclamar-li l'eina, Ruyra Pinya, ii, 99.
    Fon.: ləsá (Barc.); ʎəsá (Gir., Empordà).
    Etim.: del llatí lassare, mat. sig

El curiós és que l'he recordat, no per sentir-la en català, sinó per llegir-la al diari le Figaro en la seva versió francesa (que té la mateixa arrel) 

L'«ami chinois» est lassé des provocations de Kim Jong-un

"L'amic xinès està fatigat de les provocacions de Kim Jong-Un"

No saps mai quin catalitzador et despertarà la neurona del record....

El gat està ben llassat

Senglanades

Els porcs senglars poden arribar a ser obsessius. Quan agafen amor per un arbre, ja n'hi pot haver al voltant! que sempre es rasquen amb el mateix.

Els deu anar bé una bona frega després d'un bany a la rústica piscina de fang que hi ha al mig del camí que va del mas Rustei a Coll de Bregó.

La font d'en Botó

Feia anys que no hi baixava. Com a mínim des d'abans de la nevada de maç de 2010, que va deixar el corriol impracticable. Aquesta setmana hi he tornat a anar. Algú ha obert un nou corriol, amb més pendent que el que hi havia abans, però que -saltant alguna branca- permet arribar-hi. És la Font d'en Botó, com la coneix tothom, o Font la Curiosa, segons la inscripció a la pedra.

La resurrecció de la carn

Qui sap si, fa milers d'anys, els primers pensadors humans, observant una imatge tan metafòrica i evocadora com aquesta: un pi mort del qual neixen uns bolets plens de vida, nodrint-se de la seva fusta morta, van crear conceptes predicats i promesos després per diverses religions com  la reencarnació o la resurrecció de la carn.

L'alzina grossa

Fa temps que era morta, però aguantava encara dreta. Finalment el vent i la pluja l'han fet caure. Em refereixo a l'Alzina Grossa de Can Salelles, prop de la Palanca de Cruïlles. Aquest dimecres hi vaig passar pel costat i no vaig poder evitar fer-li una fotografia amb una certa emoció. Recordo de petit tres grans arbres monumentals a prop de la Bisbal, l'Alzina Grossa de Can Salelles, el Suro de Can Masaller i el Pi del Galleret. Avui ja només queda el Pi del Galleret. Els arbres, igual que tots els éssers vius també tenen un final.

Restes de l'Alzina Grossa del Mas Salelles

Fotografia de l'alzina grossa l'any 2007:
http://www.panoramio.com/photo/3402963

L'alzina del Mas Salelles en una imatge retrospectiva mostrada en el catàleg d'arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya (evidentment poc actualitzat...):