Contràriament a les gavines -concretament gavians argentats que visiten els nostres abocadors- que es fan notar per allà on passen per la seva xiscladissa escandalosa, els esplugabous (Bubulcus ibis) destaquen pel seu silenci. Podem tenir-ne un centenar al costat de casa i ens passaran totalment desapercebuts a menys que casualment els veiem. Aquest estol de les fotografies que segueixen es varen aturar a descansar damunt les branques d'un roure després de seguir una bona estona un tractor que llaurava, tot picotejant cucs, insectes i altres delícies que el tractor anava aixecant al seu pas.
dimecres, 9 de gener del 2013
dilluns, 7 de gener del 2013
Les gavines de la Bisbal d'Empordà
No cal ser gaire observador per adonar-se'n que el nombre de gavines que sobrevolen la Bisbal va en augment. Els estols formats per gran quantitat d'individus que fan gatzara de crits damunt els nostres caps acaben cercant l'escalfor del teulat de la Bugaderia l'Empordà els matins de gelada i passejant-se pels teulats de les naus de l'Aigüeta amb un retruny considerable per als que hi treballen a sota.
I si pel fum se sap on hi ha el foc, per les gavines se sap on hi ha deixalles orgàniques dipositades sense control i que les pobres aus (perquè en el fons no són més que aus afamades) aprofiten per ficar-se al guier.
La quantitat de gavines i el nombre de dies que fa que sobrevolen i fan estada a la Bisbal (amb més o menys viatges cap a la costa, que tenen prou a prop) no és més que l'explicació que alguna cosa no està funcionant correctament a l'abocador de residus industrials de Vacamorta.
Aquest abocador, declarat il·legal per nombroses sentències, sempre recorregudes i mai executades, deixa anar les seves fragàncies aleatòriament segons els vents, alguns quilòmetres a la rodona, però mai havia atret la quantitat de gavines qua atreu ara. L'única explicació és que els residus dipositats -teòricament residus industrials inerts- no són coberts amb terra amb la suficient rapidesa i això comporta que les gavines tinguin temps de cercar-hi -a milers- alguna cosa per endrapar.
L'abocador el 2008, quan encara no hi havia la "plaga" de gavines.
PD. Tot el meu respecte per a les gavines, utilitzades per alguns amb finalitats "partidistes", elles no tenen la culpa de la gestió del medi i del territori que fem els humans. S'aprofiten del que troben, com a bones oportunistes que són.
Etiquetes de comentaris:
animals,
reflexions,
societat,
territori
Subscriure's a:
Missatges (Atom)