Fòsfor

Segueixo el tema de luminescències nocturnes encetat en el post anterior. A l'època tardoral de l'any en que ens trobem hi ha molts dies que a l'hora que trec el gos quan ja és negra nit. I com que els gossos són animals de costums i els agrada fer les seves necessitats en el mateix lloc, si pot ser apartat -també són nets per naturalesa, si en tenen l'oportunitat-, anem als afores a un descampat on no hi ha enllumenat públic, amb el lot a la butxaca, per si de cas és massa fosc.

Doncs bé, fa uns dies, sobretot després de ploure, ja que no hi ha pols, veig uns petits punts que llueixen com si fossin cuques de llum. En encendre el lot per veure si hi ha tal cuca de llum, resulta que no es veu res, només el terra. Quan els ulls es desenlluernen de la llum del lot i es tornen a acostumar a la foscor, torna a haver-hi el puntet lluminós a terra.

He deduït que es tracta de fòsfor desprès d'algun os ja esmicolat, que té la propietat de brillar en la foscor, en contacte amb l'oxigen.

Conec dues llegendes religioses basades amb aquest fet de la luminescència del fòsfor.

Una fa referència a l'orígen del monestir de Santes Creus: "La zona havia estat lloc de pas de la transhumància quan es baixava a buscar un millor clima a l'hivern. Un dia els pastors, en fer-hi nit, van veure al terra tot de llumetes que brillaven i van pensar que era un senyal diví. Per això van marcar amb creus cadascun d'aquests punts lluminosos. Al matí següent quan es van llevar, es van trobar al mig d'un camp de creus santes i d'ossos d'ovelles mortes. Més endavant s'ha sabut que el fòsfor que hi ha als ossos produeix lluminositat en el fòsfor; vet aquí el senyal diví." (1)

La segona dóna lloc al nom de Compostel·la, a Galícia. La troballa de les restes de l'apòstol Sant Jaume en un terreny on hi havia una fossa comuna on brillaven les espurnes de fòsfor disseminat per terra degut a que s'hi trobava una gran fossa comuna, dóna nom al lloc i a la ciutat de Santiago de Compostel·la, del llatí "Campus Stellae" (camp d'estels) (2)

Restes d'ossos (Viquipedia)

(1) Extret del bloc "Els ulls als peus" 

(2) Basat en les explicacions del boc "Lira de Pleamar"

Foc follet

Es coneix com a  foc follet una flama erràtica que es produeix arran de terra, als cementiris, per la combustió dels gasos produïts per les substàncies orgàniques en descomposició.

Aquests gasos, apart dels cadàvers en descomposició, també els produeixen els abocadors industrials. En aquest cas, però, la quantitat de gasos faria que es produïssin explosions en comptes de focs follets. Per tant els canalitzen cap a una sortida ordenada i controlada.

La qüestió és: Aquesta energia que anem a comprar a Algèria i Rússia i canalitzem fins a casa nostra per a distribuir-la en canonades connectades als habitatges amb comptadors grocs i lluents, per què la malbaratem amb una flama perpètua encesa als quatre vents i no la connectem a la xarxa de distribució? De fet, el gas natural que rebem a casa també prové de la descomposició de matèria orgànica. Estaria bé que aprofitéssim els recursos, encara que provinguin d'un abocador no desitjat i il·legal com el de Vacamorta. 

Flama de gas metà a l'abocador de Vacamorta. Si la voleu veure, aneu-hi de nits, que es veu millor.