dilluns, 29 d’octubre del 2012

Gebre per Sant Narcís

Avui, dia de Sant Narcís, 29 d'octubre, a quarts de vuit del matí els cotxes i els camps es troben gebrats, no massa, perquè la tramuntana que ha fet ha eixugat l'aire, però prou perquè, encara en el mes d'octubre i a manca de gairebé  dos mesos perquè arribi l'hivern, podem gaudir d'un paisatge lleugerament emblanquinat.
La vista del gebre m'ha fet recordar una vella vivència:
Quan tenia 12 anys aproximadament, feia sisè d'EGB amb el Sr. Llopart a les escoles de la Bisbal d'Empordà. El Sr. Llopart, que vivia a Calonge, va arribar un fred dia de bon matí i ens va dir a tota la classe que mentre venia amb el cotxe per la carretera de la Ganga va veure  que els camps estaven tots gebrats!.
Ens ho va dir tot emocionat, però tota la classe a l'uníson li va contestar:
-Què?
I és que ningú de nosaltres, amb dotze anys, havia sentit la paraula "gebrat" ni "gebre". A la Bisbal les nostres famílies sempre deien, quan les herbes eren emblanquinades pel (per la)* fred, "ha gelat".
Gràcies a les explicacions del Sr. Llopart, en una època en que de llengua catalana als llibre de l'escola en podíem aprendre ben poc, per no dir res, vaig aprendre la diferència entre gelat i gebrat.
Gelar: Esdevenir fred com el glaç. Aquesta aigua que bevem està gelada.
Glaçar: Convertir-se en glaç. "S'ha glaçat l'aigua al congelador"
Gebrar: Cobrir-se de petits cristalls de glaç. "El camp d'userda és ben gebrat"
La paraula que sí que fèiem servir de petits per designar la roba estesa molla que havia quedat gelada a la nit i, per tant, dura com una pedra, era "empernar". Ex. "La roba estesa ha quedat ben empernada amb el (la)* fred". La curiositat lingüística d'aquesta paraula és la seva definició segons el diccionari: Empernat: fixat o clavat per mitjà de perns, clavat. Realment, fixada o clavada és com queda la roba empernada pel (per la)* fred.

* A l'Empordà sempre hem dit fred en femení.

Cotxe gebrat (29/10/2012)

Realment unes temperatures fredes pel mes d'octubre a l'Empordà




dimecres, 10 d’octubre del 2012

No hay Casera

La situació política que viu a hores d'ara Catalunya queda perfectament exemplificada en l'anunci de la gasosa "La Casera" dels anys 1980. L'anunci se situa en un restaurant (Espanya) on els clients (Catalunya) per beure demanen Casera (plenitud nacional, lingüística i econòmica). Com que no n'hi ha (de Casera) tots s'aixequen i se'n van: "Que no hay Casera!, pues nos vamos..."



dijous, 4 d’octubre del 2012

Rantells

Després de les pluges de setembre que han omplert recs i bassals els mosquits han aparegut amb una virulència i abundor inusitada que feia anys que no veia. No valen ni locions anti-mosquit ni braçalets amb essència de citronel·la. És divertit veure la gent fotent-se bufetades a sí mateixa per matar o espantar els rantells que t'envolten a desenes o a centenars tan bon punt t'apropes a un lloc amb abundància d'herba fresca, i no només t'envolten sinó que se t'intenten menjar. La diversió s'acaba quan t'envolten a tu i has de sortir per cames. 
Tant de temps esperant la pluja per refrescar el terreny cremat pel sol de l'estiu i ara només queda esperar una bona tramuntanada perquè s'endugui ben lluny els rantells.