Els millors embotits

A l'àlbum "Mis problemas con las mujeres", de 1987, el cantant José María Sanz Beltrán, més conegut per Loquillo, hi va incloure l'única cançó en català que li conec "Cançó de Pagès".

Els Strombers, en una actuació a COM Ràdio en varen presentar una versió, amb una petita modificació: La cançó de Loquillo diu "(.../...)En cap altre lloc d'Espanya trobaràs millors embotits" (pronunciant la paraula Espanya amb un cert èmfasi). Els Strombers, si us hi fixeu, ho canvien dient "En cap altre lloc del Món, trobaràs millors embotits".

La mateixa cançó és interpretada des de dos posicionaments político-nacionals diferents. Una cançó curiosa i poc coneguda, en qualsevol cas.

Cançó de Pagès (Versió de Loquillo y los Trogloditas)



Cançó de Pagès (Versió de Strombers)

Spaghetti Western

L'spaghetti western és un subgènere del western que deu el seu nom a una visió sarcàstica del cinema estatunidenc pels seus orígens italians.

Malgrat aquesta ironia, el gènere serà àmpliament reconegut i serà sotmès a plebiscit gràcies a algunes pel·lícules mítiques de molta qualitat. En efecte, al començament dels anys 1960, el western és en declivi abans que la influència de realitzadors com Sergio Leone li insuflin una nova joventut.

Un dels màxims exponenets en quant a les bandes sonores és Ennio Morricone.

Sempre quan visito el Montgrí, pel camí que porta des de Bellcaire d'Empordà a l'ermita de Santa Caterina, veient el paisatge, recordo els Spaghetti Western i em ve aquesta fantàstica música d'Ennio Morricone a la memòria.

Fins i tot de vegades em sembla veure els indis apareixent per damunt del penyassegat.