Fa cosa d'un mes, el meu fill estava passejant l'Andy una tarda, i mentre corria va fer un fort gemec i va començar a caminar coix de la pota dreta de darrera. Varem anar a veure la Sònia, veterinària de la Bisbal i,després d'examinar-lo va diagnosticar que tenia un lligament del genoll trencat. Li va receptar un antiinflamatori i ens va dir que si s'havia d'operar que no ho faria pas ella, que hauríem d'anar a la Clínica Canis de Girona.
Li varem anar donant l'antiinflamatori durant uns quants dies i l'Andy va anar posant el peu progressivament a terra fins que i caminava gairebé normalment, tot i que, quan s'aturava, l'aixecava i el deixava penjant: això ens denotava que seguia fent-li mal.
Diumenge passat, 22 de de novembre de 2009, la meva dona va anar a la protectora Bú Bup Parc, on és sòcia i voluntària. Va treure de les seves gàbies en Leo, la Fusta i la Nora i pretenia dur-los a passejar pels voltants de la protectora con fa habitualment.
Només de sortir l'Andy va saltar una cadena que limita l'entrada a un camí privat i, en caure, es va trencar el lligament de l'altra cama, l'esquerra, tot fent uns xerics esgarrifosos de dolor.
La meva dona va tornar a entrar altre vegada a la protectora ràpidament els gossos que hava tret, i va correr cap a la Clínica Canis de Girona, que és on ens havia dit la veterinària que hauríem d'anar si calia operar. Aquesta vegada la cosa estava clara: amb els lligaments de les dues potes posteriors trencats no podia pas anar.
I efectivament, visitat per la Dra. Raquel i el Dr.Jordi Cairó, d'urgències el mateix diumenge 22 de novembre recaigué la sentència que ens esperàvem: calia operar urgentment, la pota esquerra en primer lloc, ja que la dreta la tenia de certa manera recuperada i amb ella s'hauria d'ajudar mentre es refeia l'esquerra de l'operació. També li va fer una rediografia i unes anàlisis de sang, per comprovar si tenia leishmània i per comprovar l'estat dels ronyons.
Ahir varem trucar i ens varen dir que a les anàlisis havia sortit tot correcte i que ens veuriem l'endemà.
Avui ha estat el dia "D"
A les 10 del matí he arribat a la Clínica Canis de Girona, al Polígon Mas Xirgu, allí m'esperava el Dr. Cairó que, de seguida d'arribar ha posat una injecció tranquil·litzant a l'Andy perquè iniciés calmat el procés de la intervenció. M'ha demanat si jo volia ser present a la intervenció. Li he dit que no, perquè no m'ho havia ni plantejat; però després, quan ha tornat, i després de rumiar-m'ho una estona li he dit que sí, que així tindria l'ocasió de presenciar una intervenció, cosa que no havia vist mai.
I dit i fet, m'ha acompanyat cap a dintre de les instal·lacions, he canviat l'americana de vellut que portava per una bata blanca del propi Dr. Cairó i he acompanyat l'Andy durant tota la preparació i la intervenció posterior fins que l'han deixat descansar a la gàbia perquè s'anés recuperant.
En primer lloc l'han pesat, 40 Kg aproximadament, aquest pes ha servit per calcular les dosis de les drogues i medicaments que li han subministrat durant tot el procés.
Seguidament l'han traslladat a la sala de preparació per a les operacions, on li han subministrat anestèsia intravenosa, antibiòtics i alguna cosa més que no recordo exactament perquè servia, culpa de la meva memòria, perquè les noies que li posaven m'ho han explicat molt bé.
Després, ben adormit, l'han traslladat a la sala de rajos X, on li han fet radiografies de les articulacions afectades, els dos genolls, i també dels malucs, per comprovar l'estat de la displàsia que també pateix des de ben jovenet.
Un cop fetes les radiografies ha estat l'hora de la preparació concreta per a l'operació: intubació, via intravenosa amb sèrum fisiològic i calmant, esquilada completa de la pota posterior esquerra i rentat complet repetidament amb el productes adequats.
I cap al quiròfan: m'han donat una màscara i una gorra verdes com les que duia quan varen néixer els meus fills i m'han situat en el racó del quiròfan on he demanat que faria menys nosa per a l'operació, això sí, ben a prop i podent veure plenament com es desenvolupava la intervenció amb tot detall.
L'operació ha començat a tres quarts de dotze del migdia d'avui 26 de novembre de 2009: el doctor ha començat fent un tall amb bisturí a la pell a la part interior del genoll. Després, a petits talls ha ant separant les fibres de múscul a dreta i esquerra amb unes pinces que ell anomenava mosquits, metre cauteritzava les petites venes que s'anaven trobant per vessar la mínima quantitat de sang possible; així, pas a pas ha arribat fins l'os.
L'operació no consisteix en tornar a enganxar el lligament, com així ho hauria suposat en un principi i, com s'havia fet durant molts anys efectivament, sinó en modificar l'angle de l'articulació, retallant la tíbia i inserint-hi una falca de titani, això permet funcionar correctament l'articulació sense necessitat del lligament.
Bé, doncs un cop arribat a l'os, el primer pas ha estat clavar la grapa de sis puntes que hauria de subjectar la part retallada de la tíbia a la part principal. Per aconseguir aquest propòsit, amb una “plantilla” i un trepant ha fet els sis forats a l'os on hi ha encaixat després la grapa, que subjectava una peça de titani que després s'hauria de subjectar mitjançant un vis a la part principal de la tíbia.
Un cop fet això, amb una eina semblant a la que utilitzen els dentistes per a netejar els queixals corcats abans d'empastar-los, a la qual ha incorporat un petit xerrac oscil·lant ha fet el tall que hauria de separar la part superior anterior de la tíbia de la resta de l'os.
Entre la part separada i la part principal de la tíbia hi ha col·locat la falca de titani, construïda de tal forma que permet que l'os es regeneri incorporant-la a la seva estructura orgànica.
Aquesta part de l'operació s'ha acabat amb la realització dels diferents forats amb trepant i la col·locació dels visos necessaris perquè tot quedés ben ferm.
Després ha vingut el cosir. Amb la mateixa meticulositat amb que ha separat les fibres musculars les ha tornat a ajuntar, de dins cap a fora, fent els nusos corresponents amb la pinça, després de passar el fil amb una agulla amb forma de ganxo.
Un cop tot ben cosit ha estat embenat. Era la una del migdia. L'operació ha durat poc més d'una hora, en sí mateixa.
Han fet noves radiografies per comprovar com havia quedat col·locada la falca de titani, moment en que m'han avisat que el meu fill era esperant a fora des de les 11 del migdia per veure com anava tot, i he sortit a buscar-lo perquè entrés, amb la seva amiga Jess. Finalment, després de posar-li a l'Andy a l'esquena un pedaç que deixa anar progressivament un calmant (esquilant-li la part corresponent de pèl) l'han traslladat a la gàbia de recuperació on s'haurà d'estar fins dilluns que l'hem d'anar a recollir (amb petites sortides d'esbarjo al pati).
He estat a la Clínica Canis des de les deu del matí fins quarts de dues del migdia, amb el telèfon desconnectat i tothom pendent de notícies.
Esperem tenir-lo aviat a casa ben recuperat.
