El PSC rebutja l'ús del català al Parlament espanyol
Els seus 25 diputats rebutgen signar, com PP, PSOE i UPyD, un document a favor de català, basc i gallec
Tots els grups del Parlament espanyol excepte PSOE (amb el PSC), PP i UPyD, van signar ahir una carta per demanar al president de la cambra baixa espanyola, José Bono, que recuperi la Fórmula Marín, és a dir, que permeti d'ús del català, el basc i el gallec en cada intervenció dels diputats. Ho van fer arran d'una iniciativa d'ERC, que recorda que la normalització de les llengües cooficials a la cambra permetria que es visualitzés "la voluntat de resoldre un dèficit difícilment comprensible en una societat democràticament madura on conviuen diverses llengües". El març d'enguany PP i PSOE (amb el PSC) ja es van aliar per votar contra una proposta similar.
La Fórmula Marín pren el nom de l'expresident del Congrés Manuel Marín que el 7 de febrer del 2005 va adoptar el criteri de permetre als diputats fer ús de les llengües cooficials a mode d'introducció sempre i quan traduïssin seguidament les seves paraules al castellà. L'experiment només va perdurar tres setmanes perquè el PP s'hi va oposar fermament i la impossibilitat d'un acord de consens va fer que el propi PSOE retirés el suport a la fórmula.
Ara el document està signat pels portaveus Josep Antoni Duran i Lleida (CiU); Josu Erkoreka (PNB); Joan Ridao (ERC); Gaspar Llamazares (IU); Joan Herrera (ICV); Francisco Jorquera (BNG); Ana María Oramas (CC) i Uxue Barkos (Na-Bai). Segons els grups signants, recuperar-la "contribuiria a exercitar la pedagogia a favor de la tolerància i la fraternitat intercultural".
Tots ells demanen a Bono que "mentre no s'assoleix un escenari propici per a la reforma del Reglament del Congrés", recuperi la Fórmula Marín que permetia fer servir el català, l'euskera i el gallec en una part de la intervenció dels diputats.
font: Racó Català
Aquesta voltació m'ha recordat la vella canço de la Trinca.....
DIVUIT JUTGES
N'era una reunió amb un cap de vila
i de regidors n'hi havia una pila.
Tralarala-la-la, que voten, que voten
Tralarala-la-la, per al català.
No ho sabria dir, si és que algún ho desitja,
si n'eren divuit o dotzena i mitja.
Tralarala-la-la, que voten, que voten,
Trolorolo-lo-lo, i voten que no.
Després d'anys d'ensopiment
torna a vibrar Barcelona,
doncs es pregunta la gent
perquè vol l'Ajuntament
tocar-nos allò que no sona.
Catalans aquesta gent
dient no, ha dit que si,
fotem-els-hi un monument
i ara que no ve d'aquí
que el pagui l'Ajuntament.
Com ha de ser el monument
si escolteu be us ho direm
seguidament:
A sobre d'un núvol tret dels pastorets,
i com si es tractés d'una estàtua romana,
i els divuit regidors despulladets
tots seriosos i ballant una sardana.
I allà a sota el monument, un jardinet
tot ple de mates d'alfals i cosconies
i que el cuidin i el mantinguin regadet
amb aigua del Manzanares tots els dies.
I per posar el monument
amb els divuit regidors
tenim el lloc escaient:
el carrer de Robadors.
I s'obligarà als coloms
a volar per sobre el lloc
que per molt que s'hi caguéssin
sempre fora massa poc.
Divuit jutges d'un jutjat,
divuit jutges d'un jutjat,
divuit jutges d'un jutjat,
divuit jutges d'un jutjat,
dient no, l'han ben... cagat ...
