Fa 15 dies que hem adoptat un gos - l'Andy- a la protectora d'animals de la Bisbal d'Empordà (
Refugi Bu Bup Park), pertanyent a la
Fundació Altarriba. He quedat sorprès de la professionalitat, l'amor i respecte amb que tracten els animals, que no té res a veure amb les gosseres clàssiques en que els gossos s'amunteguen en gàbies plenes d'excrements. Cada dia són deixats anar en un ampli pati on poden correr i jugar. Són rentats i dutxats els dies de calor; i passejats per voluntaris o amics pels camins del voltant. Són revisats pel veterinari i ben alimentats: dubtes de si estaran millor a casa...
Potser aquesta adopció és la causant que hagi estat tants de dies sense actuaitzar aquest bloc. La tasca s'ho mereixia. Avui l'Andy està ja plenament integrat a la nostra família i s'ha convertit en el rei de la casa. Avui aquest post el vull dedicar a ell i a la meva dona que amb la seva insistència ha fet doblegar la resistència inicial de tota la família a adoptar un altre gos, després de que morís en Drac ara ja fa tres anys. La responsabilitat és gran. La dedicació important -ho sabiem de bell antuvi-, però la satisfacció quan veus els ulls d'agraïment de l'animal per haver trobat una família és indescriptible. Fins deixa d'importat-te trobar algun mitjó rosegat o algun clot a la gespa, cosa que abans m'hauria encès els ànims.