Situada a la part septentrional del Massís del Montgrí, aquesta esglesiola medieval mig derruïda i amagada de la vista conserva encara la força de la pedra calcària que conforma l'entorn i les seves parets.
S'hi arriba per el cami que va cap a l'Escala des de Torre Ferrana, en el primer trencant a mà esquerra quan s'acaben els camps. Al mig del camí hi ha unes marques amb pintura vermella que cal anar seguint i per tant és bastant senzill d'arribar-hi, tot i que hi ha uns quants trencants i desviacions, el camí marcat és el més fressat.
Al cap d'un quilòmetre més o menys des del camí que hem deixat (el de Torre Ferrana a l'Escala) apareix a la nostra vista la construcció de pedra grisa darrera d'una barrera que impedeix l'accés motoritzat (val a dir que el camí a partir d'aquest punt és bastant dolent i estret, per la qual cosa la barrera és més a títol informatiu que per a impedir-hi el pas)
Unes amples parets de pedra seca envolten el camí i les antigues feixes veïnes, recordant la duresa de la vida en aquells entorns, on realment calia suar la cansalada per treure un esquifit rendiment del pedregós terreny.
L'església de Santa Maria de Palau té la façana principal totalment esfonsada, però conserva les parets laterals, la posterior i, curiosament, el sostre format per una volta amb una lleugera punta, diriem
-sense que això sigui científic- de transició del romànic al gòtic.
La façana posterior, totalment planera, -sense conformar absis- presenta una finestra allargada i tres espiells a diferents nivells. I existeix la resta d'una construcció adjacent a la part anterior esquerra de l'església.
Tot l'edifici està construit amb uns carreus molt ben tallats, a l'estil del castell del Montgrí, les arestes, i de forma més rudimentària les pedres que conformen l'interior de les parets, rejuntant els espais buits amb pedra més petita i restes de ceràmica, que ens fa presumir que havia estar arrebossada amb calçobre.
Si seguim camí amunt entre els pins que varen sobreviure a l'incendi de 2004 arribarem, entre ginestes, mòdaguues, garrigues i altres plantes típiques del Montgrí. a una mena de plaça adaptada perquè els camions de bombers facin maniobres amb una magnífica vista sobre els arrossars que ocupen l'antic estany, recordat pel nom del poble veí de Sobrestany, a l'altra banda l'Escala i el Golf de Roses.
Mapa indicatiu
Castell del Montgrí
Castell del Montgrí
Castell del Montgrí
Golf de Roses
Golf de Roses
el Montgrí
Vista de l'Escala
Cristall de quars trobat en el camí.
Ginesta
Vista dels arrossars negats
El castell del Montgrí
Pins i paret seca
Garriga darrera l'església
Part posterior de l'església de Santa Maria de Palau
Part posterior i paret seca
Espiells
Façana posterior
Façana posterior
Detall de la paret
Detall de la paret
Detall de la finestra de la façana posterior
Colom anellat al teulat
Figa de moro
Pins i paret seca de l'entorn de Santa Maria de Palau
Vista de l'estany, avui arrossars
Façana principal derruïda de l'església de Santa Maria de Palau
Colom
Figues de moro
Detall de la paret de la construcció adjacent
Detall de la volta
Detall de la volta, amb un dragó. Cal fixar-s'hi bé.
Volta
Volta
Vista lateral
Paret seca amplíssima
Paret seca
Detall de paret seca de nova construcció
Arribada a Santa Maria de Palau
Arrbada a Santa Maria de Palau
2 comentaris:
Amb tots els respectes, la fotografia del cristall de quars asseguraria que correspon a un cristall de calcita, com és el comú a la zona.
Gràcies, amb l'aportació de tots cada dia aprenem una cosa nova.
Publica un comentari a l'entrada