Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plantes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plantes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de maig del 2019

Bocassa

Fa uns quants anys, a la República Centreafricana, hi va haver un president que es va autoanomenar emperador (si teniu més curiositat podeu consultar la Viquipèdia) . Jo era molt jovenet, però recordo el rebombori que va causar tota la parafernàlia, imitant la coronació de Napoleó, en aquell país africà.
Aquell autoanomenat emperador es deia Jean-Bédel Bokassa.

Però no és pas d'aquell Bokassa, de que vull parlar avui, sinó de la bocassa que ens queda quan hem menjat una torrada sucada amb all.

Menjar una torrada amb all sempre és un plaer. És un dels meus esmorzars preferits: una torrada amb all amb una anxova o un tall de llom o pernil. No ho supera cap esmorzar d'hotel.

El problema és que acabat el plaer de l'àpat, comencen les molèsties: la bocassa que ens durarà unes quantes hores i que ens recordarà l'esmorzar. Més ben dit, ens farà desitjar haver menjat una altra cosa, perquè el regust d'all no té res a veure amb l'agradable sensació del moment de menjar-lo.

I... Com ho hem de fer per eliminar la bocassa?

El truc és molt senzill. Evidentment, davant del poderós all no hi ha cap remei 100 per 100 efectiu, però ens ajudarà a rebaixar la sensació de bocassa fins gairebé fer-nos oblidar que hem menjat all per esmorzar.

Cal agafar un parell de branquetes de julivert verdes, amb les seves fulles, tal com venen, i posar-nos-les a la boca. Les hem de mastegar durant un parell de minuts fins que quedin ben esmicolades. No cal que ens les empassem. Després podem escopir-les a la pica i rentar-nos bé les dents amb el raspall i el dentifrici, tal com ho fem habitualment.  El resultat ens permetrà continuar amb la jornada, com si haguéssim menjat un donut, però havent gaudit del gust de la torrada amb all, i havent-nos beneficiat dels beneficis saludables que té aquest bulb comestible.

I evidentment, el que va bé per la torrada amb all, també va bé per l'allioli

dilluns, 16 d’abril del 2018

Cuscuta vermella

Poques entrades enrere en aquest bloc enrere parlava de la cuscuta, una planta paràsita que fins fa un parell d'anys desconeixia i no n'havia sentit a parlar mai.
Ahir, fent una ruta pel Montgrí vaig veure unes quantes mates de farigola parasitades per cuscuta, però no de la mateixa cuscuta groga ataronjada que parasita la userda, sinó que es tractava d'una cuscuta de filaments ben vermells.
Resulta que es tracta de la "cuscuta epythymum" (del grec epi=damunt i de thymum = farigola) El nom científic, doncs és plenament descriptiu de la seva natura: es tracta d'una cuscuta que creix damunt la farigola. És coneguda també amb el nom de "cabellets de farigola", tot i que de cabells no en té res. Més aviat sembla una forma de vida al·lienígena que xucla la saba de les altres plantes.