dimarts, 10 de maig del 2011

Santa Maria de Palau, Montgrí inèdit

Situada a la part septentrional del Massís del Montgrí, aquesta esglesiola medieval mig derruïda i amagada de la vista conserva encara la força de la pedra calcària que conforma l'entorn i les seves parets.
S'hi arriba per el cami que va cap a l'Escala des de Torre Ferrana, en el primer trencant a mà esquerra quan s'acaben els camps. Al mig del camí hi ha unes marques amb pintura vermella que cal anar seguint i per tant és bastant senzill d'arribar-hi, tot i que hi ha uns quants trencants i desviacions, el camí marcat és el més fressat.
Al cap d'un quilòmetre més o menys des del camí que hem deixat (el de Torre Ferrana a l'Escala) apareix a la nostra vista la construcció de pedra grisa darrera d'una barrera que impedeix l'accés motoritzat (val a dir que el camí a partir d'aquest punt és bastant dolent i estret, per la qual cosa la barrera és més a títol informatiu que per a impedir-hi el pas)
Unes amples parets de pedra seca envolten el camí i les antigues feixes veïnes, recordant la duresa de la vida en aquells entorns, on realment calia suar la cansalada per treure un esquifit rendiment del pedregós terreny.
L'església de Santa Maria de Palau té la façana principal totalment esfonsada, però conserva les parets laterals, la posterior i, curiosament, el sostre format per una volta amb una lleugera punta, diriem
-sense que això sigui científic- de transició del romànic al gòtic.
La façana posterior, totalment planera, -sense conformar absis- presenta una finestra allargada i tres espiells a diferents nivells. I existeix la resta d'una construcció adjacent a la part anterior esquerra de l'església.
Tot l'edifici està construit amb uns carreus molt ben tallats, a l'estil del castell del Montgrí, les arestes, i de forma més rudimentària les pedres que conformen l'interior de les parets, rejuntant els espais buits amb pedra més petita i restes de ceràmica, que ens fa presumir que havia estar arrebossada amb calçobre.
Si seguim camí amunt entre els pins que varen sobreviure a l'incendi de 2004 arribarem, entre ginestes, mòdaguues, garrigues i altres plantes típiques del Montgrí. a una mena de plaça adaptada perquè els camions de bombers facin maniobres amb una magnífica vista sobre els arrossars que ocupen l'antic estany, recordat pel nom del poble veí de Sobrestany, a l'altra banda l'Escala i el Golf de Roses.


Mapa indicatiu


Castell del Montgrí


Castell del Montgrí


Castell del Montgrí


Golf de Roses


Golf de Roses


el Montgrí


Vista de l'Escala

Cristall de quars trobat en el camí


Ginesta


Vista dels arrossars negats


El castell del Montgrí


Pins i paret seca


Garriga darrera l'església


Part posterior de l'església de Santa Maria de Palau


Part posterior i paret seca


Espiells


Façana posterior


Façana posterior


Detall de la paret


Detall de la paret


Detall de la finestra de la façana posterior


Colom anellat al teulat


Figa de moro


Pins i paret seca de l'entorn de Santa Maria de Palau


Vista de l'estany, avui arrossars


Façana principal derruïda de l'església de Santa Maria de Palau


Colom


Figues de moro


Detall de la paret de la construcció adjacent


Detall de la volta


Detall de la volta, amb un dragó. Cal fixar-s'hi bé.


Volta


Volta


Vista lateral


Paret seca amplíssima


Paret seca


Detall de paret seca de nova construcció




Arribada a Santa Maria de Palau


Arrbada a Santa Maria de Palau

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb tots els respectes, la fotografia del cristall de quars asseguraria que correspon a un cristall de calcita, com és el comú a la zona.

Bsicran ha dit...

Gràcies, amb l'aportació de tots cada dia aprenem una cosa nova.