Volta ciclista a Catalunya

Avui ha passat per la Bisbal d'Empordà la segona etapa de la Volta ciclista a Catalunya 2012 amb sortida i arribada a Girona. Anava fent el seguiment per la web i quan a la pàgina de la cursa han dit que els corredors eren a l'alçada de Sant Antoni de Calonge, i per tant havien de pujar i baixar la Ganga per arribar a la Bisbal, he començat a anar cap a la carretera des de casa, uns deu minuts caminant. Quan he arribat al cap d'un minut ja han tallat la carretera i en pocs minuts havien arribat (Si jo faig aquesta distància en bicicleta trigo tres quarts ben bons). I com sempre quan contemplo una cursa ciclista per carretera, quedo parat de la quantitat de mitjans que mouen, especialment policies i de la seva coordinació. Exactament en vuit minuts s'ha parat el trànsit, han passat les bicicletes, els vehicles d'acompanyament i els mossos i la carretera ha tornat a quedar oberta.

Megaupload ha mort, qui se'n recorda de Napster?

Napster era un servei de distribució d'arxius de música (en format MP3) i pioner de les xarxes P2P d'intercanvi creat per Shawn Fanning. La seva popularitat va començar durant l'any2000. La seva tecnologia permetia als aficionats a la música compartir les seves col·leccions de MP3 fàcilment amb altres usuaris, la qual cosa va originar protestes de les institucions de protecció dels drets d'autor.

El servei va ser anomenat Napster ("dormilega") pel pseudònim de Fanning (es diu que acostumava a fer moltes migdiades).

La primera versió de Napster va ser publicada a finals del 1999. Va ser el primer dels sistemes de distribució d'arxius P2P de popularitat massiva, era una xarxa centralitzada, ja que utilitzava un servidor principal per mantenir la llista d'usuaris connectats i els arxius compartits per cada un d'ells. Les transferències d'arxius, però, eren realitzades entre els usuaris sense intermediaris.

Al desembre del 1999, diverses empreses discogràfiques van iniciar un judici en contra de Napster. Això va portar a Napster una gran popularitat i diversos milions de nous usuaris. Napster va arribar al seu màxim amb 26,4 milions d'usuaris al febrer de l'any 2001.^[1]

Per als seguidors de Napster el judici va ésser una mica confús. Per a ells la possibilitat de compartir arxius era una característica pròpia d'internet, i no de Napster, el qual actuava com un simple motor de cerca. Molts argumentaven que tancar Napster només aconseguiria que els seus usuaris emigressin cap a altres sistemes d'intercanvi d'arxius. Aquest últim fet va ocórrer, amb programari com Ares Galaxy, Audiogalaxy, Morpheus, Gnutella, Kazaa, LimeWire i eDonkey2000.

Al juliol del 2001 un jutge va ordenar el tancament dels servidors de Napster per prevenir més violacions dels drets d'autor. Cap al 24 de setembre del 2001, havia pràcticament arribat al seu final. Napster va acceptar pagar a les empreses discogràfiques 26 milions de dòlars per danys i uns altres 10 milions de dòlars per futures llicències.

El bateria de Metallica, Lars Ulrich va ser el primer famós a demandar a Napster per drets d'autor.

Al 19 de maig del 2008 Napster va anunciar el llançament de la botiga més gran i detallada de MP3 del món, amb 6 milions de cançons, a www.napster.com/store. L'avís també va indicar que totes les vendes de descàrregues a Estats Units fetes amb Napster estarien amb el format MP3 amigable per l'usuari i sense DRM, el qual es compatible amb virtualment qualsevol reproductor MP3 o telèfon musical incloent l'iPod i l'iPhone.

(Viquipèdia)

Fa pocs dies han clausurat Megaupload, el Sr. Kim Schmitz és en arrest domiciliari. Potser Megaupload s'ha acabat, però, qui se'n recorda de Napster?

La Torre Moratxa

Enfilada vigilant damunt el poble de l'Estartit s'alça la Torre Moratxa, que en èpoques no massa llunyanes va servir per avisar de l'arribada de pirates i saquejadors provinents del Nord d'Àfrica. El nom de la torre explica clarament el motiu per la qual va ser edificada, com també ens ho recorda el nom del promontori del costat, avui destinat a una torre d'antenes de telecomunicacions i on es troba la càmera del temps de TV3 de l'Estartit, la Roca Maura. 

Segons conten, des de Torre Moratxa, els sentinelles avisaven les rodalies del perill encenent una gran foguera amb llenya seca, quan l'avís s'havia de fer de nits, i amb llenya humida, perquè fes molt de fum, quan l'avís s'havia de fer de dia. L'objectiu: que es veiés el màxim de lluny possible.

El camí per arribar-hi no és pas senzill, cal anar ben calçat i tenir paciència, ja que cal seguir un camí de roques descarnades on hi ha perill real de trencar-se el turmell amb una relliscada, però un cop a dalt la vista val l'esforç que s'ha hagut de realitzar.

Torre Moratxa, construïda amb pedra del Montgrí i calçobre.

Torre Moratxa, Interior, on es poden observar les marques deixades per la motllura de canyes en aixecar la volta.

Finestra situada a la part Sud-Est de la Volta de la Torre.

Vista del Castell al fons, i la Torre Moratxa en primer terme.

Vista de la plana, amb Torroella de Montgrí al fons

Gola del Ter

Vista de l'Estartit i les Medes des de Roca Maura

Google maps s'ha tornat boig

Es veu que als gestors de l'aplicació Google Maps els ha sortit de mare el traductor automàtic i s'ha posat a traduir totes les paraules del català al castellà.

A títol d'exemple all carrer del Puig d'en Vidal de la Bisbal ara hi diu Calle del Cerro de Vidal. Penós, ni a les èpoques més fosques del franquisme no s'havia vist una cosa així.

El carrer dels Tarongers, ara es diu Calle de los Naranjos

El carrer del Rec del Raig es diu Calle del Riego del Rayo i el carrer del Morró, calle del Muraje

Així Sant Francesc és San Francisco i Pau Claris, Pablo Claris, el carrer Puig d'Arques s'ha convertit en la calle del Cerro de Arques.

Així podem circular per tot Catalunya amb la lectura de les mateixes barbaritats, com exemple a Platja d'Aro el carrer de la Riera s'ha convertit en Calle de la Rambla

El diari El PuntAvui en fa referència en aquest article, que posa alguns altres exemples curiosos. Esperem que això "solamente" sigui un error "involuntario" i que passat el mal "trángulo" es corregeixi correctament, perquè em nego a creure que això sigui fruit del nou escenari polític a l'estat espanyol.

Es veu que tota la vida fent conya amb que Maçanet de Cabrenys en castellà es deia Demasiadolimpio de Cabritos, ha calat fons a GoogleMaps . 

Pluja

Ara, havent transcorregut una setmaneta des del darrer episodi de pluges, aprofito per penjar algunes de les imatges que ens va deixar.

Riu Daró, al seu pas per la Bisbal d'Empordà, imatge presa des de dins del cotxe, aturat al semàfor.

A camí entre Castell d'Empordà i la protectora Bú Bup Parc ens trobem la ruta tallada per la crescuda de la riera de Vulpellac

La passera de vianants entre el carrer Agustí Font i el Passeig Marimon Asprer rep la baixada de les aigües del Daró per segona vegada en pocs dies.

Imatge del campanar de l'església de Santa Maria de la Bisbal presa des del Pont de l'Embut

El passallís del Daró a Castell d'Empordà, totalment fora de servei.

Arribant a la Bisbal per la mota del Daró amb un cel amenaçador.

Pocs dies després veiem aparèixer els primers bolets de la temporada, a fotografia una cogomella.

Tardor a les Gavarres

Pel fet d'estar poblada en la seva majoria d'espècies arbòries i arbustives perennifòlies, les Gavarres no són especialment conegudes pels canivs tardorals de colors esclatants, com altres zones poblades d'arbres caducifolis, com ara fagedes i rouredes.

No obstant, si ens hi fixem mínimament, en arribar la tardor, les Gavarres presenten tota una sèrie de detalls que les fan especialment agradables de visitar i de passajer-hi amb calma. 

Horari d'hivern

La matinada de dissabte a diumenge cal endarrerir tots els rellotges de les Gavarres i rodalies una hora.

És a dir, com que dormirem una hora més que els altres dies ens llevarem amb el sol més amunt (si està núvol serà igual d'amunt però no el veurem).

Com a contrapartida el vespre serà fosc a cap hora, si avui se'ns fa fosc cap a les set, a partir de diumenge cap a les sis de la tarda ja haurem d'endendre els llums.

Diuen que s'hi estalvia diners, però jo crec que el que guanyem el matí ho perdem el vespre.

Nyèbits de catracòlics del mal rellamp

Un article aparegut dient "Nyèbits de Catacròlics" a la Vanguàrdia referent a l'originalitat d'alguns insults en llengua catalana m'ha fet reviure les exclamacions del capità Haddock.

Sembla ser que el que dóna nom a aquest post el traductor de Tintin se l'havia reservat al calaix i no l'havia utilitzat mai.

L'originalitat deuria ser certa. Ja que el Google cercant "Nyèbits de catacròlics" únicament m'ha donat dos enllaços al mateix article que refereixo i un altre a un bloc que transcriu un escrit de 1988.

Després he observat que catracòlics apareixia en més pàgines, per tant entenc l'articulista de la Vanguardia ho deu haver copiat malament. Apareix una definició al Diccionari Català Valencià Balear

CATRACÒLICA (i ses variants catracòliga, catacòlica, catacòliga, catagòria). f.
Roba d'abric exterior llarga, com un capot, una capa, un jec llarguer, etc. (Cerdanya, Empordà, Vic, Mall., Men.); cast. casacón. Ses vostres catracòliques llargues dissimulen sa curtesa des vostros cossos, Ruyra Parada 53.
Fon.: kətɾəkɔ́likə (Plana de Vic, Empordà); kətɾəkɔ́liɣɛ (Puigcerdà); kətəkɔ̞́likə (Mall.); kətəkɔ̞́liɣə (Mall.); kətəɣɔ̞́ɾiə (Ciutadella).
Etim.: desconeguda. Potser procedent de categòrica, però no es veu clar el fonament semàntic immediat d'aquesta etimologia.

Nyèbits tampoc no ho havia sentit mai, i apareix al mateix diccionari amb la següent definició:

NYÈBIT m.
|| 1. Noi que va perdut pels carrers (Barc.); cast. golfo.
|| 2. Noi presumit i de poca vàlua com a persona física o moral (Empordà, Garrotxa, Bagà); cast. mequetrefe, petimetre.
|| 3. (en to despectiu) Noi qualsevol (Barc., Tarr.); cast. rapaz, mocoso.
|| 4. Ximple, mancat de seny (Empordà); cast. tonto.
|| 5. Home que no serveix per a res (Tortosa); cast. papanatas, espantajo.
|| 6. Nom que es donava als ciclistes els primers temps que corrien bicicletes (Barc.).
|| 7. Llautó (en el llenguatge dels drapaires i dels trinxeraires barcelonins).
Fon.: ɲέβit (or., occ.).
Etim.: incerta. Wagner Argot 75 relaciona aquest mot amb el fr. nepe, nèpe, ‘espècie de lladregot jueu’; Sainéan relaciona aquesta forma amb el mot fr. nièpe ‘vespa’

En fi. Tenim un insult original per a qui vulgui emular el capità Haddock. i una "traducció" perquè ho entenguem Nyèbit de catracòlic = Noi desmanegat amb abric llarg.
Llamp de llamps quines paraules!

Conserva

La serva (vegeu enllaç) és un fruit de tardor que resulta aspre al paladar a menys que es desi en palla que maduri durant un cert temps, d'aques acte se'n diu servar.

Serva en llatí es diu exactament igual "serva" i, ja que del llatí també prové la paraula "conserva", del verb "conservare", dedueixo que la paraula que utilitzem per a definir com tractem i desem els aliments perquè no es facin malbé està més que emparentada amb la manera com es tracten les serves abans de menjar-les, és a dir servant-les, o "conservant-les", del llatí "cum" i "servare" (quan servar)

Més explicacions del significat de "cum" en aquest enllaç.

Veimar

Cada any quan arriba la tardor i l'hora de recollir el fruit de la vinya, en comentar aquesta tasca entre les meves amistats m'he adonat que únicament la gent de l'Empordà i amb amb una certa experiència o tradició en el ram de la terra coneix la paraula "veimar". Tothom es sorpren en sentir-la. Es queden astorats com dient: "-On dius que has anat?

Després aprofundeixo un xic i me n'adono que ja pocs som els coneixedors d'unes paraules gairebé en extinció, fora del limitat món del seu ús a la nostra terra:

- Veimar (recollir el raïm, veremar, fer la verema)

- Samal  (recipient de fusta amb dues nanses per portar els raïms des de la vinya a la premsa)

- Pal samaler (pals llargs per transportar les samals entre dues persones)

- Follar (Trepitjar el raïm)

- Tramuja (Peça en forma d'embut que serveix per guiar la caiguda del raïm fins la màquina de follar)

- Maça (Utensili per compactar els raïms dins la samal.
- Tòria (Sarment, branca del cep)
- Cep (planta que dóna el raïm)
- Pinjoll (Penjoll, grup de raïms que pengen de la tòria)
- Gotim (o Botim) Porció d'un pinjoll de raïms.
- Sofrí -o Lluquet- (Peça allargada de tela impregnada de sofre, que serveix per consumir l'oxígen de la bota)
- Pipó (troç de branca de fonoll que tapa un foradet a la bota per a extreure'n el vi sense posar-hi aixeta)
- Tina (Recipient o dipòsit on es recull el most)
- Cescle (Cèrcol de ferro, antigament de castenyer o avellaner que lliga les fustes de la bota)
- Embotar (introduir el most a les botes)
- Veimella (ganivet corbat apropiat per a tallar els pinjolls de raïms, és a dir, per a veimar)
- Pesamostos (densímetre que medeix aproximadament la graduació que tindrà el vi a partir de la densitat del most.)

Compactant els raïms a la samal amb la maça