De petit a l'Agrupación Escolar Mixta de las Escuelas Nacionales de la Bisbal d'Empordà, després anomenat Col·legi Joan de Margarit, (ara CEIP -avui en dia tot són sigles-) els mestres ens feien aprendre de memòria "los rios de España". Els de la "vertiente atlántica" començàven per Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Gualalquivir... . I el primer d'aquest reguitzell, el Miño, venia il·lustrat per una dita castellana que diu "El Miño lleva la fama y el Sil lleva el agua", és a dir, el nom de riu que s'ensenya és el Miño, en canvi la major aportació d'iagua la fa el Sil, un seu afluent. I que té a veure això amb la bassa de Jafre? Doncs que Garrigoles té la bassa i Jafre se n'emporta la fama. Efectivament el pou d'aigua calenta de Jafre està situat dintre del terme municipal de Garrigoles, al Baix Empordà, prop, això sí, del terme municipal de Jafre, però com que l'accés més fàcil és el que passa per Jafre tothom ha acabat coneixent aquest indret amb el nom de "el pou d'aigua calenta de Jafre" o més senzillament "la bassa de Jafre". Avui en dia hi ha en construcció un gran espai termolúdic a tocar del poble de Jafre, darrer cop de cua d'aquest pou d'aigua calenta descobert als anys 60 del segle XX per una empresa que cercava gas o petroli. A data d'avui puc constatar que la bassa segueix fent alguna bombolla, però la temperatura de l'aigua és més aviat la temperatura ambient, es deu haver refredat amb el pas dels anys!
Hi ha una pàgina amb informació del municipi de Jafre penjada a la Xarxa telemàtica educativa de Catalunya, coneguda per les sigles XTEC -allò que dèiem de les sigles-,amb una informació al respecte de la bassa de Jafre a la qual es pot accedir amb aquest ENLLAÇ.
Temps era temps que totes les cases, de la vila i de pagès tenien les seves gallines per als ous de consum i també per a proporcionar a la poca carn que es menjava, preferentment les festes anyals i de guardar. Quan els ous no eren retirats de la ponedora, o bé la gallina se les havia empescat per pondre'ls en algun racó inaccessible o amagat venia l'hora de covar els ous, durant vint-i-un dies exactament, a fi i efecte de que vinguessin al món els generalment rossets i rodonets pollets. Per dur a terme aquesta tasca la voluntariosa gallina agafava una espècie de febre que li feia pujar la temperatura corporal, li treia la gana i la “invitava” a estar-se els vint-i-un dies col·locant bé els ous sota les seves plomes i ales entreobertes fins que naixien els pollets. Durant aquest temps de cura i incubació dels ous la gallina, llavors anomenada lloca, feia molt poques sortides del niu on romanien els ous i en aquestes sortides aprofitava per dipositar les dejeccions acumulades en els seus budells fent una immensa cagarada: la cagarada de lloca. Avui, observant la gran cagarada que havia fet una cotorra que tenen els meus pares i que està covant els ous que ha post he recordat les grans cagarades de lloca dels galliners de la meva infantesa i, fent ús de la tecnologia moderna he cercat al Google si hi havia alguna informació sobre la cagarada de lloca. Com que no hi he trobat res, es veu que això no ha estat mai objecte d'estudi científic, he decidit penjar aquestes reflexions.
El recent escollit President del Languedoc-Rosselló en una xerrada enregistrada als seus alumnes a la facultat de la Universitat de Montpeller fa una disquisició de les arts que utilitza per a ser escollit pel poble, així com de les seves simpaties amb els catalans. Poso primer la transcripció de l'original en francès i posterioment la seva traducció al català, així com un enllaç a l'enregistrament de la seva veu que hi ha penjada al Youtube.
Oui. Ce que je vous dis c'est l'évidence. Ah, mais si les gens fonctionnaient avec leur tête, mais les gens ils ne fonctionnent pas avec leur tête, ils fonctionnent avec leur tripes. La politique c'est un affaire de tripes, c'est pas un affaire de tête. C'est pour ça que moi quand je fais une campagne, je ne la fais jamais pour les gens intelligents. Des gens intelligents, il en y a 5 a 6 %, il en y a 3% avec moi et 3% contre, je change rien du tout. Donc je fais compagne auprès de cons et là je ramassa des voix en masse. Et jamais sur des sujets.. Enfin, aujourd'hui je fais ce qui m'intéresse, comme Président de la Région, j'aide les lycées, j'aide la recherche et quand je ferai campagne, dans deux ans pour être de nouveau élu, je ferai campagne sur des conneries populaires, pas sur des trucs intelligents que j'aurai fait. Qu'est ce que les gens en ont à foutre que je remonte les digues, les gens s'occupent des digues quand elles débordent, après ils oublient, ça les intéresse pas, les digues du Rhône, les gens ils s'en foutent, ah à la prochaine inondation, ils gueuleront qu'on n'a rien fait. Alors moi je mets beaucoup d'argent sur les digues de Rhône, mais ça ne rapporte pas une voix, par contre si je distribue des boites de chocolat à Noël tous les petits vieux de Montpellier, je me ramassa un gros paquet de voix. Je donne des livres gratuits dans les lycées. Vous croyez que les connards me disent merci, ils disent non ils arrivent en retard, comme si c'était ma faute parce que l'appel d'offres n'avait pas marché et que donc il y avait quinze jours de retard dans la livraison. Les gens ils disent pas merci, d'ailleurs les gens ils disent jamais merci, Les cons ne disent jamais merci. Les cons sont majoritaires, et moi j'ai toujours été élu par une majorité de cons et ça continue parce que je sais comment les « engraner », « j'engrane » les cons avec ma bonne tête, je raconte des histoires de cul, etc... ça un succès de fou, ça a un succès fou. Ils disent, merde, il est marrant, c'est un intellectuel mais il est comme nous, quand les gens disent « il est comme nous », c'est gagné, ils votent pour vous. Parce que les gens ils votent pour ceux qui sont comme eux. Donc il faut essayer d'être comme eux. Là, les catalans me font chier, mais je leur tape dessus parce qu'ils m'emmerdent, mais dans deux ans, je vais me mettre à les aimer je vais y revenir je vais leur dire, mon Dieu, je me suis trompé, je vous demande pardon, ils diront: qu'il est intelligent, ils me pardonneront, ils en reprendront pour 6 ans. C'est un jeu, qu'est ce que vous voulez il faut bien en rire. Avant je faisais ça sérieusement, maintenant j'ai tellement l'habitude de la manœuvre que ça me fait marrer. Les cons sont cons et en plus ils sont bien dans leur connerie. Pourquoi les changer, pourquoi voulez vous les changer? Si vous arrivez à faire en sorte que les gent intelligents passent de 6 à 9% voire à 11, vous ne pourrez pas aller au-delà. Mais les cons sont souvent sympathiques, moi je suis bien avec les cons, je joue à la belote, je joue aux boules. Je suis bien avec les cons parce que je les aime, mais ça ne m'empêche pas de les juger, mais après quand vous avez raison, mais toujours 3 à 4 ans après. Toujours 3 ou 4 ans après, ils disent, mais il est pas si con parce que après tout ce qu'il a fait ça marche. Donc vous faites des trucs, vous vous faites élire, 6 ans. Les 2 premières années vous devenez maximum impopulaire, vous leur tapez sur le claque bec, etc... ah salop le peuple aura t'a peau, on t'aura, moi je dis cause toujours, je vous emmerde. Ensuite 2 ans vous laissez reposer le flan, vous faites des trucs plus calmes. Et les deux dernières années, plus rien du tout, des fontaines, des fleurs, et des bonnes paroles, je vous aime, oh catalans, je vous aime, oh occitans mes frères, je vous aime, vous faites un petit institut, une merde pour propager le catalan auprès de 4 guguss, tout le monde est content, tout le monde est content, évidemment ils parlent catalan comme ça personne les comprend à 3 km de chez eux. Mais ça leur fait plaisir.
Si, el que us dic és l'evidència. Ah, però si la gent funcionés amb el seu cap, però la gent no funciona amb el seu cap, funcionen amb les seves tripes. La política és un assumpte de tripes, no és un assumpte de cap. És per això que jo quan faig una campanya, no la faig mai per a la gent intel·ligent. De gent intel·ligent, n'hi ha un 5 o un 6%, n'hi ha 3% amb mi i 3% contra meu, no canvio res en absolut. Per tant faig companya per als estúpids i allà jo recullo vots en massa. I mai sobre subjectes.. Finalment, avui faig el que se m'interessa, com a President de la Regió, ajudo els instituts, ajudo la investigació i quan faré campanya, en dos anys per ser de nou escollit, faré campanya sobre ximpleries populars, no sobre coses intel·ligents que hauré fet. Què n'ha de fotre la gent si faig els dics més alts? La gent s'ocupa dels dics quan es desborden, després se n'obliden, això no els interessa, els dics del Roine, la gent se'n fot, ah a la pròxima inundació, bramaran que no s'ha fet res. Llavors jo poso molts diners sobre els dics de Roine, però això no dóna un vot, en canvi si distribueixo capses de xocolata per Nadal a tots els petits vells de Montpellier, recolliré un bon paquet de vots. Dono llibres gratuïts als instituts. Creieu que els imbècils m'ho agraeixen?, diuen que arriben amb retard, com si fos la meva culpa perquè la crida d'ofertes no havia funcionat i per tant hi havia quinze dies de retard en el lliurament. La gent no diu gràcies, d'altra banda la gent no diu mai gràcies, Els imbècils no diuen mai gràcies. Els imbècils són majoritaris, i jo sempre he estat escollit per una majoria d'imbècils i això continua perquè sé com engrescar-los, jo ens engresco els imbècils amb el meu bon cap, conto històries de cul, etcetera... això té un èxit de boig, això té un gran èxit. Diuen, merda, és divertit, és un intel·lectual però és com nosaltres, quan la gent diu «és com nosaltres», és guanyat, voten per vostè. Perquè la gent voten per als que són com ells. Per tant cal intentar ser com ells. Allà, els catalans em fan cagar, però els pico a sobre perquè m'empipen, però en dos anys, em posaré a estimar-los hi tornaré i els diré, Déu meu!, m'he equivocat, els demano perdó i diran: que és intel·ligent, em perdonaran, em reprendran per a 6 anys més És un joc, què voleu? Cal riure-se'n. Abans feia això de manera seriosa, ara tinc tant el costum de la maniobra que això em fa divertir. Els estúpids són estúpids i a més estan bé en la seva estupidesa. Per què canviar-los, per què voleu canviar-los? Com a molt, es pot aconseguir que els intel·ligents passin de 6 a 9%, fins i tot a 11, però no es pot anar més enllà. Però els estúpids són sovint simpàtics, jo estic bé amb els estúpids, jugo a cartes, jugo a les boles. Estic bé amb els estúpids perquè els estimo, però això no m'impedeix jutjar-los, però després quan tu tens raó, però sempre 3 a 4 anys després. Sempre 3 o 4 anys després diuen: no és pas tan estúpid perquè després de tot allò que ha fet funciona. Així, feu coses, us feu escollir 6 anys. Els dos primers anys esdeveniu impopulars al màxim, els toqueu el botet, etc, el poble tindrà la teva pell, et tindran a tu.Jo dic parleu sempre i empipeu-los. Llavors 2 anys deixa descansar el flam, fes coses més tranquil·les. I els dos últims anys, més res en absolut, de les fonts, de les flors, i de les bones paraules, us estimo, oh catalans, us estimo, oh occitans els meus germans, us estimo, fas un petit institut, una merda per propagar el català amb 4 guguss, tothom està content, tothom està content, evidentment parlen català així ningú no els comprèn a 3 km de casa seva. Però això els fa plaer.
Una de les expressions que la maniada d'avui en dia ha sentit ben poques vegades, o mai, és la que serveix de títol a aquest post.
Mesell és aquella persona o animal que no fa cas després de repetir-li una ordre o instrucció una i altra vegada.
La joia de la corona d'aquesta espressió és, però, la paraula cima.
Una cima és cadascuna de les branques que formen la part superior d'ur arbre o arbust. A Mallorca es diu cima especialment a la rama o branques tallades de la part superior d'un arbre.
També es diu cima a cadascuna de les branques superiors o més primes d'una planta, com ara fonoll, bruc, salze o parra.
A Tortosa en diuen cima de la part més prima de la canya de pescar.
El cas és que del vocabulari bisbalenc de la meva infantesa la versió que me n'ha quedat interioritzada és la d'aquell estri que serveix per a picar si no fas bondat. Per sort mai em varen picar amb una cima, però devia de ser bastant mesell de petit, ja que la frase "et mereixeries un bon cop de cima" m'ha quedat ben enregistrada en el record.
A la sèrie "Bones", emesa actualment per la Sexta, l'antropòloga forense Temperance Brennan, amb el seu equip de científics i ajudada per l'investigador Seeley Booth és capaç de deduir a partir d'indicis invisibles per a una altra persona, descoberts a l'esquelet d'un cadàver, les circumstàncies de la seva mort i, fins i tot, el lloc dels fets i l'assassí.
I no només quan un cadàver és fresc i amb tot de marques més o menys evidents a ull nu sinó fins i tot quan, com diem a l'Empordà, no se'n trobaria ni un os per fer una manxeta.
Avui m'ha entrat la curiositat respecte a aquesta frase tan nostrada i m'he documentat a l'obra més exhaustiva de la llengua catalana -el diccionari Català-Valencià-Balear de Mossen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, on, com moltes altres tantes vegades, hi he trobat la resposta:
Resulta que una manxeta és un botet de caçar guatlles, compost d'una bosseta de cuir i un osset que hi va adherit; estrenyent i afluixant la bosseta amb els dits, fa un soroll semblant al cant d'una guatlla.
I d'aquesta definició en surt un altre dubte a les nostres orelles tecnològiques: Què és un botet?. Doncs bé, un botet no és sino un bot petit.
Tornem-hi... Què coi és un bot? Doncs un bot és una pell de cabra degudament tractada i cosida que serveix per a contenir líquids (vaja, una cosa bastant primitiva...) I ha esdevingut una mesura de capacitat (aprox. 60 litres) usada encara avui en dia per mesurar el contingut de les botes de vi (Ex. és una bota de 6 bots)
Quan un botet o un bot s'inflen queden tensos i tibants, per això quan algú ens fa empipar o ens parla d'una cosa que no ens agrada li diem: "No em toquis el botet"
Aquest cartell informatiu ens dóna la benvinguda al començament de la ruta.
Per fer viable la Revolució Industrial del segle XIX eren necessaris dos materials: el ferro i el carbó. Per a proporcionar a la indústria el ferro que necessitava es van fer nombroses prospeccions al sòl català, però la majoria d'elles no van reeixir.
Les mines de ferro de Celrà comencen la seva explotació el 1892 i la finalitzen el 1918. Durant aquests 26 anys, són dues les empreses que es dediquen a la seva explotació: Minas de Celrà (1892-1900) i Hierros de Celrà (1900-1918). Des de les diverses concessions mineres que es van registrar, només dues van proporcionar mineral de ferro amb relativa abundància: la mina del Nen Jesús i la mina Victòria Esperança.
Detall interior d'una de les galeries
La mina Nen Jesús està situada a l'est de Sant Miquel en el lloc conegut com el bosc d'en Medinyà. En aquesta mina s'han trobat un total de 23 galeries obertes, de les quals 8 són de molt poca profunditat i probablement deurien haver servit com a prospecció de mineral. De les altres, dedicades a l'extracció de mineral, la més llarga té uns 105 m.
La mina Victòria està situada a prop del Congost, en el lloc conegut com l'Olivet d'en Ros. s'hi han trobat un total de setze galeries, vuit de les quals tenen més fondària. La més profunda té uns 160 m.
L'extracció del mineral era una operació completament manual. Amp pics i magalls s'anaven retirant la terra i pedres que es trobaven. quan s'arribava a una roca o auna veta de mineral de ferro, un operari aguantava un punxó llarg sobre la pedra o el mineral mentre un altre picava amb el mall fins esbardellar-la. Després amb la parpelina es treien els trossos, que amb cabassos d'espart es duien a l'experior, on la següent operació consistia a deixar amb picots el mineral de ferro lliure d'impureses.
Entrada de la galeria 6 coberta de molsa, heures i falgueres.
En trobar-se les galeries de les mines situades a diversos nivells, el mineral es llençava per unes rases inclinades on rodolava com en un tobogan. Un cop al nivell inferior es carregava en carros tirats per animals fins l'estació de tren de Celrà. Les condicions del terreny, de fortes baixades, com la longitud del recorregut feien que el transport del mineral fins l'estació fos difícil. Per resoldre els problemes de transport, es construeix un tramvia aeri de 5 km. de recorregut accionat per una màquina de vapor de 10 CV, el qual va entrar en funcionament a finals de 1902.
La nova infraestructura va permetre augmentar l'extracció de mineral ja que les vagonetes que eren de tipus Roe, permetien transportar aproximadament una tona de mineral. La sortida de mineral a l'exterior de la mina es feia amb vagonetes que es desplaçaven per unes vies, empeses pels miners. Un cop les vagonetes eren a l'exterior es duien fins l'estació de càrrega. Des d'aquí el amterial era transportat aèriament amb vagonetes fins l'estació de descàrrega, just al costat de l'estació de tren de Celrà.
Detall del carregador de la mina del Nen Jesús
Aquest transport era doble, ja que un tramvia anava fins la mina del Nen Jesús i l'altre fins la mina Victòria. Ambdues línies seguien un traçat rectilini des de l'estació de càrrega fins l'estació de descàrrega, la qual era compartida pels dos tramvies aeris. El tramvia, que tenia un moviment continu, disposava de dos cables, per un les vagonetes baixaven carregades de mimeral i per l'altre pujaven buides. Per al recolzament de les línies hi havia disposats al llarg del seu recorregut, i a una distància d'uns 100-120 m. unes torres o cavallets fortament fixats al terra. Per salvar els accidents del terreny muntanyós i amb la finalitat de suavitzar el pas dels cables, s'excavaren unes rases o trinxeres.
Excrecions ferruginoses enmig del llècol
La mala qualitat del material i l'encariment del transport fins a la foneria van ser els principals motius del tancament de les mines de Celrà.
Avui dia, queden com a empremta d'aquuella activitat minera, les galeries a la muntanya, els tobogans i trinxeres que es van fer, alguns pilars d'obra dels cavallets i les estacions de càrrega del mineral.
Carmells a la fondalada. Vam anar-hi un dia fred
El text és el del cartell reproduït a la primera imatge, que a la vegada és extret del llibre "les mines de Celrà" obra d'Artemi Rossell i Ferrer.
L'inconscient de vegades ens traeix, ara mateix quan escrivia el títol d'aquest post m'ha sortit sense pensar-ho "un escrot de collons", realment és una coincidència curiosa, donat el títol que pretenia escriure i que, finalment, he corregit ràpidament.
El cas és que avui m'ha arribat al correu electrònic un escrit del qual ignoro l'autor, però que es tracta gairebé d'una tesi doctoral sobre la paraula "collons".
Llegiu-lo i us n'adonareu del difícil que pot esser per a un estranger aprendre el significat d'una única paraula en català. I mira que n'hi ha que el parlen!! Realment té mèrit!! Felicitats!!
Estudi gramatical en base a la expressió “collons”: Veieu com n'és de ric el vocabulari català.
COLLONS.
-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).
-El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:
el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).
-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
"A" expressa por (acollonit),
"DES" significa riure (descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).
-Les preposicions matisen l’expressió :
"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor (és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).
-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons plens!).
-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany
i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que
finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir- me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
La notícia de les aranyes gegants de Calonge m'ha recordat un altre animal famós que va córrer per les Gavarres ara fa uns anys, multitud de persones coneixien algú que coneixia algú altre que l'havia vist. La veritat mai es va saber, però recupero el text d'una notícia que va aparèixer a El Punt l'any 1999 i que té documentada l'Absurd Diari.
Calonge / Santa Cristina d'Aro.- Els Mossos d'Esquadra i el Cos d'Agents Rurals (CAR) van realitzar ahir una batuda a la zona de la Roqueta, al massís de les Gavarres, entre Calonge i Santa Cristina d'Aro, alertats pels rumors que fa temps que hi corre un mandril salvatge. El misteri del primat es va començar a engendrar fa uns mesos, quan a la zona hi van aparèixer cabres mortes brutalment atacades. Els agents rurals van informar ahir que que tot fa indicar que els atacs han estat obra de gossos salvatges. L'any 1986 un ós es va escapar d'una casa i va voltar per la mateixa zona fins que va ser abatut.
Els agents rurals i els Mossos van rastrejar ahir durant tot el matí la zona on presumptament es pot amagar l'animal o els animals que han causat la mort de les cabres, amb l'objectiu d'obtenir algun indici sobre el seu origen. La batuda es va concentrar a l'espai comprès entre els masos Terrades i Migranya, on el desembre passat ja van aparèixer mortes diverses cabres.
Els agents treballen amb la possibilitat que els atacs han estat realitzats per gossos salvatges, però per molta gent de la zona, l'autor dels atacs és un mandril de mides considerables -aproximadament d'un metre i mig-. Els rumors es basen en les afirmacions de nombroses persones que afirmen haver-lo vist. Hi ha fins i tot qui assegura que li falta mig ullal. Per tal de descartar aquesta possibilitat, els agents van realitzar una inspecció a cadascun dels nuclis zoològics i masos de les rodalies per determinar si tenien o havien tingut algun tipus d'animal exòtic que es pogués ajustar a les descripcions que corren per la zona.
Ignasi de Dalmases, sotsinspector del CAR, va dir ahir que inicialment no tenen constància que hi hagi hagut a la zona algun animal d'aquestes característiques i va explicar que la la inspecció no va donar cap resultat. També va assenyalar que segons els indicis trobats -petjades, defecacions, tipologia de les mossegades, etcètera-, tot sembla indicar que es tracta d'una típica agressió de gossos salvatges. Dalmases va argumentar que malgrat els rumors, no han pogut prendre declaració a cap persona que hagi vist directament l'animal, i que únicament han pogut obtenir referències confuses i contradictòries.
L'aparició d'un animal exòtic a les Gavarres no és un cas insòlit. L'any 1986 un ós es va escapar d'una casa de Sant Antoni de Calonge, i va ser capturat posteriorment per agents rurals a Palafrugell. L'ós va morir a causa d'una reacció de l'anestèsic.
Una dona fa córrer dos cossos de policia perquè tenia una aranya dins de casa seva a Calonge.
Calonge.- Una patrulla de seguretat ciutadana de la policia local de Calonge i la patrulla de medi ambient de la policia local de Platja d'Aro van haver de córrer dimarts al vespre fins a un habitatge d'una urbanització de Calonge, a tocar de Platja d'Aro, perquè una dona va trucar espaordida al servei d'emergències 112, perquè hi havia una «aranya molt grossa» dins de casa seva. La policia local de Platja d'Aro hi va enviar els agents especialitzats en medi ambient que, en arribar a l'habitatge van comprovar que, efectivament, hi havia una aranya a la casa però també que la seva inquilina tenia un concepte una mica erroni de l'adjectiu «grossa», ja que l'aràcnid feia uns quatre centímetres tot plegat i era d'una espècie comuna. Res similar tampoc a cap taràntula ni cap mena d'aranya verinosa. Un cop capturat l'animal, els agents de Platja d'Aro, es van ocupar de desallotjar l'aranya de l'habitatge i dur-la cap a l'exterior. L'operació, en la qual també hi van ser presents agents de Calonge, va deixar, sinó satisfeta, almenys conformada i tranquil·la la veïna.
Aràcnid a la sabateria No és la primera vegada que els cossos policials han de córrer per una simple aranya. L'agost del 2007, una patrulla dels Mossos d'Esquadra i tècnics d'Agents Forestals i de la Diputació de Barcelona van escorcollar una sabateria de la rambla de Catalunya de Barcelona, després que les dependentes truquessin dient que feia una setmana que veien córrer una taràntula dins el magatzem i a l'habitació i que no l'havien pogut atrapar. Les dependentes, però, havien pogut retratar l'aranya. I a partir de les fotos, els tècnics van concloure que no es tractava de cap taràntula, sinó una aranya normal, també de quatre centímetres.
Finalment, la TDT ens ha portat la recepció dels canals 9 del País Valencià i IB3 de les Illes Balears, en aquest darrer he descobert una perla digna de consideració i de remarcar: el Capità Llengua, no hi calen comentaris. Tot seguit poso uns videos penjats al Youtube:
Per defensar els pronoms febles i fomentar el bon ús del català, el Capità Llengua heu de cridar!!
I recordeu, pareu esment en la recerca dels mots escaients!
Aquest personatge, amb una mica més d'humor m'ha recordat aquell vell conegut dels espectadors de TV3 als anys 80 -El Capità Enciam- i la seva cèlebre frase "els petits canvis són poderosos"
