diumenge, 14 de març del 2010

Que n'ets de mesell, et ben estovaria amb una cima


Engegant oques amb una cima

Una de les expressions que la maniada d'avui en dia ha sentit ben poques vegades, o mai, és la que serveix de títol a aquest post.

Mesell és aquella persona o animal que no fa cas després de repetir-li una ordre o instrucció una i altra vegada.

La joia de la corona d'aquesta espressió és, però, la paraula cima.

Una cima és cadascuna de les branques que formen la part superior d'ur arbre o arbust. A Mallorca es diu cima especialment a la rama o branques tallades de la part superior d'un arbre.

També es diu cima a cadascuna de les branques superiors o més primes d'una planta, com ara fonoll, bruc, salze o parra.

A Tortosa en diuen cima de la part més prima de la canya de pescar.

El cas és que del vocabulari bisbalenc de la meva infantesa la versió que me n'ha quedat interioritzada és la d'aquell estri que serveix per a picar si no fas bondat. Per sort mai em varen picar amb una cima, però devia de ser bastant mesell de petit, ja que la frase "et mereixeries un bon cop de cima" m'ha quedat ben enregistrada en el record.

2 comentaris:

lauraaa ha dit...

estic llegint el blog eh, ja pots estar content :) jaja

Francesc ha dit...

Hola, al diccionari CVB hi consta lla paraula que esmentes : 4. Tupada amb una branca o bastó (Mall.). «Si no creus, te donaré cima» (Manacor). «Fer córrer sa cima»: tupar, bastonejar (Llofriu).