L'assassí horriblement lent amb l'arma extremadament ineficaç

M'ha arribat aquest vídeo, que he trobat molt bo i digne de les millors pel·lícules tipus "gore" o de por i sang i fetge. No m'he pogut estar de penjar-lo al bloc.
Aquí us el deixo:

Alada, cada gota un beso

Corrien els anys 80 del segle passat (dient-ho així sembla molt lluny) quan la televisió emetia aquell anunci de "Alada, cada gota un beso" . Deixant de banda la qualitat del perfum a mi aquella marca sempre em va fer pensar en les formigues alades, que anomenem col·loquialment "alades", a seques, en singular "alada", els individus reproductors de les formigues, també dits reis i reines que, en altra època de menys consciència ecològica i més record de la postguerra s'utilitzaven juntament amb les gramaroles d'esquer per anar a parar ballestes per capturar ocells.



Les alades solen sortir en núvols espessos d'individus quan acaba de ploure per aprofitar que la terra és humida i, per tant, molt més fàcil d'excavar -imaginem-nos l'esforç titànic que ha de fer una única formiga per iniciar la construcció d'un formiguer, abans de pondre-hi els primers ous i que neixin les primeres obreres que l'ajudaran en la tasca-.



Avui ha plogut. Ha plogut un bon ruixat com feia temps que no el veiem per aquests rodals i quan tornava cap a casa plegant de traballar he començat a veure alades que volaven amb poca traça cercant un lloc on iniciar una nova colònia (colònia de formigues, no pas de perfum).


Aquesta tarda, passejant l'Andy, he vist l'orígen d'aquestes alades: prop de casa, desenes de formiguers bullien d'activitat i en sorgien centenars o milers d'alades que, enfilant-se a qualsevol planta per agafar embranzida, alçaven el vol a la recerca del seu destí incert.



Mentre contemplava embadalit el seu moviment, les seves companyes -sense ales- creient que es tractava d'un atac massiu d'un gegant al seu petit regne han començat a enfilar-se per les meves cames com una reproducció de la pel·lícula coneguda aquí amb el títol de "cuando ruge la Marabunta" i, quan me n'he adonat me les he hagut d'espolsar de pressa i corrents.



Penjo unes fotos de poca qualitat que he fet amb el mòbil, però que ens donen una petita idea de l'èxode de les alades.

El meu gos en un pou (mi gozo en un pozo)

Fa poc dies vaig penjar aquest post en que m'alegrava de l'ús de le llengua catalana en els seus anuncis per mail per part de Dacathlon.

"Finalment la multinacional dels productes i material esportiu francesa Decathlon ha decidit canviar la seva postura immobilista lingüísticament parlant i ha decidit fer la seva propaganda en català. També ha incorporat el català a la seva web. Una felicitació al Decathlon i una alegria per a tots els catalans.
Potser ho celebraré fent-me més bon client seu...

Avui veig que tot segueix igual, la nova propaganda que he rebut torna a ser en castellà. Va ser flor d'un dia....

Barbaritats lingüístiques

L'ús de paraules i sobretot de construccions gramaticals alienes a la nostra llengua és una epidèmia difícil de combatre. De vegades penso que és el preu que hem de pagar per conservar-la i incorporar-hi nous parlants en quantitats significants. Trobo però, fora de lloc, que els professionals de la llengua i de la comunicació no siguin capaços d'expressar-se correctament en la llengua que, en el fons és la seva eina de treball. Quansevol lampista incapaç de utilitzar el tornavís correctament seria automàticament despatxat. Jo no demano tant, però a alguns professionals de la comunicació els caldria, com feien a les escoles quan jo era petit, posar-los les orelles d'ase i passejar-los davant de la classe, per ésser incapaços d'usar l'eina bàsica de la seva professió: la llengua.

M'he proposat anar fent un recull de les bestieses monumentals que senti els mitjans de comunicació, tenint en compte únicament aquelles pronunciades pels locutors, presentadors o actors, no pas per entrevistats. No sé si la meva paciència en fer aquesta llista durarà gairé, per començar, el primer dia n'he apuntat un parell, ja veurem si m'hi puc dedicar més. D'una cosa, però, n'estic segur, i és que si no n'apunto no serà pas perquè no se'n diguin (de barbaritats)

13/10/2009 11:17 Catalunya Ràdio "Els Matins": S'ha posat ulleres de sol perquè no la desllumara (enlluernés) el vestit groc de la vicepresidenta de la Vega. (en un clar calc del castellà "deslumbrara")

13/10/2009 15:40 3/24 "TN Comarques": Pas inferior peatonal (enlloc de "pas inferior per a vianants") (Peatonal, de "peatón" en castellà, en català vianant)

13/10/2009 19:40 3/24 : Entre els detinguts està Arnaldo Otegi (enlloc de "entre els detinguts hi ha Arnaldo Otegi"), evidentment amb una clara còpia de la forma castellana.

16/10/2009 7:33 RAC 105 "Fricandó matiner": "el diputat polac..." enlloc de: polonès. El nom de les diverses nacionalitats de l'antiga Europa de l'Est forma part dels errors garrafals dels presentadors: polac, rumà, ucranià... enlloc de polonès, romanès, ucraïnès...

15/10/2009 11:30 Catalunya Ràdio "Els matins": "Torna el costumbrisme" , enlloc de costumisme. Evidentment "costumbrisme = costumbrismo, de costumbre en castellà" i "costumisme", de "costum", en català.

20/10/2009 Diari de Girona "ciberacosador" enlloc de ciberassetjador.

El dia de la "hispanitat"

A l'article d'opinió de la contraportada del diari "El Punt" del dia 10 d'octubre de 2009, signat per un tal Enric Ramionet, amb el títol "Bolets per la hispanitat" es fa una al·lusió a una cançó de Gabino Palomares, titulada "La maldición de Malinche" i proposa que hauria de ser l'himne de tal dia com aquest, que ens fan celebrar el 12 d'octubre.
Mai no havia sentit aquesta cançó, però després de sentir-la en un vídeo de Youtube m'ha enganxat i per això poso un accés aquí per qui vulgui sentir-la, així que cadascú decideixi si és o no apropiada com a himne del dia de la hispanitat.

Marxa de l'arboç 2009

XXXI
Marxa de l'arboç 2009
La Bisbal d'Empordà 18 d'octubre

CONCENTRACIÓ I INSCRIPCIONS: a partir de les 7 del matí
SORTIDA: a les 8 del matí des de la Piscina Municipal (Font de l'Arbre)
ARRIBADA: a la 1 de la tarda

ORGANITZA: GRUP ESPORTIU BISBALENC I COLLA DE MARXAIRES
HI COL·LABORA: ARGILES COLOMER SL i FLECA I CAFETERIA COLOMER

PREU INSCRIPCIÓ: 4,5 €

Recorregut:

MARXA CURTA 12 KM.
La Bisbal, l'Entrebanc, camí ral de Sant Pol, Saplà d'en Perapau, camí de les barraques, pineda d'en Prats, Cal Gallaret, Puig d'en Miraviles, Horta dels Frares i la Bisbal.

MARXA LLARGA 18 KM.
La Bisbal, l'Entrebanc, camí ral de Sant Pol, Saplà d'en Perapau, camí de les barraques, pineda d'en Prats, Cal Gallaret, Can Cals, el Falguerar, Puig d'en Miraviles, Horta dels Frares i la Bisbal


Mostra Font de l'Arbre en un mapa més gran

Grans Gurus de l'independentisme: Alicia Sánchez Camacho

M'acabo de connectar a l'Avui i he trobat aquesta magnífica declaració de l'Alicia Sánchez Camacho, candidata del PP a Catalunya a les pròximes eleccions.

"No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles dels nostres fills"

No cal més comentari, una frase així ho diu tot per ella mateixa, simplement constato que ja tenim un altre elefant que arrossega el carro de l'independentisme (veure Mayor Oreja)

[AQUÍ HI VOLIA PUJAR UNA FOTO DE L'ALÍCIA SÁNCHEZ CAMACHO PERÒ L'ORDINADOR S'HI HA NEGAT]

Us deixo, però, amb una mostra dels comentaris que han deixatels lectors de l'Avui fins a l'hora en que ho he mirat (17:22 del 19/9/2009), són un bon entreteniment i recullen el sentiment que ha despertat aquesta declaració.

253 .ÉS EL MILLOR QUE POT FER LA "LÍDER" CAMACHO, PARLAR FORÇA CLAR DEL QUE VOL PER A CATALUNYA I PER ALS CATALANS, JO NO HI SÓC PER EIXA LLABOR, PERÒ AGRAEÏXO, QUE TINGA LA SINCERITAT DE DIR EL QUE SENT I PENSA, NO COM ALTRES QUE VAN DE "FUERZAS PROGRES" I SEL'S VEU LA PLOMA DE "LA ESPAÑA CAÑÍ" EN DEFINITIVA SI LA DAMA CAMACHO, PRESENTARA UN PERFÚM, PODÍEM DIR QUE EL SEU "slogan" SERÍA...PP DE CATALUNYA, DESPIERTA LA BESTIA QUE LLEVAS DENTRO.
PAKO19.09.09, 17:22
puntua'l
252 .Aleshores, què ha de ser-ho ?. El cascallà, una llengua estrangera ?. Merda i desgràcia per al PP i per a Espanya. T'ho demanen Senyor, Déu creador de l'Univers.
Amén19.09.09, 17:22
puntua'l
251 .I el defensor del poble no hi pot fer res? Perquè no fan una denuncia formal a aquesta homòfoga??? Rcat.
opcio19.09.09, 17:16
puntua'l
250 .Si us plau, independència ja!
Ll19.09.09, 17:16
puntua'l
249 .Usar els menors d'aquesta manera no és il·legal? Com a mínim segur que és una mostra execrable i lamentable de fer política. Els del PP sembla que s'esforcin per donar cada cop pitjor imatge.
Fuss19.09.09, 17:16
puntua'l

La derrota de 1714

Al diari Avui de 12 de setembre de 2009 hi han posat una enquesta arran de què votarien els ciutadans en el referèndum sobre la Independència de Catalunya del poble d'Arneys de Munt que s'ha de realitzar l'endemà. Entre els comentaris escrits sota els resultats de l'enquesta (per cert 91 per 100 a favor, provisionalment) hi he tobat el que tot seguit reprodueixo. És escrit per un blanenc i conta les conseqüencies de la derrota catalana a la Guerra de Successió així com una bona explicació del seu desenvolupament.

"19 .L’11 d’abril de 1713 es signà el tractat d’Utrecht, segons el qual els aliats (Anglaterra, Holanda, Portugal, etc...) es comprometien a retirar les seves tropes de Catalunya a canvi d’una sèrie de compensacions per part de França i Espanya. La potència que va sortir més afavorida d’aquest tractat fou Anglaterra, que obtingué la possessió de Gibraltar i Menorca i una sèrie de privilegis comercials a les colònies espanyoles d’Amèrica, abandonant a la seva sort els catalans i traïnt el pacte de Gènova, pel qual Anglaterra s’havia compromès a defensar Catalunya. Des d’aleshores les tropes aliades destacades al Principat i ses Illes van començar a sortir del país. A finals d’agost del 1713 encara hi havia soldats aliats a Blanes, en concret alemanys, com ens ho confirma la defunció de Joan, comte de Jof, capità de la infanteria germànica, que fou enterrat al cementiri parroquial blanenc el 22 d’agost d’aquell any. Segons les memòries del pagès de Santa Susanna Francesc Gelat, a Blanes s’hi van embarcar “los soldats de Carlos Terser”, els quals van estar acampats deu o dotze dies al pla entre Blanes i Malgrat, fent força mal als pobles on s’havien allotjat. El nostre país, abandonat de tothom (el rei Carles havia marxat el 1711 per convertir-se en emperador d’Àustria), decidí de continuar la resistència. Fou la Junta de Braços o Estats Generals de Catalunya (en la qual hi havia un síndic blanenc) l’organisme que es decantà per la resistència a ultrança en defensa de les Constitucions catalanes i de la llibertat, per intentar evitar que el Principat sofrís la ferotge repressió que havia patit el País Valencià després de ser conquerit per l’exèrcit espanyol. En aquest sentit, cal que fem esment de la importància que tenien les Constitucions a la Catalunya d’època moderna. Durant tot el segle XVII i fins aleshores, tots els estaments socials del Principat havien invocat la defensa de les Constitucions del país enfront dels intents de la monarquia hispànica de destruir-les. Les Constitucions catalanes, compilació de les lleis fonamentals de l’Estat català (el que ara seria una Constitució nacional), eren de les més avançades en l’Europa del moment. En paraules de l’historiador Joaquim Albareda, “l’existència d’un cos jurídic i institucional propi que, en defensa dels catalans, constrenyia l’acció indiscriminada de l’estat absolutista, esdevé un dels elements cohesionadors indiscutibles de la comunitat nacional catalana a l’època moderna”. No és estrany, doncs, que els catalans de l’època decidissin continuar la lluita fins a la fi, quan el que es jugaven era la continuïtat de l’Estat i de les lleis que els defensaven dels abusos de la monarquia hispànica. El 25 d’agost de 1713 començà el setge de Barcelona. Aleshores el país havia estat ocupat gairebé del tot i, a part de la ciutat comtal, només Cardona i ses Illes no havien estat conquistades. Blanes i Lloret ja havien estat ocupades pels francesos, que ja feia temps dominaven la resta de la regió de Girona. Amb tot, diverses partides de patriotes armats, els “homes de la pàtria”, comandats per Bac de Roda, el Carrasclet, Francesc Moragues i d’altres, seguien la lluita arreu del país, atacant les tropes franceses i espanyoles. Barcelona es mantenia gràcies als queviures i les municions que arribaven de Mallorca i a la petita flota corsària catalana (amb forta presència mallorquina) que atacava les galeres espanyoles. La ferotge repressió física i impositiva borbònica provocà l’inici d’una revolta generalitzada arreu del país contra els invasors. Era el gener de 1714. La població civil, als crits de “Visca la pàtria!” atacava les tropes ocupants i sense anar més lluny, a Arbúcies, una columna franco-espanyola va ser destrossada per la gent del poble. Les victòries militars dels revoltats, però, foren efímeres. Barcelona, assetjada per mar i per terra per uns 40.000 homes, era defensada únicament per la Coronela (milícia ciutadana formada per membres dels gremis) i pels refugiats de la repressió borbònica, molts dels quals eren originaris del País Valencià, en total uns 5.500 homes, amb poca preparació militar i mal armats. Tot i això, la resolució dels barcelonins de continuar la lluita era irrenunciable. La resistència s’allargà fins l’11 de setembre de 1714, amb l’esperança d’un miracle que comportés la salvació del país. Recordem que la diplomàcia catalana havia estat treballant a la cort anglesa per aconseguir la preservació de l’Estat català després de la previsible victòria militar de Felip V i encara el 18 de setembre de 1714, set dies després de la caiguda de Barcelona, confiant que la ciutat aleshores encara resistia, l’ambaixador català a Anglaterra demanava al nou rei anglès, Jordi I, que el Principat de Catalunya amb Mallorca i Eivissa es constituïssin en república independent sota la protecció d’Anglaterra i Àustria. Finalment totes aquestes gestions foren debades. Catalunya va ser conquistada (Mallorca ho fou el 1715) i la repressió borbònica fou duríssima. Aquesta repressió arribà també a la nostra contrada. Un llibre d’òbits parroquial de Blanes ens assabenta de la celebració, els dies 16 i 17 d’abril de 1714, dels oficis de cos present d’en Rafel Parés, mariner blanenc que “morí Presoner en lo camp del siti de Barcelona” i d’en Jaume Llorens, també mariner, “que morí Presoner en la Ciutat de Gerona”, potser assassinats. Abans els exèrcits francesos ja havien començat la seva tasca repressiva a Lloret, allotjant-hi tropes i amenaçant la població d’ésser saquejada i deshonrada si no pagaven una contribució al comte de Fiennes (24 juliol 1713). Algun jurat fou empresonat per pressionar la Universitat de Lloret a fer efectiu el pagament d’aquesta contribució. A Blanes també s’hi allotjaren tropes borbòniques en cases particulars i la població va haver de pagar contribucions, així com va haver d’enviar forçosament homes i animals per a la construcció de la Ciutadella de Barcelona (14 abril 1716). Després de la derrota catalana molts dels patriotes que havien lluitat durant la guerra foren executats. Un dels casos més coneguts és el del general Francesc Moragues, torturat i executat a garrot, essent penjat el seu cap durant dotze anys en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona. La repressió afectà també els símbols: les diverses banderes que representaven el país van ser confiscades per les noves autoritats. A més, els borbònics van fer construir a Barcelona la Ciutadella, una enorme edificació militar bàsica en la repressió dels catalans. Per edificar-la foren derruïdes 900 cases del barri de la Ribera. Els borbons introduïren un nou impost, el cadastre, que venia a posar en greus dificultats la malmesa economia del país. El 1716 s’implantà el Decret de Nova Planta, que anorreà d’arrel el sistema institucional català. Des d’un punt de vista municipal, el nou ordre borbònic espanyol suposà la desaparició del sistema tradicional català de la insaculació i la seva substitució pel model castellà d’ajuntament de regidors. A Blanes això suposà la tornada del municipi al règim senyorial i la desaparició, com a arreu del territori català, del sistema municipal autòcton. A partir de 1723 la Universitat passà a dir-se Ajuntament i els jurats, regidors. Finalment, conscients les noves autoritats de la relació entre la llengua i la nació catalanes i amb l’objectiu d’eliminar tant l’una com l’altra, s’inicià la repressió del nostre idioma i la seva eliminació progressiva de la vida pública, amb l’objectiu de substituir-lo pel castellà. En definitiva, el desenllaç de la Guerra de Successió representà l’assassinat i l’exili de milers de catalans, l’intent d’aixafar l’economia del país, la repressió del català i suposà la fi, “manu militari”, de l’existència de l’Estat català independent, que tenia més de 700 anys d’antiguitat. L’Onze de Setembre és Diada Nacional de Catalunya des del 1980 i en aquesta data diversos col·lectius segueixen reclamant que Catalunya recuperi la seva condició d’estat perduda el 1714.

Blanes12.09.09, 05:00"

El Via Crucis de Can Colomer i la Variant de la Bisbal

L'Àngel Colomer davant de casa seva

Un veí de Cruïlles perdrà el negoci i la casa amb la construcció de la variant de la Bisbal

Una de les dues opcions es dibuixa per sobre de les seves dues propietats, mentre que l'altra només afecta l'empresa

DIARI DE GIRONA 7/9/2009

CRUÏLLES | ANNA TARRÉS El negoci i la casa d'un veí del terme municipal de Cruïlles tenen els dies comptats. I és que els dos traçats de la variant sud que es troben a exposició pública afecten les propietats d'aquest empresari del sector d'extracció d'argiles.
Per una banda, si el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat decideix apostar per l'opció sud 2, Àngel Colomer podrà salvar la casa, ja que el traçat d'aquesta carretera passaria molt a prop de la seva vivenda, però la podria conservar. Tot i això, les terreres de Vacamorta que té llogades quedaran inservibles per a l'extracció d'argila, perquè la nova via passa just pel mig dels seus terrenys. Per altra banda, en cas que el Govern decideixi executar la variant sud 1, la sort no haurà trucat a la porta de la família Colomer, perquè aquesta opció afecta plenament la finca de casa seva i els terrenys d'argila amb els quals se sustenta l'empresa.
"Fa tres anys que ho tenim tot penjat i l'Ajuntament no ens deixa fer res, perquè està pendent de la variant i de com afectarà el municipi", va explicar Colomer amb un to de desesperació, perquè, sigui quina sigui la decisió que prengui la Generalitat, veurà com el negoci familiar engegat fa 35 anys pel seu pare haurà de tancar les portes i buscar una nova sortida empresarial.
Des de fa un any, la seva família pateix un "malviure", ja que no es poden creure que "l'esforç, la dedicació i la suor" de dues generacions s'en vagi en orris d'aquesta manera i "sense poder-hi fer res, perquè ningú et ve a donar explicacions", va assegurar la germana de l'empresari, Dolors Colomer.
La impotència més gran va aparèixer aquest mes de juliol, quan van poder veure el projecte definitiu de la variant, ja que el traçat serà una de les dues opcions exposades.
De moment, l'empresa ja ha hagut de fer fora un treballador per la falta de feina i d'ingressos, però el futur d'aquesta empresa podria tenir els dies comptats. Ángel Colomer va explicar que fins ara extreia argila d'uns camps de Corçà, però que en quedar-se esgotats va buscar aquests nous camps a prop de casa seva, que tenen la "millor argila de tot Girona", un nou emplaçament que va quedar aturat pel projecte de la variant. "Ara ja tindríem els papers entregats a Medi Ambient i a Mines, però tot ha quedat parat" va concretar Colomer.

Des de març sense cobrar
Ell mateix va reconèixer que la crisi els ha fet mal i que han notat una davallada de feina "sobretot en els treballs petits, com els de lloguer de camions", problema que s'afegeix a la situació negativa de l'empresa. Segons va reconèixer Àngel Colomer, des del mes de març l'empresa està parada i no tenen cap mena d'ingressos provinents de les argiles. Aquesta situació i la seva durada condicionarà el tancament definitiu o no de l'empresa

Thomas Alva Edison

Thomas Alva Edison

Quan erem petits i anavem a l'escola ens va fascinar a la majoria un gran inventor americà, pare de les bombetes incandescents que ens han acompanyat des de 1879: Thomas Alva Edison
Avui s'ha inciat l'inici del seu desterrament (de les bombetes incandescents) de la Unió Europea. Diuen que gasten massa, que les hem de substituir per llums halògens, leds o fluorescents. La desaparició serà paulatina, però definitiva. Estic per anar-ne a acaparar un carregament per vendre-les als Encants en el futur, però me n'estaré. Vull només fer un petit homenatge a un gran home que ens ha il·luminat fins l'aparició dels nous sistemes que gasten menys kilowats.

La UE comença la retirada de les bombetes tradicionals El pla, que acabarà el 2012, preveu un estalvi d'uns 10.000 milions anuals i fins a 160 euros per llar A partir d'avui els productors deixen de distribuir les bombetes incandescents de més de 100 watts. Forma part d'un pla de la UE que retirarà gradualment les bombetes tradicionals amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi energètic anual equivalent a uns 11.000 milions d'euros, entre uns 50 i 160 euros per llar. Al setembre de l'any vinent es deixaran de repartir les bombetes de més de 75 W, el 2011 les de més de 60 W i el 2012 les de 25 a 40 W. Els consumidors hauran de triar, d'ara en endavant, entre les bombetes fluorescents compactes de llarga durada (que gasten un 75% menys), les halògenes (que fan la mateixa llum que les incandescents però consumeixen entre un 25% i un 50% menys) i els LED. Aquest procés de substitució de les bombetes tradicionals, que es va acordar el desembre de l'any passat i es va ratificar el març d'enguany, s'inclou dins del conjunt de mesures per a un desenvolupament sostenible. De fet, a més de l'estalvi econòmic que suposarà prescindir de les bombetes tradicionals, també s'aconseguirà de reduir les emissions de CO2 en 15 milions de tones. Només utilitzen un 10% de l'energia que consumeixen Les bombetes incandescents, que existeixen des del 1879, només utilitzen el 10% de l'energia que consumeixen a il·luminar; la resta es perd en forma de calor. 'Les bombetes tradicionals són perilloses de canviar, no les pots tocar perquè cremen, i a més a més tenen una vida molt curta, aproximadament d'un any, un miler d'hores', assegura un expert de la comissió europea. Els consumidors hauran de pagar un preu força més elevat per les noves bombetes fluorescents compactes o les halògenes: si les incandescents costen ara uns 60 cèntims d'euro, les de nova generació surten per almenys dos euros però poden arribar a costar-ne fins a 10. Així ho va admetre ahir la comissió europea, que espera que els preus baixin a mesura que cada cop més europeus facin servir les bombetes noves.

Font: Vilaweb