Avui he recordat una cançoneta que sentia de petit i se m'ha acudit cercar-la al Google a veure si estava en algun recull de cançons tradicionals. Com que no l'he trobat, aquí la teniu:
Ai Pepet, on tens la dona?
Sota el llit que el cul li trona.
Què li dons per medecina?
Quatre pets i una beixina.
I ja que va de cançons, aquí en va una que el meu avi, nascut el 1896, havia sentit d'un seu oncle.
No hi ha noies al món
com les de Barcelona
Saben ballar el can can
La cosa més bufona
Oidà, oidà!
Que duri tant com vulgui!
Oidà, oidà!
Bé prou s'acabarà!
3 comentaris:
Bussejant per el teu blog he vist que el post més bonic -i el més llarg-, l´ha escrit el teu pare, però....
Tens raó. El meu pare va neixer massa aviat i les noves tecnologies el superaven. D'haver après una mica a remenar ordinadors (tot i que va fer algun curset sense gaire èxit a l'Esplai) hagués estat un gran bloguer, ja que sempre tenia coses per explicar.
Aquest blog gairebé el vaig estrenar amb el seu escrit.
Jo vaig escoltar als meus avis la següent::
"Papet, papeet
on tens la dona
per allà jeu
que no està bona
Diguem que te
diguem que te
que de seguida
que de seguida
la curaré
...."
Segueix però no me'n recordo.
Publica un comentari a l'entrada