Relíquia del passat

Avui fent una volta diumengera amb bicicleta, passant per la carretera que porta a Palau-Sator des de Fontanilles he vist una cosa que m'ha fet frenar en sec i treure el mòbil per fer-li una foto. No era cap monument espectacular, ni cap animal curiós. Una cosa tan simple com una creu feta amb dues canyes és el que m'ha fet aturar i baixar de la bicicleta. 

I és que estic segur que, aquest senyal, tan comú fa uns anys als nostres camps, avui en dia és desconegut per la majoria de la gent i pocs en coneixen els significat. No es tracta de que s'hagi beneït el camp amb el senyal de Crist, ni que algun vailet hi hagi enterrat la seva mascota...

Aquest senyal és clar i concís per a que en coneix el significat: Indica al pastor que no pot entrar a aquest camp amb el ramat d'ovelles -pel motiu que sigui, no cal explicar-lo-. El pastor sempre el respectarà i les ovelles no entraran al camp.

Resistència

Som a finals d'agost i el Daró està pràcticament sec. Tot? No! Unes gorgues irreductibles mantenen encara l'esperança per a la vida aquàtica que les omple (escanyagats, libèl·lules, granotes...) A veure si aquests trons que se senten de lluny aporten una mica d'aigua... En altre cas el nivell seguirà baixant de forma ben ràpida.

De tota manera no em preocupo, he vist el Daró molt més eixut -pràcticament del tot- i en arribar la pluja altra vegada reapareix ple de vida.

Curiós escarabat

Aprofitant les vacances hem anat a fer una volta per la zona de Sant Jordi Desvalls i hem trobat un curiós escarabat blanc i negre mort que se l'estaven menjant les formigues. He cercat per Internet i he aclarit que es tracta d'un exemplar de l'espècie "Polyphylla fullo", un dels coleòpters més grans d'Europa, juntament amb l'escarabat rinoceront.

Curiosament en alemany d'aquest escarabat en diuen Walker (sí, sí... com el Ranger de Texas)

Graduació de l'agraïment

A qui escolti sense prestar-hi atenció pot semblar-li que els catalans utilitzem de manera indiscriminada les paraules gràcies, mercès i "merci" per expressar agraïment. Res més lluny de la realitat, però. Els no catalans, i especialment, els nostres veïns francòfons es sorprenen quan escolten que diem "merci" amb tota naturalitat per expressar un agraïment. No utilitzem, però, la paraula "merci", la paraula gràcies i la paraula mercès sempre en en el mateix context, sinó que hi ha una sèrie de matisos de l'agraïment que ens inviten a utilitzar cadascuna d'aquestes paraules en el seu moment apropiat.

"Merci" seria la forma més petita d'agraïment: per una propina de vint cèntims, per acostar-nos una cadira que ja anàvem a agafar, per haver-nos informat de quina hora era.

Gràcies, amb el seu augmentatiu "moltes gràcies", ja expressa un agraïment més profund, una propina de 50 €, ho diem a un familiar o un amic que ens paga un deute, quan ens acosten una cadira i tenim un impediment de mobilitat, etc,

Mercès i moltes mercès és un entremig, pot expressar tan un agraïment gran com un agraïment petit i sol expressar-se en un ambient formal a qui per haver-nos fet una concessió de caràcter públic, no implica que qui ens fa el favor es rasqui la butxaca: ho diem quan ens donen una beca, una subvenció, un premi literari...

El nostre llenguatge és ric en matisos i, quan manllevem una paraula d'un idioma estranger, moltes vegades és per donar un nou matís que no s'acaba d'expressar amb una paraula genuïna.

Gràcies per haver tingut la paciència de llegir-me!

Poder (de cranc)

Ignoro la mida del seu cervell, el seu funcionament o les reflexions que pot fer un cranc de riu americà dels que avui tant abunden a les nostres contrades (a rius, rierols, basses i estanys).

El cranc del vídeo estava avui parant el sol a la platja d'una gorga del riu Daró, entre Ullastret i Castell d'Empordà, quan l'ha sorprès un allau de gossos de la protectora que hi hem portat a banyar.

Refet de l'ensurt que deu haver passat quan li han saltat per damunt els gossos, l'he anat a filmar i ha reaccionat mostrant-me les seves defenses per subratllar la seva força i el seu poder.

Després de a curta filmació, evidentment, me n'he anat sense menjar-me'l ni fer-li cap mal.

Suposo que deu estar orgullós del seu poder, d'haver foragitat una bèstia tan grossa que tenia al damunt a punt de cruspir-se'l. Potser el personalitzo massa. Ignoro com pensa un cranc.

No res

Hi ha paraules que poden significar una cosa i evolucionar per acabar significar exactament el contrari. Una de les paraules en que l'evolució li ha canviat el sentit, a la vegada conservant el sentit original (i aquí hi ha l'excepció) és la paraula RES.

Res ve del llatí i significa "cosa". D'aquí la paraula "república" que deriva del llatí "res publica" -cosa pública-.

La curiosa evolució que ha sofert en català per passar de significar "cosa" a significar "absència de cosa" probablement derivi de l'expressió "no res" -no cosa-. Expressió ben viva també avui en dia (Ex. Què vols? No res, gràcies) i que té el seu equivalent en anglès "nothing" (no cosa, o sigui -res-) exactament amb la mateixa funció.

A la vegada en català "res" segueix significant "cosa" (Ex. -Que vols res? -No, no vull res, gràcies) [Per dir "Que vols alguna cosa?]
I per descomptat, té el significat que en primer ordre li atribuïm:  absència total de cosa, (Ex. -Què hi ha? -Res)

Per tant, en català tenim una paraula que vol dir una cosa i a la vegada tot el contrari. 

Ni sí ni no sinó tot el contrari.

Preus

El comentari de l'Eudald al post anterior, interesant-se pel lloc on havia vist la serp, m'ha fer xafardejar la zona pel Google Street View (qüestió de curiositat tecnològica) i el que m'ha sorprès -evidentment la serp no comptava pas veure-la- ha estat el preu de la benzina en una foto que tot i que deu ser feta fa poc temps ja té la qualitat de testimoni històric.

Serps

És habitual, sobretot a l'estiu,  a la nostra contrada sentir un fregadís d'herba i veure d'escallimpada alguna cosa que desapareix mentre anem passejant pels afores. Normalment es tracta d'un lluert, un llangardaix, una siglantana (sargantana) o una serp.

El que ja no és tan habitual és que l'animal, en aquest cas una serp, es quedi quiet amb tota la parsimònia del món i deixi que la contemplis mentre et sents una mena de reporter de la televisió d'aquests que fan reportatges d'havent dinat.

Les serps mai m'han fet una repulsa especial ni els hi he tingut una animadversió com la que els hi tenen moltes persones, a part de la prudència recomanada de mantenir una certa distància per no deixar.me pessigar.

Per això, quan he vist aquesta avui he dedicat una estona a la seva contemplació i a fer-li alguna foto.

Primavera fresca i humida

Malgrat les temperatures inusualment baixes d'aquesta primavera (Mínima de 4,8 graus a la Bisbal d'Empordà o de 4,2 graus a Monells un 30 de maig!) i les pluges gairebé diàries que han mantingut la humitat  i que ens han deixat imatges com les d'aquests poc corrents bolets de soca,...

...els sembrats segueixen el seu propi camí independentment del temps i ja comencen a rossejar, que ja se sap, pel juny la falç al puny.

Eixonar

Eixonar és una altra paraula genuïna l'ús de la qual s'està perdent. Per això ahir, quan anant a Palamós a veure el fill d'una amiga que havia nascut, vam passar prop del Pi d'en Xana i varem veure que tenia una branca eixonada, vaig pensar que la frase: "el Pi d'en Xana s'ha eixonat!" feia un bonic joc de paraules.

El Pi d'en Xana vist des del camí que ve del Figuerar

El Pi d'en Xana amb una branca eixonada.

El Diccionari Alcover Moll dóna diversos significats a la paraula eixonar, però a l'Empordà l'he sentit també amb el significat de desprès, o que ha estat vençut pel pes.

Definició de l'Alcover-Moll:
EIXONAR v. tr.
|| 1. Collir olives agafant les branques amb el puny i tirant cap avall (Empordà, Ripollès); cast. ordeñar.
|| 2. Llevar les fulles d'un arbre agafant les branques amb la mà i resseguint-les cap avall (Empordà, Costa de Llevant, Vic, Lluçanès, Vallès); cast. deshojar. De sos abets descomunals... un terbolí infernal ne treurà la gran part... llençant-los a dreta i esquerra, torçuts, malmesos i aixonats, Verdaguer Exc. 18.
|| 3. Passar la mà closa pels brins o brancons d'una planta per llevar-ne els grans, les flors, etc. (Empordà, Plana de Vic, Garrotxa, Vallès, etc.).
|| 4. fig. Llevar una cosa qualsevol, adherida a una altra, passant la mà per aquesta (Empordà). El nedador... amb unes quantes fregades de mà s'eixonà la mullena que li regalava per braços i cames, Ruyra Pinya, i, 21. Vinga maurar-li els braços, eixona que eixona, perquè les sangs es remoguessin, Ruyra Pinya, ii,226.
|| 5. refl. Ajupir-se (Gironès).
|| 6. Deixar-se anar per una corda avall, escapolir-se (Vallès).
    Fon.: əʃuná (or.).
    Etim.: desconeguda. Oiva J. Tallgren en Neuph. Mitt. xiii, 173, proposà derivareixonar del llatí ūnus, ‘un’, però ni per la forma ni pel significat és explicable tal etimologia (cf. Meyer-Lübke REW 9075). Leo Spitzer en Zschr. r. Ph. xl, 216, proposà com a origen de eixonar un mot català aixó diminutiu de aixa; però tampoc no es veu il·lació semàntica entre aquest aixó i eixonar