diumenge, 12 d’abril del 2009

La mina d'en Nadal

Fita situada al camí de la mina d'en Nadal (hi diu: Carretera particular de Pouplana y Bonet)

Estem parlant dels anys 1950, a l'entrada de la mina hi diu 1954 en una inscripció, l'avi Nadal , propietari de molta part de la muntanya, que incloïa els masos Vancells, Botxa i Vergeli, va intentar explotar una mina de plom que s'utilitzava per a la fabricació del vernís necessari per a la creixent indústria ceràmica de la Bisbal d'Empordà. De plom n'hi va trobar, però no en una quantitat suficient per a treure'n un rendiment aprofitable. Es va excavar una galeria que entra uns vint metres cap a l'interior de la muntanya des d'on se'n deriven dues més, una cap a la dreta i una cap a l'esquerra. Un pou intenta cercar una veta cap al fons de la muntanya i una obertura, avui esfonsada, però que es pot observar des de la part superior de la mina, obre cap al cel una nova obertura en forma d'embut. Decebut per no haver-ne pogut treure rendiment, va vendre els drets d'explotació a una altra empresa per veure si eren capaços de treure-hi el suc. Aquesta empresa va excavar-hi durant uns mesos fins comprovar que el mineral que s'hi trobava era insuficient per a garantir-ne el funcionament i manterir l'extracció.

Entrada de la mina de plom d'en Nadal

Avui les restes d'aquesta mina es troben en un camí poc transitat que mena des de la carretera de la Ganga, al'alçada del camí del forn del Vidre, a Sant Cebrià dels Alls, passant pel mas Vergeli, en un desviament a l'esquerra a l'arribar al camí de Notaries.


Mostra Mina d'en Nadal en un mapa més gran

dilluns, 6 d’abril del 2009

Perquè als espàrrecs se'ls fa el cap gros?

Un espàrrec (asparagus acutifolius) amb el cap gros

Ha arribat la primavera. Estem en plena Setmana Santa. Molta gent se'n va de vacances amb avió a qualsevol lloc del planeta, amb vaixell o (ara que la crisi apreta) amb el cotxe o amb tren una mica més a prop. Jo no sóc gaire viatger -potser perquè coincidim poques vegades vacances amb la meva dona- i quan arriben aquestes dates m'agrada sortir als afores a collir espàrrecs aprofitant l'obligació diària d'anar a passejar el gos. Fa dies que en cullo i estico observant que a mesura que avança la primavera cada vegada hi ha més espàrrecs amb el cap gros. No és cosa d'ara. No us preocupeu. No és el canvi climàtic ni una ofensiva microbiològica internacional. Cada any passa el mateix des del meu record. I jo sempre em quedo amb el dubte: Aquest cap botarut es pot menjar? És el propi desenvolupament de l'espàrrec que el produeix? Hi ha algun insecte que hi ha fet els ous i s'hi estan desenvolupant les larves? Les formigues han anat a beure la dolça sava de l'espàrrec i amb el seu àcid fòrmic han produït una reacció de defensa? Com quan ens fem una ferida i ens hi surt una crosta...
En quan a si és consubstancial a la naturalesa de l'espàrrec jo diria que no. Hi ha molts espàrrecs que es desenvolupen amb normalitat fins arribar a la seva edat adulta com a esparreguera sense haver tingut mai el cap gros.
En quan a si es tracta d'una invasió de larves d'insectes, he de dir que he engrunat a consciència la punta grossa d'un espàrrec i -això sí, a simple vista- he estat incapaç de veure-hi res que no fos matèria vegetal.
Per tant, i havent observat que les formigues pugen i baixen dels espàrrecs amb assiduïtat i, moltes vegades, s'hi queden com si estessin xarrupant amb fruïció un dolç nèctar, crec que l'esgrossiment de la punta de l'espàrrec es deu a una reacció al·lèrgica d'alguns espàrrecs a la pessigada de la formiga, o bé a l'àcid fòrmic. És una teoria basada en l'observació. No he trobat cap estudi a Internet que hi aprofundís, i m'agradaria saber exactament perquè es produeix aquest fenòmen. Quedo malgrat la meva teoria, amb el dubte i dels espàrrecs que he collit avui en deixaré les puntes engrossides sense consumir, encara que sigui per pura prudència.

Actualització:
Avui 8/04/2023, en un any sec amb pocs espàrrecs i la majoria amb el cap gros, n'he mirat un ben de prop i amb bona llum  i hi he vist dues larves petites movent-s'hi. Així que, uns quants anys després d'escriure aquest post, he trobat el culpable de que als espàrrecs se'ls faci el cap gros: El crioceris asparagi  https://ca.wikipedia.org/wiki/Crioceris_asparagi

Aquest és el culpable dels caps grossos dels espàrrecs 



divendres, 3 d’abril del 2009

Rodalies i apagades

Ja no recordem gairebé els problemes d'apagades de llum a Barcelona de l'any 2007, amb la instal·lació de generadors a tots els barris afectats; ni les encallades constants de rodalies amb l'arribada de l'Ave a Barcelona, que ara es repeteixen amb la línia de tren de Barcelona a Figueres, que és la que usem els habitants de les comarques gironines, i que durarà fins que s'acabi la construcció de l'Ave fins la frontera vés a saber quan.
He trobat al Youtube aquest vídeo que per mí és una obra mestra de la caricatura de la situació de bloqueig de transports i de serveis que es va viure en aquell moment. De vegades va bé refrescar la memòria, encara que sigui rient una mica.


dimecres, 1 d’abril del 2009

Avui fa 70 anys que es va acabar la Guerra Civil

Una data que ningú vol recordar, que no és cap festa ni es fa cap celebració, ni tan sols me n'hagués assabentat si no ho haguessin comentat al programa el Club de TV3. L'1 d'abril de 1939 es donava per finalitzada una guerra que havia començar gairebé tres anys abans amb un cop d'estat militar contra la República espanyola.



I és que els resultats de la guerra, malgrat l'alleujement inicial que va resultar la seva finalització, varen resultar tan nefastos com la guerra mateixa.

De la Viquipèdia he extret aquest article:

"S'ha calculat que mig milió de catalans van creuar la frontera, i si bé molts van tornar, altres s'hi van quedar o es van exiliar a Mèxic, van trobar la mort en camps de concentració o en la nova guerra mundial que estava a punt d'esclatar. Mentre els gendarmes francesos conduïen els soldats i civils cap els camps improvisats a les platges de Sant Cebrià i d'Argelers, el govern francès no estava preparat per a rebre un allau de gent, i tampoc no volia complicar les seves bones relacions amb els vencedors. Els refugiats van haver d'enfrontar-se a la fredor; l'hostilitat, el desconcert, la pietat o el rebuig gairebé col·lectiu d'un poble que el 1936 havia estriat un Front Popular[57]. Sota la pluja, el vent, el fred, la neu, per la manca de queviures i de medecines, amb l'escampall d'epidèmies morien els refugiats. Sobretot el més febles, les criatures. [58].

A l'interior, les autoritats franquistes van cercar suports, complicitats i col·laboracions. Molts patiren el regust de la repressió: afusellaments, vexacions personals i familiars, espoliació econòmica, ciutadans de segona categoria, amb deures però sense drets. Es va incitar a la delació i a la denúncia, responent a la voluntat política d'implicar, directament o indirectament, el màxim de persones en la repressió: els uns perquè es beneficiarien de les depuracions, altres per satisfer les ànsies de revenja i altres per fer mèrits.

Així, els sospitosos de suport a la República que van restar al país, se'ls va enviar a les presons, com ara la Model de Barcelona o el Castell de Montjuïc, d'on molts sortiren amb la salut malmesa per sempre. Una vegada eren posats en llibertat, s'havien de presentar periòdicament a la Guàrdia Civil i no podien exercir cap càrrec públic. L'onada repressiva no va ser puntual, sinó que va tenir una dramàtica persistència, puix l'estat de guerra decretat el juliol de 1936 no fou derogat fins el 7 d'abril de 1948[59].

Josep Maria Solé i Sabaté xifra en uns 4.000 els catalans executats a Catalunya. No foren més perquè molts es van exiliar[60]. Els afusellaments dictats pel franquisme es van caracteritzar per la seva planificació sistemàtica: «calia executar arbitràriament per demostrar el poder i la força, per instaurar el terror fins al moll de l'os de la societat civil. Franco convertí Espanya en una caserna regida per la jerarquia, la disciplina i el tuf d'encens»[61].

La llei de Responsabilitats Polítiques del 9 de febrer de 1939 i la de «Confiscación de Bienes Marxistas» del 23 de setembre del mateix any, van concretar que les propietats immobles, mobles i els recursos econòmics dels partits, sindicats, associacions, entitats, publicacions, emissores de ràdio serien espoliades, passant una part al patrimoni de diferents organismes del nou Estat i la resta seria subhastada. Els diaris d'esquerra van ser espoliats i van passar a formar part de la premsa del règim. Les persones exiliades, en alguns casos, van ser desposseïdes d'una part del seu patrimoni (cases, mobles, terres....). A les administracions públiques van ser depurades totes aquelles persones no addictes al règim i en el sector privat, l'exercici de certes professions liberals va ser també objecte de depuracions obligatòries en tots els coŀlegis professionals (advocats, metges...). A les empreses privades (bancs, fàbriques...) també es van dur a terme, però van dependre fonamentalment de la decisió de la direcció de l'empresa.

Tots els partits polítics i sindicats van ser proscrits i perseguits, la llengua i la cultura catalanes van ser prohibides públicament, arreu es va imposar una dura reacció social, i al carrer va irrompre una nova simbologia plena de banderes imperials i salutacions a la romana. Josep Benet i Morell va afirmar que el franquisme cercava «la desaparició de Catalunya com a minoria nacional dins l'Estat espanyol, amb la destrucció de la seva personalitat lingüística i cultural»

Altrament Franco va aplicar una política econòmica autàrquica que va mantenir l'Estat en una situació d'aïllament internacional i de subsistència estricta durant més d'una dècada[63].

dimarts, 31 de març del 2009

El català als mitjans de comunicació

El director general del Grup Flaix, Miquel Calçada, explica els motius que han portat aquest grup empresarial a editar el diccionari del català col·loquial.

20/03/2009



Cliqueu a la imatge per veure el vídeo


Jaume Salvanyà, autor del diccionari del català col·loquial, n'explica el contingut i en posa exemples

20/03/2009


Cliqueu a la imatge per veure el vídeo


Informa: VILAWEB

divendres, 27 de març del 2009

MARXA DE LES GUILLES 2009


Un any més arriba el mes d'abril, i amb ell la Marxa de les Guilles. Enguany tindrà lloc el dia 19 i hi haurà dues opcions, la marxa curta, amb uns 13 quilòmetres i la marxa llarga mab uns 18 quilòmetres. Podeu trobar tota la informació a la pàgina oficial de la marxa: http://www.marxadelesguilles.com/marxa4/index.html


divendres, 13 de març del 2009

El nom de les coses

“Avui connectaré el meu GPS a l'USB del meu PC, i si el FIREWALL en deixa i l'antivirus no hi posa problemes descarregaré unes rutes per fer el diumenge amb BTT.”

Aquesta senzilla i avui entenedora frase del paràgraf anterior, que qualsevol persona avui en dia pot entendre es faria totalment incomprensible per algú tan sols fa 20 o 30 anys.

Habitualment els idiomes evolucionen amb el temps. S'usen unes paraules i se'n deixen d'usar unes altres, però l'evolució a un ritme astronòmic que avui en dia té el nostre lèxic fa una feredat que espanta. Mai una llengua havia evolucionat tan de pressa com per fer totalment incomprensible una frase amb trenta anys de diferència.

Això es degut a la utilització sense fre d'acrònims majoritàriament importats de l'anglès o bé d'altres llengües.

És possible que aquesta frase, d'aquí a 50 anys o menys, ja ningú tampoc l'entengui, perquè haurà quedat desfasada amb l'evolució ràpida d'aquests termes.

Proposo -ja sé que ningú em farà cas- la substitució de totes aquestes paraules per unes altres que permetin la comprensió en el temps dels conceptes i de les paraules, podria ser així:

“Avui connectaré el meu mapa digital a l'endoll multi servei del meu ordinador, si el controlador d'accessos indesitjables em deixa i el controlador de programes invasors no hi posa problemes, descarregaré unes rutes per fer el diumenge amb bicicleta de muntanya”

Aquesta versió de la primera frase permet la comprensió atemporal dels conceptes i deixa de supeditar constantment la llengua catalana a la llengua anglesa -o d'altres-.

En fi, la idea ja està llançada, tot i que suposo que no tindrà cap mena de suport. Estem massa acostumats als acrònims anglosaxons. Almenys m'he desfogat.

diumenge, 8 de març del 2009

Un tramvia a les Gavarres?

Els alcaldes veuen bé el tramvia de les Gavarres tot i els dubtes sobre com pagar-lo
La Generalitat afirma que el projecte a àmbit global ara mateix no és viable, tret del tram entre Flaçà i l'aeroport

L'estudi de la Diputació en què s'analitza la viabilitat del trentram –barreja de tren entre ciutats i tramvia dins els nuclis urbans– a l'àrea urbana de Girona i al voltant de les Gavarres va ser, en general, ben rebut per alcaldes i entitats. La proposta es veu com una aposta de futur, i com una alternativa a la mobilitat dins de Girona i en les connexions amb la Costa Brava centre. El govern va afirmar que el projecte, a àmbit global, no és viable, si bé considera que es pot posar sobre la taula sempre que es tingui clar que és a molt llarg termini, per d'aquí a 50 anys. El secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Manel Nadal, va apostar per concentrar els esforços en el tram entre Flaçà i l'aeroport, que el govern ja preveu, i que sí que és viable.
«Interessant», «ambiciós», «positiu» o «mancança històrica» són alguns dels termes amb què els alcaldes dels pobles per on passaria el tramvia de les Gavarres valoren la proposta de la Diputació. En línies generals, la majoria veuen bé l'estudi, però a part de temes d'abast més estrictament local, posen sobre la taula alguns problemes que consideren que tindria la infraestructura. El principal és el finançament i la viabilitat econòmica del projecte. Això fa que molts opinin que es tracta d'una proposta a llarg termini, que tant socialment com ambientalment seria positiva.
Cambra i ANG.
El president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, valorava la unió entre l'aeroport i la Costa Brava centre, si bé supeditava tot l'estudi a la seva viabilitat econòmica: «A mitjà termini, dependrà de si les infraestructures existents donen més de si, però les carreteres cada vegada estan més saturades i cal mirar cap al futur.» Espadalé descartava fer-hi circular mercaderies si el port de Palamós no esdevingués un port comercial important. Per Anna Grabalosa, portaveu de l'Associació de Naturalistes de Girona, «un projecte així seria una aposta popular per la mobilitat, i seria més rendible socialment que projectes que també valen molts diners com el TAV o l'ampliació de carreteres».
Gironès.
El tram del sistema urbà de Girona és el que l'estudi considerava més viable, amb una línia entre el nou Trueta i Vilablareix, una altra entre Salt i el campus de Montilivi, i una tercera que aprofités les vies del tren convencional per anar de Flaçà a l'aeroport. L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, creu que la possibilitat de fer un tramvia s'hauria de vincular al pla director de l'àrea de Girona, on recorda que ja es preveuen dos nous baixadors, a l'Avellaneda i al Pont Major, en la línia convencional. Per això considera més factible fer una línia de tramvia entre Salt i Montilivi, si bé afirma que cal estudiar-ne bé la rendibilitat. L'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, diu: «Qualsevol proposta de transport públic que pugui millorar el trajecte entre Salt i Girona em sembla bé», malgrat que caldria estudiar bé el traçat per evitar destrosses al territori. L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, creu que qui ho ha de valorar és el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, «que és qui en té competències, i qui haurà de dir si és viable, si bé és bo que s'estudiïn opcions». L'alcalde de Cassà, Carles Casanova, creu que amb una obra així «ens estalviaríem desdoblaments de carreteres i més variants», mentre que el de Fornells, Gabriel Casas, afirma que serviria per potenciar serveis, tot i que es tracta d'un projecte a llarg termini. Ramon Soler, de Llagostera, creu que el problema és que «voldríem que fos real, i que servís per alguna cosa més que per distreure el personal». Per la banda de Celrà, Francesc Camps opina que seria un projecte «fantàstic, perquè crearia un mecanisme de mobilitat pública entre l'àrea de Girona i la costa», si bé «ha de ser creïble». Lluís Freixas, president del Consell Comarcal i alcalde de Campllong, valora que seria una eina poc agressiva amb el territori: «Amb l'augment d'habitants dels pobles i de viatgers a l'aeroport, això encara seria més possible.»
Baix Empordà.
El president del Consell Comarcal, i alcalde de Santa Cristina d'Aro, creu que el més important i complicat seria el finançament, «però és un projecte de futur necessari seguint criteris de mobilitat sostenible». L'alcalde de Mont-ras, Manel Montalbán, creu, a diferència del govern local anterior, que seria un projecte positiu, mentre que Sergi Sabrià, portaveu del govern de Palafrugell, afirma que el POUM ja recull espais reservats per al tren, «que és una mancança històrica del Baix Empordà». Josep Maria Ros, de Torrent, afirma que seria bo recuperar l'antiga estació, mentre que Jordi Soler, alcalde de Calonge, reclama que també es prevegi una estació al nucli de Calonge. Des de la Pera, Josep Pi creu que es tracta d'un sistema idoni per a ciutats, però no l'acaba de veure entre els pobles, mentre que Rufino Guirado, tinent d'alcalde de Vall-llobrega, opina que això facilitaria poder deixar el vehicle privat de banda. Per Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós, «tot el que sigui millorar la mobilitat és positiu, però és una aposta de futur; ara cal millorar les carreteres», mentre que Joan Giraut, de Platja d'Aro, creu que l'estudi «és seriós, i seria convenient engegar-lo aviat». Pere Albó, alcalde de Sant Feliu de Guíxols, opina que cal un servei així entre Sant Feliu i Palafrugell, i que després connectés amb les estacions de tren convencional. Lluís Sais, alcalde de la Bisbal d'Empordà, creu que l'important és millorar l'oferta de transport públic.
Pla de l'Estany.
Al Pla de l'Estany és on són més escèptics, i l'estudi mateix afirmava que un ramal fins a Banyoles era el tram menys viable. Jordi Xargay, alcalde de Palol de Revardit i president del Consell Comarcal, recordava que el pla director comarcal afirma que no hi hauria prou demanda, i l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, afirmava que hi ha altres prioritats. Salvador Ros, de Porqueres, dubta que el traçat proposat fos possible.
(Informació de Montse Barrera, Ramon Estéban, Oriol Mas, Òscar Pinilla, Dani Vilà i Albert Vilar)
MANEL NADAL
«Per d'aquí a 50 anys en podem parlar»oriol mas
–Com valora l'estudi que ha encarregat la Diputació per tenir un tren tramvia tant al sistema urbà de Girona com a l'entorn de les Gavarres?
– «Si es tracta d'una planificació a molt llarg termini, per d'aquí a 50 anys, en podem parlar. Però en un període de 10 o 15 anys, la realització de tot el projecte és inviable. Només en algun tram sí que seria possible, i el que hem de fer és concentrar-nos en aquest. De fet, el pla director de l'àrea urbana de Girona ja preveu fer un tren tramvia entre Flaçà i l'aeroport, amb més parades a Girona i utilitzant la via del tren convencional. Els altres trams són a molt llarg termini.»
–L'estudi afirma que entre Riudellots i Palamós també seria viable.
–«La inversió global de tot el projecte es calcula en uns 2.000 milions d'euros, una quantitat que considero a la baixa. Amb aquestes xifres, és inviable, i amb projectes així no ens en sortirem. I més tenint en compte les previsions que es fan de viatgers, ja que també s'hauria de veure si l'explotació seria viable. Ja està bé que es facin propostes a llarg termini, però ara toquen propostes realistes, com el tram entre Flaçà i l'aeroport. En tot cas, globalment en un termini de 10 o 15 anys no es pot plantejar, si es plantegés a terminis ja es veuria com es podria completar una anella, programant-la en funció de la realitat econòmica i social, i també en funció dels trams. Per exemple, de la Costa Brava centre a l'aeroport hi ha vegades que en autobús només hi ha un viatger.»
–Aquesta proposta xoca amb la planificació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques?
–«El pla d'infraestructures diu que cal demostrar si un projecte així seria viable, i el mateix document de la Diputació diu que no ho seria en la seva totalitat. Si d'aquí a 10 anys han canviat molt les coses, sigui pel preu del petroli o pels elements que siguin, llavors seria el moment de parlar-ne.»
–Caldria fer una reserva de terrenys, com amb l'eix transversal ferroviari, per si de cas?
–«No crec que fes falta, perquè un tren tramvia és una cosa molt diferent de l'eix transversal ferroviari, on es preveu anar a 300 km/h i això fa que tècnicament es necessitin uns traçats concrets. Un tren tramvia com a molt va a 100 km/h, i per això no fa falta reservar terrenys».
Exemples en grans ciutatso.m

Les línies de tramvia s'associen bàsicament a les grans ciutats, on de fet els últims anys s'ha viscut una revifalla d'aquest mitjà de transport com a complementari del metro o els autobusos urbans. Ciutats com ara Barcelona –amb molts problemes a l'inici però on ja està completament integrat en la trama urbana–, València, Montpeller, Berlín o Estrasburg, entre moltes d'altres a tot Europa, han adoptat el tramvia com a mitjà de transport, molt més eficient, barat i ecològic que altres com ara el metro. Les facilitats per allargar línies fins a la seva connexió amb la perifèria de les grans ciutats, per absorbir fluxos lineals de viatgers de mitja densitat, o l'ús d'aquest element com a dinamitzador urbanístic de barris o ciutats mitjanes l'han propulsat aquests últims anys. La conjunció dels conceptes de tren –per unir nuclis separats– i de tramvia –dins les ciutats– s'ha anomenat tramtren, i utilitza diferents velocitats en funció de l'àmbit on passi. A l'Estat espanyol ja s'ha fet al País Valencià, entre Dénia, Benidorm i Alacant, o a Euskadi, amb el tren de Deba. De fet, la Generalitat mateix va adjudicar el 2008 la redacció d'un estudi informatiu i d'impacte ambiental per implantar un sistema semblant al Camp de Tarragona que englobés els municipis de Cambrils, Reus, Vila-seca, Salou i Tarragona, una àrea densament poblada i també amb una gran presència turística.
Informa: EL PUNT

diumenge, 22 de febrer del 2009

Les Gavarres - gavarres i gavarreres

Gavarrera

Diu el diccionari Alcover-Moll que l’etimologia de la paraula “Gavarra” és preromana, on el radicar “Gab”, segons Gauchat, devia significar “cretlla, escletxa, tall”, i és abundant a la toponímia pirinenca; cal relacionar “gavarra” amb el basc “gaparra” que significa esbarzer o romaguera, d’on segurament ve el català “gavarna” i “gavarrera”.

La gavarrera és una planta rosàcia de l’espècie Rosa canina, popularment anomenada “roser bord” o “roser silvestre”: és un arbust que es fa alt d’un o dos metres, de branques robustes armades de punxes fortes i ganxudes, i que fa les flors rosades o blanques i el fruit oblong vermell que conté uns granets que en contacte amb la pell produeixen coïssor.

Fa anys vaig conèixer una dona que de les baies de la gavarrera en feia un suc que –barrejat amb suc de taronja, tenia un gust curiós- però no n’he tornat a tastar mai més.

Gavarra també és un poblet a 10 km de Solsona, un riu de l’Alt Urgell, tributari del Segre, una partida rural situada a ponent de Tarragona, que ha donat nom a un conegut centre d'oci tarragoní.

Cita l’Alcover-Moll una dita “Quan trona a les Gavarres, la pluja a samalades” que no l’he sentit mai a la Bisbal , però sí aquesta: “Boira a les Gavarres, pluja a samalades”

divendres, 20 de febrer del 2009

Spotify - La gran revolució en el món de la música a Internet


Aquesta tarda, mentre era dins el cotxe, davant l'estació de Flaçà, tot esperant la meva filla que tornava de Barcelona, estava escoltant RAC1 i he sentit que parlaven d'un nou i revolucionari programa per escoltar música: l'Spotify. 
Es tracta d'una gran base de dades de música que es troba en uns servidors i que podem escoltar instal·lant-nos al nostre ordinador un petit programet semblant a l'iTunes.
Podem escoltar la música directament sense descarregar-la, com si la tinguessim baixada en el nostre ordinador, però sense ocupar gigues i gigues de memòria.
Spotfy és totalment legal. Paguen drets d'autor a les distribuidores i es financen amb el cobrament del servei, que pot obtenir-se amb tres modalitats diferents:

- Gratuïta: Només s'hi pot accedir per invitació i es finança amb anuncis.

- Abonament per un dia: 0,99 € i es pot escoltar tota la música que es vulgui durant un dia sense anuncis.

- Abonament mensual: 9,9 € i es pot escoltar tota la música que es vulgui durant un mes sense anuncis.

RAC1 ha penjat a la seva pàgina web un enllaç on podem descarregar-nos el programa com si ens haguessin invitat. Mentre escric aquest post estic escoltant la discografia de Supertramp, amb una qualitat excelent.

L'única limitació és l'idioma, únicament hi ha una versió en anglès, tanmateix amb pocs coneixements i una mica de voluntat ràpidament es pot superar. Fins i tot jo que vaig estudiar francès a col·legi me n'he sortit...