Ruta per Can Font de Muntanya i la riera de Pastells

Avui hem fet una bonica ruta passant per Can Coia i pujant pel camí -ple d'arbres caiguts- que puja fins darrera Can Font de Muntanya o de Tapioles, passa pel costat d'uns ruscs d'abelles (avui hi havia els apicultors, les abelles estaven ben esverades i hem hagut de córrer) i surt al camí dels Metges. D'aquí baixem fins el passallís del Mas Matas i, per la font d'en Mercader, cap al pont de les Dobles i el Mas Molines, seguint la riera de Pastells.

Volta ciclista a Catalunya

Avui ha passat per la Bisbal d'Empordà la segona etapa de la Volta ciclista a Catalunya 2012 amb sortida i arribada a Girona. Anava fent el seguiment per la web i quan a la pàgina de la cursa han dit que els corredors eren a l'alçada de Sant Antoni de Calonge, i per tant havien de pujar i baixar la Ganga per arribar a la Bisbal, he començat a anar cap a la carretera des de casa, uns deu minuts caminant. Quan he arribat al cap d'un minut ja han tallat la carretera i en pocs minuts havien arribat (Si jo faig aquesta distància en bicicleta trigo tres quarts ben bons). I com sempre quan contemplo una cursa ciclista per carretera, quedo parat de la quantitat de mitjans que mouen, especialment policies i de la seva coordinació. Exactament en vuit minuts s'ha parat el trànsit, han passat les bicicletes, els vehicles d'acompanyament i els mossos i la carretera ha tornat a quedar oberta.

Megaupload ha mort, qui se'n recorda de Napster?

Napster era un servei de distribució d'arxius de música (en format MP3) i pioner de les xarxes P2P d'intercanvi creat per Shawn Fanning. La seva popularitat va començar durant l'any2000. La seva tecnologia permetia als aficionats a la música compartir les seves col·leccions de MP3 fàcilment amb altres usuaris, la qual cosa va originar protestes de les institucions de protecció dels drets d'autor.

El servei va ser anomenat Napster ("dormilega") pel pseudònim de Fanning (es diu que acostumava a fer moltes migdiades).

La primera versió de Napster va ser publicada a finals del 1999. Va ser el primer dels sistemes de distribució d'arxius P2P de popularitat massiva, era una xarxa centralitzada, ja que utilitzava un servidor principal per mantenir la llista d'usuaris connectats i els arxius compartits per cada un d'ells. Les transferències d'arxius, però, eren realitzades entre els usuaris sense intermediaris.

Al desembre del 1999, diverses empreses discogràfiques van iniciar un judici en contra de Napster. Això va portar a Napster una gran popularitat i diversos milions de nous usuaris. Napster va arribar al seu màxim amb 26,4 milions d'usuaris al febrer de l'any 2001.^[1]

Per als seguidors de Napster el judici va ésser una mica confús. Per a ells la possibilitat de compartir arxius era una característica pròpia d'internet, i no de Napster, el qual actuava com un simple motor de cerca. Molts argumentaven que tancar Napster només aconseguiria que els seus usuaris emigressin cap a altres sistemes d'intercanvi d'arxius. Aquest últim fet va ocórrer, amb programari com Ares Galaxy, Audiogalaxy, Morpheus, Gnutella, Kazaa, LimeWire i eDonkey2000.

Al juliol del 2001 un jutge va ordenar el tancament dels servidors de Napster per prevenir més violacions dels drets d'autor. Cap al 24 de setembre del 2001, havia pràcticament arribat al seu final. Napster va acceptar pagar a les empreses discogràfiques 26 milions de dòlars per danys i uns altres 10 milions de dòlars per futures llicències.

El bateria de Metallica, Lars Ulrich va ser el primer famós a demandar a Napster per drets d'autor.

Al 19 de maig del 2008 Napster va anunciar el llançament de la botiga més gran i detallada de MP3 del món, amb 6 milions de cançons, a www.napster.com/store. L'avís també va indicar que totes les vendes de descàrregues a Estats Units fetes amb Napster estarien amb el format MP3 amigable per l'usuari i sense DRM, el qual es compatible amb virtualment qualsevol reproductor MP3 o telèfon musical incloent l'iPod i l'iPhone.

(Viquipèdia)

Fa pocs dies han clausurat Megaupload, el Sr. Kim Schmitz és en arrest domiciliari. Potser Megaupload s'ha acabat, però, qui se'n recorda de Napster?

La Torre Moratxa

Enfilada vigilant damunt el poble de l'Estartit s'alça la Torre Moratxa, que en èpoques no massa llunyanes va servir per avisar de l'arribada de pirates i saquejadors provinents del Nord d'Àfrica. El nom de la torre explica clarament el motiu per la qual va ser edificada, com també ens ho recorda el nom del promontori del costat, avui destinat a una torre d'antenes de telecomunicacions i on es troba la càmera del temps de TV3 de l'Estartit, la Roca Maura. 

Segons conten, des de Torre Moratxa, els sentinelles avisaven les rodalies del perill encenent una gran foguera amb llenya seca, quan l'avís s'havia de fer de nits, i amb llenya humida, perquè fes molt de fum, quan l'avís s'havia de fer de dia. L'objectiu: que es veiés el màxim de lluny possible.

El camí per arribar-hi no és pas senzill, cal anar ben calçat i tenir paciència, ja que cal seguir un camí de roques descarnades on hi ha perill real de trencar-se el turmell amb una relliscada, però un cop a dalt la vista val l'esforç que s'ha hagut de realitzar.

Torre Moratxa, construïda amb pedra del Montgrí i calçobre.

Torre Moratxa, Interior, on es poden observar les marques deixades per la motllura de canyes en aixecar la volta.

Finestra situada a la part Sud-Est de la Volta de la Torre.

Vista del Castell al fons, i la Torre Moratxa en primer terme.

Vista de la plana, amb Torroella de Montgrí al fons

Gola del Ter

Vista de l'Estartit i les Medes des de Roca Maura

Google maps s'ha tornat boig

Es veu que als gestors de l'aplicació Google Maps els ha sortit de mare el traductor automàtic i s'ha posat a traduir totes les paraules del català al castellà.

A títol d'exemple all carrer del Puig d'en Vidal de la Bisbal ara hi diu Calle del Cerro de Vidal. Penós, ni a les èpoques més fosques del franquisme no s'havia vist una cosa així.

El carrer dels Tarongers, ara es diu Calle de los Naranjos

El carrer del Rec del Raig es diu Calle del Riego del Rayo i el carrer del Morró, calle del Muraje

Així Sant Francesc és San Francisco i Pau Claris, Pablo Claris, el carrer Puig d'Arques s'ha convertit en la calle del Cerro de Arques.

Així podem circular per tot Catalunya amb la lectura de les mateixes barbaritats, com exemple a Platja d'Aro el carrer de la Riera s'ha convertit en Calle de la Rambla

El diari El PuntAvui en fa referència en aquest article, que posa alguns altres exemples curiosos. Esperem que això "solamente" sigui un error "involuntario" i que passat el mal "trángulo" es corregeixi correctament, perquè em nego a creure que això sigui fruit del nou escenari polític a l'estat espanyol.

Es veu que tota la vida fent conya amb que Maçanet de Cabrenys en castellà es deia Demasiadolimpio de Cabritos, ha calat fons a GoogleMaps .