Hi ha paraules que poden significar una cosa i evolucionar per acabar significar exactament el contrari. Una de les paraules en que l'evolució li ha canviat el sentit, a la vegada conservant el sentit original (i aquí hi ha l'excepció) és la paraula RES.
Res ve del llatí i significa "cosa". D'aquí la paraula "república" que deriva del llatí "res publica" -cosa pública-.
La curiosa evolució que ha sofert en català per passar de significar "cosa" a significar "absència de cosa" probablement derivi de l'expressió "no res" -no cosa-. Expressió ben viva també avui en dia (Ex. Què vols? No res, gràcies) i que té el seu equivalent en anglès "nothing" (no cosa, o sigui -res-) exactament amb la mateixa funció.
A la vegada en català "res" segueix significant "cosa" (Ex. -Que vols res? -No, no vull res, gràcies) [Per dir "Que vols alguna cosa?]
I per descomptat, té el significat que en primer ordre li atribuïm: absència total de cosa, (Ex. -Què hi ha? -Res)
I per descomptat, té el significat que en primer ordre li atribuïm: absència total de cosa, (Ex. -Què hi ha? -Res)
Per tant, en català tenim una paraula que vol dir una cosa i a la vegada tot el contrari.
Ni sí ni no sinó tot el contrari.
1 comentari:
Hola Narcis.
Ave María, Qui hi ha ? Ningú , També ho diguem per referir-nos a alguna persona que no te RES al cervell.
No deixa de se una manera molt nostre de dir aquesta paraula
Salutacions.
Joan Coromina Costa
Publica un comentari a l'entrada