Amb les primeres calors fortes els rèptils de casa nostra es troben al pic de la seva activitat, que depèn de la temperatura exterior ja que són animals de sang freda.
Dilluns passat, 18 de juny, a l'alçada de Sobrestany mentre circulava en bicicleta pel camí que mena a Bellcaire d'Empordà un magnífic llangardaix ocel·lat de bona mida, color verd intens i taques blau-liloses (tres o quatre per banda) als flancs, em va córrer a poca distància i durant uns deu metres al davant de la bicicleta, donant-me temps sobrat a admirar-lo. Desgraciadament no portava la càmera per poder-lo fotografiar.
Ahir a quarts de deu del vespre, però, vaig tenir una altra sorpresa, la troballa d'una nina mentre caminava per la zona de Vacamorta. Feia ja cap a quatre anys que n'havia vist una a un quilòmetre escàs de distància. Vaig veure que l'Andy flairava alguna cosa i feia el típic salt enrere que fa quan veu una serp. Ràpidament m'hi vaig acostar i la nina va romandre quieta, immutable davant la meva presència i la de l'Andy. Vaig tenir temps, malgrat la poca llum, de fer alguna foto amb el mòbil (són de mala qualitat -la càmera del meu mòbil no dóna per a més- però donen fe de la presència del petit llangardaix àpode)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada