Quan entrem a la peixeteria amb la intenció de comprar uns musclos per fer un arròs, o simplement per degustar-los al vapor, la pregunta de la peixatera és inequívoca: -els vol normals o de roca?
El sobrenom "de roca" ens evoca el gust dels autèntics musclos collits a les roques de la Costa Brava -en aquelles èpoques quan encara es podia fer-ho lliurement- on tots els efluvis i gustos marins confluïen en aquell mol·lusc bivalb negre de nom científic "mytillus galloprovincialis", curull d'incrustacions d'algues i altres petits elements. En l'autèntic musclo de roca simplement l'olor, amb els ulls tancats a propòsit per magnificar-la, et sedueix i t'envolta i et trasllada arran de mar entre les escarpades roques.
Però ai làs, els musclos de roca de la peixateria no tenen res a veure amb els musclos de roca dels meus records. Els criadors i comerciants, sempre atents a captar aquells records que encara tenim per tant de millorar els seus beneficis, presenten, ofereixen i venen els musclos de viver, això sí, més petits que els "normals" però a un preu destacadament superior simplement posant-los el cognom "de roca". El musclo de roca de peixateria surt dels mateixos vivers d'on surten els altres...
Musclos de roca autèntics
Així que, recordant l'autèntic musclo de roca, he comprat musclos "normals" i, amb el vostre permís, me'ls vaig a preparar a l'estil de Normandia, al vapor amb vi blanc i uns tallets d'api. Això sí, com que estic a dieta no hi posaré l'acompanyament típic: patates fregides amb maionesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada