diumenge, 16 de novembre del 2008

La variant de la Bisbal o la parcialitat feta dogma


Fa temps, quan es va engegar de nou el projecte de fer la Variant de la Bisbal, com a part de l'autovia anomenada "anella de les Ga varres" vaig escriure una opinió en que manifestava la impossibilitat per part meva de prendre una posició al respecte, totes dues opcions tenen parts positives i parts negatives segons des del punt de vista que es miri. Personalment i directament no me n'afecta cap, tot i que les implicacions indirectes sempre són imprevisibles, i la connectivitat que m'ofereix l'opció Sud és millor que la connectivitat que m'ofereix l'opció Nord, però malgrat que l'objectivitat és sempre difícil i amb el risc de caure en tendenciositats ocultes i amagades darrera d'interessos personals, avui he llegit al Diari de Girona una opinió que sembla bastant objectiva, tot i que es manifesta a favor d'una de les opcions, realitza uns raonaments lògics que m'han empès a reflectir-la en aquest bloc.

De Diari de Girona , diumenge16/11/2008:

PERE FREIXAS acabat el temps d´informació pública del tram d´autovia de l´Anella de les Gavarres conegut com "la variant de la Bisbal" i que, en opinió dels seus promotors, haurà de resoldre la connexió ràpida, còmoda i segura entre Girona i la Costa Brava, ara és el torn de l´Administració per pronunciar-se sobre si aquest tram projectat entre la Pera i Sant Climent de Peralta ha de passar pel nord o pel sud. 
Ajuntaments, entitats i particulars han participat en aquesta audiència d´una manera nombrosa i intensa, fet molt poc habitual pels antecedents registrats, del qual se´n pot fer una lectura que va des de la insatisfacció generalitzada pel projecte tècnic fins al cost immens d´afectació a la qualitat de vida de moltes persones i el sacrifici enorme de territori que aquesta infraestructura implica.
Després de fer-se públiques les preferències de cadascú i de conèixer l´argumentari que les suporta, quina lectura es pot fer de la situació present? Comptat i debatut, quines són les bases argumentals conegudes i quins els punts forts i febles de cada opció que s´ha dit caldrà avaluar amb profunditat per triar el traçat més idoni?
El posicionament dels ajuntaments ha estat clar: dos a favor de l´opció nord (Forallac i Cruïlles), un a favor de la sud amb condicions (la Bisbal), i el darrer, Corçà, a qui no satisfà cap de les propostes. Per tant, la majoria es decanta a favor del traçat nord i, amb més contundència encara, si es té en compte que la Bisbal és el municipi que de llarg es veu menys afectat territorialment. Un planejament urbanístic de més de 25 anys que no preveia cap autovia i a punt de ser revisat, i una pretesa centralitat que la Bisbal és lluny de tenir, no són raons que es puguin adduir per justificar un projecte de traçat. 
En l´àmbit dels arguments, semblen més objectivables i més de pes els que avalen el traçat nord, el qual té a favor una mobilitat més sostenible quant a consum de combustible, contaminació i temps, una millor connectivitat amb les carreteres locals i un menor impacte en espais protegits de la xarxa Natura 2000 i del PEIN de les Gavarres. Ho recull el mateix projecte que addueix raons tècniques i mediambientals molt rotundes a favor del nord, com també ho han expressat, entre altres, el Cilma, l´Associació de Transports de Girona, la Cambra de Comerç de Girona, el Gremi de Rajolers i el Consorci de les Gavarres. Però, per damunt de tot, el traçat nord té inqüestionablement una menor incidència sobre les persones que viuen en el territori. 
Què es diu, en canvi, en contra de l´elecció del nord? S´ha parlat de paisatge, un argument sempre subjectiu i dèbil per a qui conegui bé la comarca. En aquest sentit, s´ha comentat com una raó de pes que l´impacte visual de la infraestructura viària seria més gran al nord per l´afectació de la plana de l´Empordà, però s´oblida que el cost d´amagar l´autovia fent-la passar pel sud vol dir, ni més ni menys, que es transfereix l´impacte, corregit i augmentat, a la major part del territori de Corçà, Cruïlles, la plana del convent de la Bisbal, Vulpellac i Fonteta. S´ha parlat de patrimoni cultural, una altra qüestió sobre la qual la comparació no porta enlloc en ser similars les mesures correctores a introduir en un i altre traçat. També s´ha parlat de riquesa agrícola i de risc d´inundacions, factors potser més tècnics i objectius, per bé que els arguments en defensa seva són poc convincents tenint en compte el valor dels sòls agrícoles del pla de Cruïlles i del pla de la Ravetlla que són, a més, espais connectors ecològics essencials, i que tant el Pla d´Espais Fluvials com el mateix projecte preveuen més problemes d´inundabilitat al sud del Daró que no pas al nord. I quant al perill que l´autovia origini expectatives urbanístiques al nord, no coneixem ningú que vulgui anar a viure prop d´una autovia, alhora que els instruments de gestió del sòl són suficients, o haurien de ser-ho, per ordenar l´ocupació del territori. I s´han sentit veus, en darrer terme, que defensen interessos legítims però molt particulars que no són comparables amb els perjudicis generals segurs que provocaria el traçat sud.
A la vista de tot plegat, no és més raonable la consolidació al sud de l´ús residencial a Corçà, la Bisbal, Cruïlles, Vulpellac i Fonteta que no pas posar-hi al bell mig una barrera de terra i formigó amb l´impacte que això representa per a la qualitat de vida de la gent ? No és millor afavorir que el creixement de la Bisbal s´integri amablement amb les Gavarres i que l´ús industrial, de desenvolupament gairebé nul al sud de la vila els darrers 25 anys, es concentri en el futur en els polígons existents als municipis veïns? El fet que el mateix govern de la Bisbal refusi la sud 2 i proposi modificacions substancials a la sud 1, envaïnt la jurisdicció de municipis veïns, acredita l´escassa idoneïtat d´aquests traçats i la debilitat de l´argument urbanístic a favor de l´autovia per aquest cantó. 
Recordem també que hi ha altres punts forts a favor del traçat nord: salvaguardar les terreres amenaçades per les opcions sud, i la millor capacitat del traçat nord per incorporar mesures correctores d´impacte. Diferents al·legacions i l'informe del Cilma demostren que es poden corregir més fàcilment els impactes amb el desplaçament del traçat nord més a la vora de l´actual C-66, cosa que permetria vorejar el pla de les Vellesses i introduir amb facilitat un enllaç Bisbal-Centre ben connectat amb l'Aigüeta. Per la seva banda, l´allargament del túnel permetria minimitzar l'impacte a Castell d'Empordà, alhora que el desplaçament al km 66 de l'enllaç de Sant Climent de Peralta, comportaria millores notables a l´opció nord la qual, recordem-ho, fa quatre dies era l'única elecció defensada per la Generalitat, malgrat que el projecte no arribés a sortir a informació pública.
Ara s'hauran de pronunciar el Departament de Medi Ambient i després el DPTOP que triarà una de les opcions mitjançant una resolució que haurà de ser ponderada i justa. Els ajuntaments, les entitats i la societat civil han participat en el procés amb sentit democràtic i esperit constructiu en la defensa dels interessos col·lectius i particulars. Toca al govern resoldre en el benentès que, sigui quina sigui la decisió, haurà de respondre no pas a la geografia d´interessos particulars, gremials o partidistes, sinó a criteris de sostenibilitat mediambiental, cultural, social, i sempre amb la determinació de minimitzar l'afectació que aquesta gran infraestructura tindrà sobre les persones. Nosaltres seguim pensant honestament que l´opció nord és la millor. Fet i fet, és la que més consens ha sumat en el territori i la que encara en pot sumar més.