Prats

Els prats no són gaire abundants al Baix Empordà. És per això que gaudir d'un prat verd amb una catifa d'herba on se t'hi enfonsen els peus es converteix en una sensació molt agradable.

El prat que es troba a la zona de Vacamorta és, de fet, un camp que fa molts anys que ningú treballa i que, amb la pastura del ramat s'ha mantingut net de matolls i arbres.

Us deixo unes fotos que contrasten amb la sequedat que hi havia a l'hivern passat quan els camps d'userda s'havien convertit en autèntiques estepes, un mar de pols, sense ni una fulla. 

També hi afegeixo una foto de l'estany que s'ha format en una terrera. En poc més d'un any des de que  hi finalitzés l'extracció d'argila ja s'ha convertit en un autèntic ecosistema humit on hi proliferen diverses plantes i aus aquàtiques.

L'arboç de Can Genoer

Diumenge vam fer una bona caminada que ens va dur a passar per l'arboç de Can Genoer, al bell mig de les Gavarres.

Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió (mort per Hèrcules) brotà el primer arboç. Ve a assenyalar aquest origen la facilitat que té l'arbre de rebrotar passat un incendi o una tala. Aquesta vitalitat sumat a les fulles verdes el fan símbol de la immortalitat. D'aquí que els romans l'usessin en els funerals, com ens relata Virgili a l'Eneida.

Qui sap si l'arboç de Can Genoer, a les Gavarres, era ja viu en temps dels romans i dels grecs. Potser seria exagerar una mica massa. El que sí que és veritat és que és un dels arboços més vells de les Gavarres i el més vell que jo conec. Tot i així encara té força brots tendres i cada any es corona d'una bona munió de cireres vermelles.

Arboç de Can Genoer

Informació de l'arboç monumental

Detall de la soca - 1

Detall de la soca - 2

Can Genoer 1

Can Genoer 2

Ruta a Wikiloc

La processó de Tossa

La fotografia és presa des del Puig de Sant Ramon de Vulpellac, a baix s'hi veu el poble, i abasta tota la línia de la costa que es pot intuir des d'aquest punt. Resseguint la línia de la costa hi ha un núvol continu, que no va més enllà, ni mar endins ni entra a la terra. Aquest núvol és conegut com la Processó de Tossa, sembla que surti de la zona on hi ha Tossa de Mar (vist des dels voltants de la Bisbal) i s'allargui costa amunt.. La saviesa popular, en unes èpoques sense la informació meteorològica tecnificada que tenim avui en dia,  interpretava aquests núvols  com un anunci de pluja en un breu termini. 

Bé, podem fer la prova, la foto és d'avui 24 de febrer de 2014 a la tarda. Veurem quan triga a ploure....

Venus versus Sant Valentí

Imatge presa el 14 de febrer a 2/4 de 7 del matí. ¿Hi té a veure alguna cosa la lluminositat de Venus (deessa romana de l'amor) en aquesta època de l'any amb que algun il·luminat hi encolomés Sant Valentí com a patró dels enamorats? Aquí deixo la pregunta.

El que ja no estic tan segur és que Sant Jordi com a dia dels enamorats a Catalunya tingui res a veure amb els astres.

Tossudament alçat

Tossudament alçat, com diu la cançó d'en Lluís Llach, el llentiscle de Torrent fa guàrdia damunt el pla entre Torrent i Pals, al començament de l'antiga carretera dels revolts de Torrent. Actualment s'hi accedeix per un camí de terra que s'agafa al costat de la rodona de la C-66 just a la dreta de la sortida cap a la Bisbal. El llentiscle es troba a uns 100 metres escassos, ja lleugerament elevat sobre la plana, i malgrat necessitar dues crosses per mantenir-se dret (l'edat no perdona), encara té un port majestuós.

El traçat de revolts encara parcialment conservat de l'antiga carretera manté la pintura groga de les senyalitzacions horitzontals que s'emprava antigament i que fa uns quaranta anys es va substituir per la blanca actual. Tant la carretera, com la pintura, com el propi llentiscle (popularment a l'Empordà, i en femení, en diríem "llentrisca") són una imatge congelada en el temps que ens evoca un passat ja llunyà.

Les coves del Montgrí

A part dels motius lúdics, el pes de consciència dels àpats nadalencs va fer que ahir ens decidíssim amb el meu fill d'anar a fer una caminada trenca-cames pel Montgrí. Va ser l'ocasió de visitar unes coves allunyades de les rutes més concorregudes però que realment val la pena visitar, el Cau del Duc d'Ullà i el Cau de les Dents, en deixo unes fotos.

Petita cova a la Muntanya d'Ullà

Cau del Duc d'Ullà

Interior del Cau del Duc d'Ullà

Cau de les Dents

Vista de l'Empordà des de dins del Cau de les Dents

Càdec

Segons la Viquipèdia El càdec (Juniperus oxycedrus) és un arbre d'aspecte arbustiu molt semblant al ginebró, del que es diferencia perquè a les fulles hi té dues línies blanques en lloc d'una. De fet aquest arbust sempre l'havia conegut com a ginebró i la paraula càdec em costa de vegades de trobar-la als calaixos de la memòria.
Aquest de la foto es troba sobre el Mas Obert al començament del camí dels Metges des de la palanca de Cruïlles i, pel que sembla, supera els estàndards d'aquest tipus de planta.

Càdec del Mas Obert

Perspectiva des de la base

Detall de les fulles i els fruits (les dues línies paral·leles que tenen les fulles són el que distingeixen el càdec del ginebró.

Cigonyes a l'abocador?

A punt de vesprejar he vist una volada de cigonyes que semblava que provenien de l'abocador de Vacamorta i anaven en direcció Nord-Est. He traslladat el traçat de la ruta que he observat sobre el mapa i sospitosament, si faig una prolongació del traçat de vol que he vist arribem a la zona del Golf de Roses (Aiguamolls de l'Empordà)

I la pregunta és: Hauran après les cigonyes dels Aiguamolls a anar a cercar menjar a l'abocador, igual que les gavines? 

Ruta observada (aproximació)

Prolongació de la ruta observada (aproximació)

Volada de cigonyes

Ratpenat orellut

L'ampliació d'una petita taca en una biga del sostre del porxo de casa gràcies a l'òptica d'una càmera fotogràfica ens permet observar aquest petit animaló insectívor i inofensiu, però d'aspecte totalment demoníac. Realment la seva visió fa una certa basarda. Es tracta d'un ratpenat orellut meridional (pletocus austriacus), un quiròpter, d'altra banda,  ben comú a la nostra terra.

Aloc monumental

Mira que n'hi havia passat de vegades pel costat! Sempre m'havia pensat que era una olivera. És el que passa quan vas de pressa amb cotxe o amb bicicleta: que no et fixes amb les coses i amb els detalls.

Ahir passejant vaig veure que l'arbre que hi al camí asfaltat que va de Cruïlles a la Palanca no és tal arbre, sinó un arbust que ha adquirit una mida de soca que el fa ben singular: és un aloc, com els que ens ofereixen les seves flors liles al costat del Daró a finals d'estiu.

Per cert, el nom científic de l'aloc és Vitex agnus-castus, (castus = cast, en llatí) I és que la planta és anafrodisíaca, es veu que va fantàstica si voleu fer vot de castedat.

Aloc de Cruïlles