Corrandes de l'exili

Monument erigit en el Coll de la Manrella, el punt on el President Lluís Companys i Jover va emprendre el camí cap a l'exili.

Acabada la Guerra Civil, el bàndol que n'ha resultat perdedor emprèn un llarg i amarg camí cap a l'exili. Joan Oliver (Pere Quart) fa una íntima descripció dels sentiments que acompanyen els exiliats enmig del silenci del llarg camí.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna , que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa

Aquest poema va ser magníficament musicat per Lluís Llach. Aquí us el presento interpretat per la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz.

Eixam d'abelles

Eixam d'abelles a una finestra 17/07/2010

Eixam d'abelles a una finestra 17/07/2010 (2)

De vegades la natura ens sorprèn amb visites inesperades. Avui un eixam d'abelles ha sobressaltat el nostre carrer ocupant una casa d'uns veïns alemanys. Espero que quan arribin de vacances no trobin la casa "okupada" ja sigui perquè algun apicultor hagi aprofitat l'avinentesa i s'hagi apoderat del preuat eixam, ja sigui perquè les abelles hàgin marxat per la seva pròpia voluntat.

Quina és la muntanya més alta de les Gavarres?

Fa temps que se sap que, tot i que el puig més conegut de les Gavarres és el Puig d'Arques, avui famós per tenir instal·lat un radar meteorològic de dubtosa utilitat i de funcionament més que intermitent; el puig més alt és el del costat, dit Puig de la Gavarra per la majoria de la gent.
Avui consultant els mapes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya he tingut una sorpresa: Resulta que a una determinada ampliació del mapa apareix com a puig més alt el Puig dArques, atribuint-li una alçada de 535 metres. Quan amplies més la imatge apareix l'abans esmentat Puig de la Gavarra, amb una denominació que mai no havia sentit a ningú de la zona "Puig d'Aiguabona", amb una alçada de 533 metres, en aquesta mateixa ampliació de la imatge apareix el Puig d'Arques, però reduït a 532 metres, passant, doncs a ocupar el segon lloc en el rànquin d'alçades de les Gavarres.

Puig d'Arques 535

Puig d'Arques 532 - Puig d'Aiguabona 533

Quina imatge del plànol ens hem de creure?

Quin és el puig més alt de les Gavarres?

Algun dia ho aclarirem, de tota manera el més visitat i conegut segueix essent el Puig d'Arques. Tot i que avui hem après un nom nou: "el Puig d'Aiguabona" (Serà real?)

Demà és festa Sant Joan la fa...

Foguera de Sant Joan

Avui ha començat l'estiu. Demà encara no és festa, però jo faig vacances aquesta setmana i com que estem tan a prop de Sant Joan he recordat aquella cançó que cantàvem de petitets quan l'endemà era un dia de festa, tal hi fa que fos o no fos Sant Joan:

Demà és festa
Sant Joan la fa
Agafa l'escopeta
I se'n va a caçar

Tira un tret
Mata un pardal
I el posa a l'olla
Sense un gra de sal.

Suposo que, com en totes les cançons populars, hi haurà moltes altres versions. Però la que jo recordo i cantava de petit és aquesta.

VENDO JACA Y CARRITO

La Vanguardia: hemeroteca

Avui, 8 de juny de 2010, dia de vaga dels treballadors públics, les emissores de la Televisió de Catalunya fan vaga i es dediquen a reemetre programes enregistrats -enllaunats com en diuen els professionals de la comunicació- fent una mena de serveis mínims de l'entreteniment i de la informació.
En un d'aquests programes a quarts de quatre de la tarda, en una entrevista realitzada per la Sílvia Coppulo al professor Ainaud de Lasarte, aquest explicava unes seves col·laboracions amb els serveis secrets britànics en temps de la 2ª Guerra Mundial amb la finalitat d'ajudar fugitius aliats o jueus; col·laborant contra el nacionalsocialisme amb l'esperança de restablir un sistema democràtic als països d'Europa que s'arribsé a estendre a l'estat espanyol.
Recordo els jocs de paraules que empraven els cantautors els anys 60 i 70 per poder expressar les seves idees, les metàfores, les ironies i les paraules clau que tothom entenia menys els censors.
En aquest sentit he comprovat que eren hereus de la manera de fer d'aquella època en que, per avisar els col·laboradors sense aixecr sospita a les autoritats del règim utilitzaven la clau "vendo jaca y carrito" en els anuncis econòmics de la Vanguardia.
Per sort, el diari la Vanguardia compta amb una hemeroteca digitalitzada que ens permet comprovar de primera mà aquestes afirmacions i certificar que són certes.
Hi ha uns quants anunicis amb el text "Vendo jaca y carrito" dels que servien de semàfor per alertar els voluntaris que havien de realitzar alguna "feina".

El millor antivirus: el català

El correu electrònic de la feina, protegit per un prestigiós programa antivirus, tria els correus que rebo i els classifica segons la seva "puresa" entre la "safata d'entrada", la carpeta "spam" i el "correu electrònic no desitjat".
De tant en tant cal revisar aquestes darreres carpetes per comprovar si l'antivirus ha fet bé la seva feina o bé s'ha passat de llest.
Algunes vegades trobo correus bons, procedents d'un emissor conegut, fins i tot institucional, que m'han anat a parar a la carpeta "spam" amb la nota "El filtro bayesiano ha detectado correo no deseado"
El primer cop que ho vaig veure vaig haver d'investigar què coi era això del "filtro bayesiano" i vaig anar a parar a la Viquipèdia on diu "El teorema de Bayes, és un dels teoremes més emprats a la teoria de la probabilitat. Descobert per Thomas Bayes és una manera particular de relacionar dues probabilitats per tal de demostrar la relació entre la probabilitat d'un esdeveniment condicionada al succés d'un segon esdeveniment i la probabilitat d'aquest segon esdeveniment condicionada al succés del primer"
Fet i fotut l'ordinador fa un càlcul de probabilitats i diu: "Aquest és un correu no desitjat"
Tu l'obres i dius: "mentida". Ho comuniques a l'informàtic i posa una excepció a l'aplicació: aquell emissor no tornarà a ésser marcat com a no desitjat.
Per tant, calcula la probabilitat que un correu sigui "spam" i l'aparta com a tal...

Aquest sistema em recorda l'ortografia de la meva besàvia que, quan amb una seva amiga escrivien una carta, de tant en tant es feien la pregunta: -"Aquesta paraula va amb "h" o sense "h"? -llegeixi's "atxa", tal com ho deien en aquell temps-
La resposta era: -"Fa gaire que no n'hi poses cap? Posa-n'hi una!"
He de dir, però, que la millor manera de comprovar si el missatge és bo o dolent és la llengua en què està escrit:

- Si es tracta d'un missatge en anglès que diu: "Hello You're my darling..." evidentment és un missatge no desitjat i ja el pots esborrar directament. A menys que tinguis contactes a l'estranger els missatges en anglès que van a la carpeta "spam" són brossa.

-Si es tracta d'un missatge en castellà cal mirar de qui procedeix; si ve del domini .ru i és d'una tal Natasha, sol ser escrit en castellà procedent d'un traductor automàtic que es veu d'una hora lluny. No sòl tenir virus, per tant, es pot fer un cop d'ull a la foto de la noia que busca marit a occident, esbossar un lleuger somriure com dient "és maca la noia!" i cap a la paperera s'ha dit!

-Finalment, si trobem un missatge a la carpeta de correu no desitjat i està escrit en català, ja el podem ressucitar directament. Encara és l'hora que m'hagi arribat cap "spam" en català. Potser és una prova de que el nostre idioma encara no té suficientment volum per formar part de la cultura pirata a Internet, però el que és segur és que, avui per avui és el millor antivirus que tenim els catalanoparlants. Si un familiar m'escriu en castellà o anglès, i jo sé que sempre em parla en català sospitaré ràpidament del missatge i estaré a l'aguait. Això un anglès no ho pot fer, si rep un correu que diu: Papa, Help me! pot obrir-lo per error. Si el rebo jo sé que és fals.

Avantatges de parlar català!!

Les Gavarres: Cementiri de vícitmes d'assassinats?

Lloc on hi havia el Club XXI

Varis agents de l'ordre de la Bisbal d'Empordà varen matar un home i el varen enterrar a les Gavarres ara fa 30 anys, un policia jubilat ho ha confessat i ara s'està investigant el crim començant pel final. Potser serà més complicat encara de resoldre aqust cas?

Les investigacions criminals solen desenvolupar-se a partir d'una successió de fets lògica. Es descobreix un crim i la policia ha de trobar qui és l'assassí. Al jutjat número 3 de la Bisbal d'Empordà i als Mossos els ha tocat investigar un cas que va totalment a l'inrevés i que, per començar, va passar al segle passat, tot i que l'escenari del suposat crim és un bordell que, en aquell temps, amb pretensions futuristes, s'anomenava S. XXI.

La història comença fa uns mesos quan un intern del geriàtric de la Bisbal, de 82 anys, es va decidir a fer una confessió sorprenent. L'ancià, un policia municipal jubilat que durant uns anys també havia estat guàrdia civil, va declarar als Mossos i al jutge, degudament assistit per un advocat d'ofici, que era autor d'un assassinat i que l'arma del crim havia estat la seva reglamentària del cos. L'escenari d'aquest presumpte crim va ser el club S. XXI, un bordell situat al número 68 del carrer Sis d'Octubre de 1869 de la Bisbal, gairebé a tocar del terme de Vulpellac, ara una casa abandonada però que en les dècades dels anys 70 i 80 del segle XX havia estat un local molt freqüentat. Segons el relat del policia jubilat, l'afer que va desencadenar el fatal desenllaç va ser una discussió per una prostituta que exercia al S. XXI entre ell i un altre home, sembla que cambrer o empleat al local. El policia, segons va relatar, li va engegar dos trets i li va causar la mort. Un cop vist el resultat de la seva acció va avisar el cap de la caserna de la Guàrdia Civil de la Bisbal, que va anar, acompanyat d'un altre home, també agent policial, a l'escenari del crim. Segons l'home que va confessar el crim, el cap de la caserna de la Guàrdia Civil i el seu company es van encarregar de fer desaparèixer el cadàver anant-lo a enterrar en algun lloc de les Gavarres.

La confessió del policia jubilat arriba tard, uns trenta anys després del suposat crim, i, per tant, quan el delicte ja hauria prescrit perquè s'han superat de bon tros els 20 anys que preveu la llei en els casos d'assassinat. Però així i tot, el jutjat de la Bisbal va obrir diligències i va ordenar el secret de sumari de les actuacions i va encarregar a l'URI (unitat regional d'investigació) dels Mossos que investigués el cas, amb un primer objectiu: comprovar si la declaració de l'octogenari tenia credibilitat. I després, intentar localitzar el cadàver.

La investigació resulta més dificultosa que en els casos convencionals, quan es tracta de trobar l'assassí i es té la víctima. El policia jubilat ha identificat amb noms i cognoms les dues persones que, segons ell, es van encarregar de fer desaparèixer el cadàver, però es dóna la circumstància que totes dues ja són mortes i, per tant, no es pot comptar amb el seu testimoni.

I pel que fa a la víctima, en va donar unes dades que podrien ser útils però remarcant que era una persona que havia vingut d'Extremadura i que, per tant, difícilment, tenia família a la població.

Les primeres hores després d'un crim són claus per a la seva resolució. En aquest cas, els Mossos d'Esquadra l'han hagut d'assumir havent perdut els trenta primers anys, tants que ni tan sols eren desplegats al territori quan s'hauria perpetrat el crim, si és que es va produir mai

Informa: El Punt

Codi fonètic internacional ICAO

El codi fonètic internacional ICAO (International Civil Aeronautical Organization) és el codi fonètic més utilitzat al món, considerant-se el més útil i científic. És utilitzat també pels radioaficionats i elimina els dubtes a l'hora de deletrejar paraules o sigles.

És tremendament útil a l'hora de deletrejar matrícules 5657DBT (delta, bravo, tango) i elimina els dubtes a l'hora de les comunicacions en condicions adverses com per exemple en les comunicacions per ràdio de la policia.

La taula completa és la següent:

Alpha
Bravo
Charlie
Delta
Echo
Foxtrot
Golf
Hotel
India
Juliet
Kilo
Lima
Mike
November
Oscar
Papa
Quebec
Romeo
Sierra
Tango
Uniform
Victor
Wkiskey
Yankee
Xray
Zulu


Per fer honor al bloc, podem deletrejar GAVARRES: GOLF+ALPHA+VICTOR+ALPHA+ROMEO+ROMEO+ECHO+SIERRA

Acudit:

Com es deletreja VPH en l'alfabet fonètic internacional?

VICTOR PAPA HOTEL

I en l'alfabet fonètic basc?

VAMOS PATXI HOSTIA!!

La bassa de Jafre

De petit a l'Agrupación Escolar Mixta de las Escuelas Nacionales de la Bisbal d'Empordà, després anomenat Col·legi Joan de Margarit, (ara CEIP -avui en dia tot són sigles-) els mestres ens feien aprendre de memòria "los rios de España".
Els de la "vertiente atlántica" començàven per Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Gualalquivir... . I el primer d'aquest reguitzell, el Miño, venia il·lustrat per una dita castellana que diu "El Miño lleva la fama y el Sil lleva el agua", és a dir, el nom de riu que s'ensenya és el Miño, en canvi la major aportació d'iagua la fa el Sil, un seu afluent.
I que té a veure això amb la bassa de Jafre? Doncs que Garrigoles té la bassa i Jafre se n'emporta la fama. Efectivament el pou d'aigua calenta de Jafre està situat dintre del terme municipal de Garrigoles, al Baix Empordà, prop, això sí, del terme municipal de Jafre, però com que l'accés més fàcil és el que passa per Jafre tothom ha acabat coneixent aquest indret amb el nom de "el pou d'aigua calenta de Jafre" o més senzillament "la bassa de Jafre".
Avui en dia hi ha en construcció un gran espai termolúdic a tocar del poble de Jafre, darrer cop de cua d'aquest pou d'aigua calenta descobert als anys 60 del segle XX per una empresa que cercava gas o petroli. A data d'avui puc constatar que la bassa segueix fent alguna bombolla, però la temperatura de l'aigua és més aviat la temperatura ambient, es deu haver refredat amb el pas dels anys!

Hi ha una pàgina amb informació del municipi de Jafre penjada a la Xarxa telemàtica educativa de Catalunya, coneguda per les sigles XTEC -allò que dèiem de les sigles-,amb una informació al respecte de la bassa de Jafre a la qual es pot accedir amb aquest ENLLAÇ.


Com anar a la bassa de Jafre?

Cagarades de lloca

Temps era temps que totes les cases, de la vila i de pagès tenien les seves gallines per als ous de consum i també per a proporcionar a la poca carn que es menjava, preferentment les festes anyals i de guardar.
Quan els ous no eren retirats de la ponedora, o bé la gallina se les havia empescat per pondre'ls en algun racó inaccessible o amagat venia l'hora de covar els ous, durant vint-i-un dies exactament, a fi i efecte de que vinguessin al món els generalment rossets i rodonets pollets.
Per dur a terme aquesta tasca la voluntariosa gallina agafava una espècie de febre que li feia pujar la temperatura corporal, li treia la gana i la “invitava” a estar-se els vint-i-un dies col·locant bé els ous sota les seves plomes i ales entreobertes fins que naixien els pollets.
Durant aquest temps de cura i incubació dels ous la gallina, llavors anomenada lloca, feia molt poques sortides del niu on romanien els ous i en aquestes sortides aprofitava per dipositar les dejeccions acumulades en els seus budells fent una immensa cagarada: la cagarada de lloca.
Avui, observant la gran cagarada que havia fet una cotorra que tenen els meus pares i que està covant els ous que ha post he recordat les grans cagarades de lloca dels galliners de la meva infantesa i, fent ús de la tecnologia moderna he cercat al Google si hi havia alguna informació sobre la cagarada de lloca. Com que no hi he trobat res, es veu que això no ha estat mai objecte d'estudi científic, he decidit penjar aquestes reflexions.