Càdec

Segons la Viquipèdia El càdec (Juniperus oxycedrus) és un arbre d'aspecte arbustiu molt semblant al ginebró, del que es diferencia perquè a les fulles hi té dues línies blanques en lloc d'una. De fet aquest arbust sempre l'havia conegut com a ginebró i la paraula càdec em costa de vegades de trobar-la als calaixos de la memòria.
Aquest de la foto es troba sobre el Mas Obert al començament del camí dels Metges des de la palanca de Cruïlles i, pel que sembla, supera els estàndards d'aquest tipus de planta.

Càdec del Mas Obert

Perspectiva des de la base

Detall de les fulles i els fruits (les dues línies paral·leles que tenen les fulles són el que distingeixen el càdec del ginebró.

Cigonyes a l'abocador?

A punt de vesprejar he vist una volada de cigonyes que semblava que provenien de l'abocador de Vacamorta i anaven en direcció Nord-Est. He traslladat el traçat de la ruta que he observat sobre el mapa i sospitosament, si faig una prolongació del traçat de vol que he vist arribem a la zona del Golf de Roses (Aiguamolls de l'Empordà)

I la pregunta és: Hauran après les cigonyes dels Aiguamolls a anar a cercar menjar a l'abocador, igual que les gavines? 

Ruta observada (aproximació)

Prolongació de la ruta observada (aproximació)

Volada de cigonyes

Ratpenat orellut

L'ampliació d'una petita taca en una biga del sostre del porxo de casa gràcies a l'òptica d'una càmera fotogràfica ens permet observar aquest petit animaló insectívor i inofensiu, però d'aspecte totalment demoníac. Realment la seva visió fa una certa basarda. Es tracta d'un ratpenat orellut meridional (pletocus austriacus), un quiròpter, d'altra banda,  ben comú a la nostra terra.

Aloc monumental

Mira que n'hi havia passat de vegades pel costat! Sempre m'havia pensat que era una olivera. És el que passa quan vas de pressa amb cotxe o amb bicicleta: que no et fixes amb les coses i amb els detalls.

Ahir passejant vaig veure que l'arbre que hi al camí asfaltat que va de Cruïlles a la Palanca no és tal arbre, sinó un arbust que ha adquirit una mida de soca que el fa ben singular: és un aloc, com els que ens ofereixen les seves flors liles al costat del Daró a finals d'estiu.

Per cert, el nom científic de l'aloc és Vitex agnus-castus, (castus = cast, en llatí) I és que la planta és anafrodisíaca, es veu que va fantàstica si voleu fer vot de castedat.

Aloc de Cruïlles

Danys col·laterals?

Pujant a Fitor des de la zona del mas Cals, es troben lligades als arbres unes estructures curioses en forma de pantalla de llum de disseny de l'Ikea. Després de passar pel costat d'unes quantes d'aquestes estructures a una certa distància, hem tingut la curiositat d'acostar-nos-hi per veure si es tractava d'una estructura de metall o bé de cartró o plàstic. En donar-hi un copet amb la mà per veure com sonava, el meu company s'ha trobat amb una pega enganxosa que el recobreix. La deducció és clara ràpidament: és tracta d'una estructura adhesiva per capturar insectes. Per la zona deu haver-hi alguna plaga que cal eradicar. De tota manera la destrucció de papallones i altres insectes que no formen part de la plaga és bastant massiva. Ja se sap que en una guerra hi reben els innocents, però també existeixen les armes selectives que trien l'objectiu a batre. En els arrossars hi instal·len uns contenidors de feromones que atrauen només els insectes que perjudiquen la collita, també en els fruiters. Espero que el benefici que s'aconsegueixi amb aquest extermini massiu de papallones i altres insectes sigui prou important perquè siguin justificables aquests danys col·laterals.

Relíquia del passat

Avui fent una volta diumengera amb bicicleta, passant per la carretera que porta a Palau-Sator des de Fontanilles he vist una cosa que m'ha fet frenar en sec i treure el mòbil per fer-li una foto. No era cap monument espectacular, ni cap animal curiós. Una cosa tan simple com una creu feta amb dues canyes és el que m'ha fet aturar i baixar de la bicicleta. 

I és que estic segur que, aquest senyal, tan comú fa uns anys als nostres camps, avui en dia és desconegut per la majoria de la gent i pocs en coneixen els significat. No es tracta de que s'hagi beneït el camp amb el senyal de Crist, ni que algun vailet hi hagi enterrat la seva mascota...

Aquest senyal és clar i concís per a que en coneix el significat: Indica al pastor que no pot entrar a aquest camp amb el ramat d'ovelles -pel motiu que sigui, no cal explicar-lo-. El pastor sempre el respectarà i les ovelles no entraran al camp.

Resistència

Som a finals d'agost i el Daró està pràcticament sec. Tot? No! Unes gorgues irreductibles mantenen encara l'esperança per a la vida aquàtica que les omple (escanyagats, libèl·lules, granotes...) A veure si aquests trons que se senten de lluny aporten una mica d'aigua... En altre cas el nivell seguirà baixant de forma ben ràpida.

De tota manera no em preocupo, he vist el Daró molt més eixut -pràcticament del tot- i en arribar la pluja altra vegada reapareix ple de vida.

Curiós escarabat

Aprofitant les vacances hem anat a fer una volta per la zona de Sant Jordi Desvalls i hem trobat un curiós escarabat blanc i negre mort que se l'estaven menjant les formigues. He cercat per Internet i he aclarit que es tracta d'un exemplar de l'espècie "Polyphylla fullo", un dels coleòpters més grans d'Europa, juntament amb l'escarabat rinoceront.

Curiosament en alemany d'aquest escarabat en diuen Walker (sí, sí... com el Ranger de Texas)

Graduació de l'agraïment

A qui escolti sense prestar-hi atenció pot semblar-li que els catalans utilitzem de manera indiscriminada les paraules gràcies, mercès i "merci" per expressar agraïment. Res més lluny de la realitat, però. Els no catalans, i especialment, els nostres veïns francòfons es sorprenen quan escolten que diem "merci" amb tota naturalitat per expressar un agraïment. No utilitzem, però, la paraula "merci", la paraula gràcies i la paraula mercès sempre en en el mateix context, sinó que hi ha una sèrie de matisos de l'agraïment que ens inviten a utilitzar cadascuna d'aquestes paraules en el seu moment apropiat.

"Merci" seria la forma més petita d'agraïment: per una propina de vint cèntims, per acostar-nos una cadira que ja anàvem a agafar, per haver-nos informat de quina hora era.

Gràcies, amb el seu augmentatiu "moltes gràcies", ja expressa un agraïment més profund, una propina de 50 €, ho diem a un familiar o un amic que ens paga un deute, quan ens acosten una cadira i tenim un impediment de mobilitat, etc,

Mercès i moltes mercès és un entremig, pot expressar tan un agraïment gran com un agraïment petit i sol expressar-se en un ambient formal a qui per haver-nos fet una concessió de caràcter públic, no implica que qui ens fa el favor es rasqui la butxaca: ho diem quan ens donen una beca, una subvenció, un premi literari...

El nostre llenguatge és ric en matisos i, quan manllevem una paraula d'un idioma estranger, moltes vegades és per donar un nou matís que no s'acaba d'expressar amb una paraula genuïna.

Gràcies per haver tingut la paciència de llegir-me!

Poder (de cranc)

Ignoro la mida del seu cervell, el seu funcionament o les reflexions que pot fer un cranc de riu americà dels que avui tant abunden a les nostres contrades (a rius, rierols, basses i estanys).

El cranc del vídeo estava avui parant el sol a la platja d'una gorga del riu Daró, entre Ullastret i Castell d'Empordà, quan l'ha sorprès un allau de gossos de la protectora que hi hem portat a banyar.

Refet de l'ensurt que deu haver passat quan li han saltat per damunt els gossos, l'he anat a filmar i ha reaccionat mostrant-me les seves defenses per subratllar la seva força i el seu poder.

Després de a curta filmació, evidentment, me n'he anat sense menjar-me'l ni fer-li cap mal.

Suposo que deu estar orgullós del seu poder, d'haver foragitat una bèstia tan grossa que tenia al damunt a punt de cruspir-se'l. Potser el personalitzo massa. Ignoro com pensa un cranc.