Mutant o siamès?

Un curiós espàrrec trobat a Cruïlles (i no al costat de l'abocador), de forma totalment aplanada, gairebé té l'amplada d'una cinta mètrica i un gruix semblant. Penjo una fotografia de cara i una altra de cantell, per dir-ho d'alguna manera, perquè es pugui apreciar la seva forma que surt dels paràmetres normals dels espàrrecs de marge. Fa la sensació que és com si tres espàrrecs haguessin nascut junts formant una espècie de triple espàrrec siamès. L'agulla d'estendre roba és per poder comparar la proporció.

Dalt de la torre de Cruïlles

Una vegada a l'any, coincidint amb la Festa Major , la solitària torre de Cruïlles és oberta al públic, cosa que permet accedir-hi per una recargolada escala metàl·lica fins al cim i contemplar una vista magnífica des d'un punt que els demés dies de l'any ens és vetat.

Discriminació

És una injustícia: Hi ha "altocumulus castellanus" i en canvi no hi ha "cumulonimbus catalanus"

Segons la Viquipèdia l'Altocumulus castellanus és un núvol de la família de tipus B.

S'anomenen Altocumulus Castellanus els núvols semblants a projeccions de torres que creixen partint de la base del núvol. Aquesta base és a uns 2000 m de distància del terra i arriba a una alçada d'uns 6000 m.

Els núvols de tipus Castellanus són un avís d'inestabilitat a una alçada mitjana de l'atmosfera. Solen ser presagi de mal temps, a causa de la convecció que es produeix a la seva superfície, podent fer que aquesta connecti amb les capes inestables de la part mitja de la troposfera, amb la possibilitat que el següent pas del seu desenvolupament els porti a convertir-se encumulonimbus i fortes tempestes elèctriques.

Els Altocumulus castellanus avisen de fortes turbulències als vols aeronàutics.

El fet és que "castellanus" no deriva de castellà, com podria semblar, sinó que deriva de la forma de castell que tenen aquests núvols.

Assegurances

Fa dies. per no dir setmanes o mesos, que a l'edició digital del Diari de Girona (baixant pàgina avall) hi apareix un anunci, suposadament traduït del castellà per un traductor automàtic -sinó encara és més greu- en que el text diu "Calcula el teu segur" (del castellà "Calcula tu seguro") enlloc de "Calcula la teva assegurança", con seria normal. No sé si en tot aquest temps els responsables no ho han llegit, no han vist l'error o no l'han sabut corregir. 

Estar llassat

Fa anys que no sento aquesta paraula, però era habitual sentir-la dir al meu avi. Deia: Avui he arribat a casa ben llassat! Estar llassat, significa estar extremadament cansat o fatigat.

El diccionari Alcover-Moll ho defineix així:

LASSAR (llassar). v. tr. 
Cansar, fatigar; cast. cansar. «No corris tant, que et llassaràs» (Gir., Empordà). L'ome qui puja a l'auta e rosta muntanya se lassa, Llull Dem. 96. Aprés que no's lassa ne s'anuja en fer la dita obra, Genebreda Cons. 142. Si un braç se lassa o és maimó, deu s'allarguen a reclamar-li l'eina, Ruyra Pinya, ii, 99.
    Fon.: ləsá (Barc.); ʎəsá (Gir., Empordà).
    Etim.: del llatí lassare, mat. sig

El curiós és que l'he recordat, no per sentir-la en català, sinó per llegir-la al diari le Figaro en la seva versió francesa (que té la mateixa arrel) 

L'«ami chinois» est lassé des provocations de Kim Jong-un

"L'amic xinès està fatigat de les provocacions de Kim Jong-Un"

No saps mai quin catalitzador et despertarà la neurona del record....

El gat està ben llassat

Senglanades

Els porcs senglars poden arribar a ser obsessius. Quan agafen amor per un arbre, ja n'hi pot haver al voltant! que sempre es rasquen amb el mateix.

Els deu anar bé una bona frega després d'un bany a la rústica piscina de fang que hi ha al mig del camí que va del mas Rustei a Coll de Bregó.

La font d'en Botó

Feia anys que no hi baixava. Com a mínim des d'abans de la nevada de maç de 2010, que va deixar el corriol impracticable. Aquesta setmana hi he tornat a anar. Algú ha obert un nou corriol, amb més pendent que el que hi havia abans, però que -saltant alguna branca- permet arribar-hi. És la Font d'en Botó, com la coneix tothom, o Font la Curiosa, segons la inscripció a la pedra.

La resurrecció de la carn

Qui sap si, fa milers d'anys, els primers pensadors humans, observant una imatge tan metafòrica i evocadora com aquesta: un pi mort del qual neixen uns bolets plens de vida, nodrint-se de la seva fusta morta, van crear conceptes predicats i promesos després per diverses religions com  la reencarnació o la resurrecció de la carn.

L'alzina grossa

Fa temps que era morta, però aguantava encara dreta. Finalment el vent i la pluja l'han fet caure. Em refereixo a l'Alzina Grossa de Can Salelles, prop de la Palanca de Cruïlles. Aquest dimecres hi vaig passar pel costat i no vaig poder evitar fer-li una fotografia amb una certa emoció. Recordo de petit tres grans arbres monumentals a prop de la Bisbal, l'Alzina Grossa de Can Salelles, el Suro de Can Masaller i el Pi del Galleret. Avui ja només queda el Pi del Galleret. Els arbres, igual que tots els éssers vius també tenen un final.

Restes de l'Alzina Grossa del Mas Salelles

Fotografia de l'alzina grossa l'any 2007:
http://www.panoramio.com/photo/3402963

L'alzina del Mas Salelles en una imatge retrospectiva mostrada en el catàleg d'arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya (evidentment poc actualitzat...):

El símbol del peix

Ara que som a Setmana Santa penjo una petita curiositat sobre els símbols del cristianisme. En els seus orígens els cristians s'identificaven, no per la creu, sinó amb el símbol d'un peix. Aquest és un símbol que encara podem veure que utilitzen sobretot els cristians evangèlics. Fixeu-vos en els símbols de peix situats darrera d'alguns vehicles,

L'explicació d'aquest símbol prové de la llengua grega: Jesús, Crist, Déu, Fill, Salvador, s'escriu de la següent manera: Ιησούς Χριστός θεός υιός,  Σαλβαντόρ (Inicials ΙΧθυς)  ΙΧθυς, (pronunciat IHZYS) es tradueix per peix en grec.

Aquí l'explicació de perquè els antics cristians que s'amagaven a les catacumbes s'identificaven amb aquest símbol per a conèixer-se entre ells.