Mas Oller / Més Oller

Ho penjo i no sé si ho hauria de penjar. Però és una reflexió que faig cada vegada que passo per Torrent. Poc abans s'arribar al poble venint de la rodona de la carretera C-66 fa un temps que els responsables del Celler  Mas Oller hi han posat un rètol amb l'indicatiu +Oller. On + és el símbol que significa suma, és a dir, "més". Per tant jo llegeixo més Oller. 

Entenc, però, que el dissenyador del rètol, fent un insult a la llengua del territori on es troba el celler, ha pensat que els visitants llegirien Más Oller, sí, així en castellà i amb accent, atès que el símbol que defineix la suma en castellà és "más", paraula diferent de mas (masia). És una relació d'idees en la meva humil mentalitat incoherent.

Després del mal d'ulls constant ho comparteixo. No sé si sóc l'únic que em fixo en aquestes coses, ni sé si val la pena donar-hi voltes i estirar-se els cabells, al cap i a la fi quan veig escrit Canal+ llegeixo "canal plus" i no pas "canal més".

Esplugabous

Contràriament a les gavines -concretament gavians argentats que visiten els nostres abocadors- que es fan notar per allà on passen per la seva xiscladissa escandalosa, els esplugabous (Bubulcus ibis) destaquen pel seu silenci. Podem tenir-ne un centenar al costat de casa i ens passaran totalment desapercebuts a menys que casualment els veiem. Aquest estol de les fotografies que segueixen es varen aturar a descansar damunt les branques  d'un roure després de seguir una bona estona un tractor que llaurava, tot picotejant cucs, insectes i altres delícies que el tractor anava aixecant al seu pas.

Les gavines de la Bisbal d'Empordà

No cal ser gaire observador per adonar-se'n que el nombre de gavines que sobrevolen la Bisbal va en augment. Els estols formats per gran quantitat d'individus que fan gatzara de crits damunt els nostres caps acaben cercant l'escalfor del teulat de la Bugaderia l'Empordà els matins de gelada i passejant-se pels teulats de les naus de l'Aigüeta amb un retruny considerable per als que hi treballen a sota.

I si pel fum se sap on hi ha el foc, per les gavines se sap on hi ha deixalles orgàniques dipositades sense control i que les pobres aus (perquè en el fons no són més que aus afamades) aprofiten per ficar-se al guier.

La quantitat de gavines i el nombre de dies que fa que sobrevolen i fan estada a la Bisbal (amb més o menys viatges cap a la costa, que tenen prou a prop) no és més que l'explicació que alguna cosa no està funcionant correctament a l'abocador de residus industrials de Vacamorta.

Aquest abocador, declarat il·legal per nombroses sentències, sempre recorregudes i mai executades, deixa anar les seves fragàncies aleatòriament segons els vents, alguns quilòmetres a la rodona, però mai havia atret la quantitat de gavines qua atreu ara. L'única explicació és que els residus dipositats -teòricament residus industrials inerts- no són coberts amb terra amb la suficient rapidesa i això comporta que les gavines tinguin temps de cercar-hi -a milers- alguna cosa per endrapar.

L'abocador el 2008, quan encara no hi havia la "plaga" de gavines.

PD. Tot el meu respecte per a les gavines, utilitzades per alguns amb finalitats "partidistes", elles no tenen la culpa de la gestió del medi i del territori que fem els humans. S'aprofiten del que troben, com a bones oportunistes que són.

El Mont Pla i Santa Caterina

En un magnífic dilluns amb poca concurrència de caminants i turistes he aprofitat per fer una caminada pel Massís del Montgrí. Les vistes espectaculars. La visió de ramats de cabra salvatge ibèrica sobta en el Baix Empordà, però realment s'hi troba. No puc dir res més, he al·lucinat amb aquesta excursió tan a prop de casa.

Veure la ruta a Google Maps

Traducció automàtica

Quan s'usa la traducció automàtica, sense revisió posterior, ens podem trobar amb sorpreses com aquesta: La troballa d'un noi i un tigre dintre d'un pot... (enlloc d'en un bot)

Vist al Diari de Girona de 2/12/2012

Fòsfor

Segueixo el tema de luminescències nocturnes encetat en el post anterior. A l'època tardoral de l'any en que ens trobem hi ha molts dies que a l'hora que trec el gos quan ja és negra nit. I com que els gossos són animals de costums i els agrada fer les seves necessitats en el mateix lloc, si pot ser apartat -també són nets per naturalesa, si en tenen l'oportunitat-, anem als afores a un descampat on no hi ha enllumenat públic, amb el lot a la butxaca, per si de cas és massa fosc.

Doncs bé, fa uns dies, sobretot després de ploure, ja que no hi ha pols, veig uns petits punts que llueixen com si fossin cuques de llum. En encendre el lot per veure si hi ha tal cuca de llum, resulta que no es veu res, només el terra. Quan els ulls es desenlluernen de la llum del lot i es tornen a acostumar a la foscor, torna a haver-hi el puntet lluminós a terra.

He deduït que es tracta de fòsfor desprès d'algun os ja esmicolat, que té la propietat de brillar en la foscor, en contacte amb l'oxigen.

Conec dues llegendes religioses basades amb aquest fet de la luminescència del fòsfor.

Una fa referència a l'orígen del monestir de Santes Creus: "La zona havia estat lloc de pas de la transhumància quan es baixava a buscar un millor clima a l'hivern. Un dia els pastors, en fer-hi nit, van veure al terra tot de llumetes que brillaven i van pensar que era un senyal diví. Per això van marcar amb creus cadascun d'aquests punts lluminosos. Al matí següent quan es van llevar, es van trobar al mig d'un camp de creus santes i d'ossos d'ovelles mortes. Més endavant s'ha sabut que el fòsfor que hi ha als ossos produeix lluminositat en el fòsfor; vet aquí el senyal diví." (1)

La segona dóna lloc al nom de Compostel·la, a Galícia. La troballa de les restes de l'apòstol Sant Jaume en un terreny on hi havia una fossa comuna on brillaven les espurnes de fòsfor disseminat per terra degut a que s'hi trobava una gran fossa comuna, dóna nom al lloc i a la ciutat de Santiago de Compostel·la, del llatí "Campus Stellae" (camp d'estels) (2)

Restes d'ossos (Viquipedia)

(1) Extret del bloc "Els ulls als peus" 

(2) Basat en les explicacions del boc "Lira de Pleamar"

Foc follet

Es coneix com a  foc follet una flama erràtica que es produeix arran de terra, als cementiris, per la combustió dels gasos produïts per les substàncies orgàniques en descomposició.

Aquests gasos, apart dels cadàvers en descomposició, també els produeixen els abocadors industrials. En aquest cas, però, la quantitat de gasos faria que es produïssin explosions en comptes de focs follets. Per tant els canalitzen cap a una sortida ordenada i controlada.

La qüestió és: Aquesta energia que anem a comprar a Algèria i Rússia i canalitzem fins a casa nostra per a distribuir-la en canonades connectades als habitatges amb comptadors grocs i lluents, per què la malbaratem amb una flama perpètua encesa als quatre vents i no la connectem a la xarxa de distribució? De fet, el gas natural que rebem a casa també prové de la descomposició de matèria orgànica. Estaria bé que aprofitéssim els recursos, encara que provinguin d'un abocador no desitjat i il·legal com el de Vacamorta. 

Flama de gas metà a l'abocador de Vacamorta. Si la voleu veure, aneu-hi de nits, que es veu millor.

Gebre per Sant Narcís

Avui, dia de Sant Narcís, 29 d'octubre, a quarts de vuit del matí els cotxes i els camps es troben gebrats, no massa, perquè la tramuntana que ha fet ha eixugat l'aire, però prou perquè, encara en el mes d'octubre i a manca de gairebé  dos mesos perquè arribi l'hivern, podem gaudir d'un paisatge lleugerament emblanquinat.

La vista del gebre m'ha fet recordar una vella vivència:

Quan tenia 12 anys aproximadament, feia sisè d'EGB amb el Sr. Llopart a les escoles de la Bisbal d'Empordà. El Sr. Llopart, que vivia a Calonge, va arribar un fred dia de bon matí i ens va dir a tota la classe que mentre venia amb el cotxe per la carretera de la Ganga va veure  que els camps estaven tots gebrats!.

Ens ho va dir tot emocionat, però tota la classe a l'uníson li va contestar:

-Què?

I és que ningú de nosaltres, amb dotze anys, havia sentit la paraula "gebrat" ni "gebre". A la Bisbal les nostres famílies sempre deien, quan les herbes eren emblanquinades pel (per la)* fred, "ha gelat".

Gràcies a les explicacions del Sr. Llopart, en una època en que de llengua catalana als llibre de l'escola en podíem aprendre ben poc, per no dir res, vaig aprendre la diferència entre gelat i gebrat.

Gelar: Esdevenir fred com el glaç. Aquesta aigua que bevem està gelada.

Glaçar: Convertir-se en glaç. "S'ha glaçat l'aigua al congelador"

Gebrar: Cobrir-se de petits cristalls de glaç. "El camp d'userda és ben gebrat"

La paraula que sí que fèiem servir de petits per designar la roba estesa molla que havia quedat gelada a la nit i, per tant, dura com una pedra, era "empernar". Ex. "La roba estesa ha quedat ben empernada amb el (la)* fred". La curiositat lingüística d'aquesta paraula és la seva definició segons el diccionari: Empernat: fixat o clavat per mitjà de perns, clavat. Realment, fixada o clavada és com queda la roba empernada pel (per la)* fred.

* A l'Empordà sempre hem dit fred en femení.

Cotxe gebrat (29/10/2012)

Realment unes temperatures fredes pel mes d'octubre a l'Empordà

No hay Casera

La situació política que viu a hores d'ara Catalunya queda perfectament exemplificada en l'anunci de la gasosa "La Casera" dels anys 1980. L'anunci se situa en un restaurant (Espanya) on els clients (Catalunya) per beure demanen Casera (plenitud nacional, lingüística i econòmica). Com que no n'hi ha (de Casera) tots s'aixequen i se'n van: "Que no hay Casera!, pues nos vamos..."

Rantells

Després de les pluges de setembre que han omplert recs i bassals els mosquits han aparegut amb una virulència i abundor inusitada que feia anys que no veia. No valen ni locions anti-mosquit ni braçalets amb essència de citronel·la. És divertit veure la gent fotent-se bufetades a sí mateixa per matar o espantar els rantells que t'envolten a desenes o a centenars tan bon punt t'apropes a un lloc amb abundància d'herba fresca, i no només t'envolten sinó que se t'intenten menjar. La diversió s'acaba quan t'envolten a tu i has de sortir per cames. 

Tant de temps esperant la pluja per refrescar el terreny cremat pel sol de l'estiu i ara només queda esperar una bona tramuntanada perquè s'endugui ben lluny els rantells.