diumenge, 29 de novembre del 2009
Catalunya Independent
dissabte, 28 de novembre del 2009
Precipitacions..... no se n'esperen
El mapa: ple de símbols de pluja.
El text: Precipitacions: no se n'esperen
Així segur que ho encerten. El meu avi Agustí, que al Cel sia, em parlava sovint d'un seu amic que sempre encertava el temps que faria, el seu pronostic era: ÉS INDECÍS.
dijous, 26 de novembre del 2009
Avui han operat l'Andy
Fa cosa d'un mes, el meu fill estava passejant l'Andy una tarda, i mentre corria va fer un fort gemec i va començar a caminar coix de la pota dreta de darrera. Varem anar a veure la Sònia, veterinària de la Bisbal i,després d'examinar-lo va diagnosticar que tenia un lligament del genoll trencat. Li va receptar un antiinflamatori i ens va dir que si s'havia d'operar que no ho faria pas ella, que hauríem d'anar a la Clínica Canis de Girona.
Li varem anar donant l'antiinflamatori durant uns quants dies i l'Andy va anar posant el peu progressivament a terra fins que i caminava gairebé normalment, tot i que, quan s'aturava, l'aixecava i el deixava penjant: això ens denotava que seguia fent-li mal.
Diumenge passat, 22 de de novembre de 2009, la meva dona va anar a la protectora Bú Bup Parc, on és sòcia i voluntària. Va treure de les seves gàbies en Leo, la Fusta i la Nora i pretenia dur-los a passejar pels voltants de la protectora con fa habitualment.
Només de sortir l'Andy va saltar una cadena que limita l'entrada a un camí privat i, en caure, es va trencar el lligament de l'altra cama, l'esquerra, tot fent uns xerics esgarrifosos de dolor.
La meva dona va tornar a entrar altre vegada a la protectora ràpidament els gossos que hava tret, i va correr cap a la Clínica Canis de Girona, que és on ens havia dit la veterinària que hauríem d'anar si calia operar. Aquesta vegada la cosa estava clara: amb els lligaments de les dues potes posteriors trencats no podia pas anar.
I efectivament, visitat per la Dra. Raquel i el Dr.Jordi Cairó, d'urgències el mateix diumenge 22 de novembre recaigué la sentència que ens esperàvem: calia operar urgentment, la pota esquerra en primer lloc, ja que la dreta la tenia de certa manera recuperada i amb ella s'hauria d'ajudar mentre es refeia l'esquerra de l'operació. També li va fer una rediografia i unes anàlisis de sang, per comprovar si tenia leishmània i per comprovar l'estat dels ronyons.
Ahir varem trucar i ens varen dir que a les anàlisis havia sortit tot correcte i que ens veuriem l'endemà.
Avui ha estat el dia "D"
A les 10 del matí he arribat a la Clínica Canis de Girona, al Polígon Mas Xirgu, allí m'esperava el Dr. Cairó que, de seguida d'arribar ha posat una injecció tranquil·litzant a l'Andy perquè iniciés calmat el procés de la intervenció. M'ha demanat si jo volia ser present a la intervenció. Li he dit que no, perquè no m'ho havia ni plantejat; però després, quan ha tornat, i després de rumiar-m'ho una estona li he dit que sí, que així tindria l'ocasió de presenciar una intervenció, cosa que no havia vist mai.
I dit i fet, m'ha acompanyat cap a dintre de les instal·lacions, he canviat l'americana de vellut que portava per una bata blanca del propi Dr. Cairó i he acompanyat l'Andy durant tota la preparació i la intervenció posterior fins que l'han deixat descansar a la gàbia perquè s'anés recuperant.
En primer lloc l'han pesat, 40 Kg aproximadament, aquest pes ha servit per calcular les dosis de les drogues i medicaments que li han subministrat durant tot el procés.
Seguidament l'han traslladat a la sala de preparació per a les operacions, on li han subministrat anestèsia intravenosa, antibiòtics i alguna cosa més que no recordo exactament perquè servia, culpa de la meva memòria, perquè les noies que li posaven m'ho han explicat molt bé.
Després, ben adormit, l'han traslladat a la sala de rajos X, on li han fet radiografies de les articulacions afectades, els dos genolls, i també dels malucs, per comprovar l'estat de la displàsia que també pateix des de ben jovenet.
Un cop fetes les radiografies ha estat l'hora de la preparació concreta per a l'operació: intubació, via intravenosa amb sèrum fisiològic i calmant, esquilada completa de la pota posterior esquerra i rentat complet repetidament amb el productes adequats.
I cap al quiròfan: m'han donat una màscara i una gorra verdes com les que duia quan varen néixer els meus fills i m'han situat en el racó del quiròfan on he demanat que faria menys nosa per a l'operació, això sí, ben a prop i podent veure plenament com es desenvolupava la intervenció amb tot detall.
L'operació ha començat a tres quarts de dotze del migdia d'avui 26 de novembre de 2009: el doctor ha començat fent un tall amb bisturí a la pell a la part interior del genoll. Després, a petits talls ha ant separant les fibres de múscul a dreta i esquerra amb unes pinces que ell anomenava mosquits, metre cauteritzava les petites venes que s'anaven trobant per vessar la mínima quantitat de sang possible; així, pas a pas ha arribat fins l'os.
L'operació no consisteix en tornar a enganxar el lligament, com així ho hauria suposat en un principi i, com s'havia fet durant molts anys efectivament, sinó en modificar l'angle de l'articulació, retallant la tíbia i inserint-hi una falca de titani, això permet funcionar correctament l'articulació sense necessitat del lligament.
Bé, doncs un cop arribat a l'os, el primer pas ha estat clavar la grapa de sis puntes que hauria de subjectar la part retallada de la tíbia a la part principal. Per aconseguir aquest propòsit, amb una “plantilla” i un trepant ha fet els sis forats a l'os on hi ha encaixat després la grapa, que subjectava una peça de titani que després s'hauria de subjectar mitjançant un vis a la part principal de la tíbia.
Un cop fet això, amb una eina semblant a la que utilitzen els dentistes per a netejar els queixals corcats abans d'empastar-los, a la qual ha incorporat un petit xerrac oscil·lant ha fet el tall que hauria de separar la part superior anterior de la tíbia de la resta de l'os.
Entre la part separada i la part principal de la tíbia hi ha col·locat la falca de titani, construïda de tal forma que permet que l'os es regeneri incorporant-la a la seva estructura orgànica.
Aquesta part de l'operació s'ha acabat amb la realització dels diferents forats amb trepant i la col·locació dels visos necessaris perquè tot quedés ben ferm.
Després ha vingut el cosir. Amb la mateixa meticulositat amb que ha separat les fibres musculars les ha tornat a ajuntar, de dins cap a fora, fent els nusos corresponents amb la pinça, després de passar el fil amb una agulla amb forma de ganxo.
Un cop tot ben cosit ha estat embenat. Era la una del migdia. L'operació ha durat poc més d'una hora, en sí mateixa.
Han fet noves radiografies per comprovar com havia quedat col·locada la falca de titani, moment en que m'han avisat que el meu fill era esperant a fora des de les 11 del migdia per veure com anava tot, i he sortit a buscar-lo perquè entrés, amb la seva amiga Jess. Finalment, després de posar-li a l'Andy a l'esquena un pedaç que deixa anar progressivament un calmant (esquilant-li la part corresponent de pèl) l'han traslladat a la gàbia de recuperació on s'haurà d'estar fins dilluns que l'hem d'anar a recollir (amb petites sortides d'esbarjo al pati).
He estat a la Clínica Canis des de les deu del matí fins quarts de dues del migdia, amb el telèfon desconnectat i tothom pendent de notícies.
Esperem tenir-lo aviat a casa ben recuperat.
divendres, 30 d’octubre del 2009
L'assassí horriblement lent amb l'arma extremadament ineficaç
Aquí us el deixo:
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Alada, cada gota un beso


Les alades solen sortir en núvols espessos d'individus quan acaba de ploure per aprofitar que la terra és humida i, per tant, molt més fàcil d'excavar -imaginem-nos l'esforç titànic que ha de fer una única formiga per iniciar la construcció d'un formiguer, abans de pondre-hi els primers ous i que neixin les primeres obreres que l'ajudaran en la tasca-.

Avui ha plogut. Ha plogut un bon ruixat com feia temps que no el veiem per aquests rodals i quan tornava cap a casa plegant de traballar he començat a veure alades que volaven amb poca traça cercant un lloc on iniciar una nova colònia (colònia de formigues, no pas de perfum).

Aquesta tarda, passejant l'Andy, he vist l'orígen d'aquestes alades: prop de casa, desenes de formiguers bullien d'activitat i en sorgien centenars o milers d'alades que, enfilant-se a qualsevol planta per agafar embranzida, alçaven el vol a la recerca del seu destí incert.

Mentre contemplava embadalit el seu moviment, les seves companyes -sense ales- creient que es tractava d'un atac massiu d'un gegant al seu petit regne han començat a enfilar-se per les meves cames com una reproducció de la pel·lícula coneguda aquí amb el títol de "cuando ruge la Marabunta" i, quan me n'he adonat me les he hagut d'espolsar de pressa i corrents.

Penjo unes fotos de poca qualitat que he fet amb el mòbil, però que ens donen una petita idea de l'èxode de les alades.

divendres, 16 d’octubre del 2009
El meu gos en un pou (mi gozo en un pozo)
"Finalment la multinacional dels productes i material esportiu francesa Decathlon ha decidit canviar la seva postura immobilista lingüísticament parlant i ha decidit fer la seva propaganda en català. També ha incorporat el català a la seva web. Una felicitació al Decathlon i una alegria per a tots els catalans.
Potser ho celebraré fent-me més bon client seu...
Avui veig que tot segueix igual, la nova propaganda que he rebut torna a ser en castellà. Va ser flor d'un dia....
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Barbaritats lingüístiques

L'ús de paraules i sobretot de construccions gramaticals alienes a la nostra llengua és una epidèmia difícil de combatre. De vegades penso que és el preu que hem de pagar per conservar-la i incorporar-hi nous parlants en quantitats significants. Trobo però, fora de lloc, que els professionals de la llengua i de la comunicació no siguin capaços d'expressar-se correctament en la llengua que, en el fons és la seva eina de treball. Quansevol lampista incapaç de utilitzar el tornavís correctament seria automàticament despatxat. Jo no demano tant, però a alguns professionals de la comunicació els caldria, com feien a les escoles quan jo era petit, posar-los les orelles d'ase i passejar-los davant de la classe, per ésser incapaços d'usar l'eina bàsica de la seva professió: la llengua.
13/10/2009 11:17 Catalunya Ràdio "Els Matins": S'ha posat ulleres de sol perquè no la desllumara (enlluernés) el vestit groc de la vicepresidenta de la Vega. (en un clar calc del castellà "deslumbrara")
13/10/2009 15:40 3/24 "TN Comarques": Pas inferior peatonal (enlloc de "pas inferior per a vianants") (Peatonal, de "peatón" en castellà, en català vianant)
13/10/2009 19:40 3/24 : Entre els detinguts està Arnaldo Otegi (enlloc de "entre els detinguts hi ha Arnaldo Otegi"), evidentment amb una clara còpia de la forma castellana.
16/10/2009 7:33 RAC 105 "Fricandó matiner": "el diputat polac..." enlloc de: polonès. El nom de les diverses nacionalitats de l'antiga Europa de l'Est forma part dels errors garrafals dels presentadors: polac, rumà, ucranià... enlloc de polonès, romanès, ucraïnès...
15/10/2009 11:30 Catalunya Ràdio "Els matins": "Torna el costumbrisme" , enlloc de costumisme. Evidentment "costumbrisme = costumbrismo, de costumbre en castellà" i "costumisme", de "costum", en català.
20/10/2009 Diari de Girona "ciberacosador" enlloc de ciberassetjador.
dissabte, 10 d’octubre del 2009
El dia de la "hispanitat"

A l'article d'opinió de la contraportada del diari "El Punt" del dia 10 d'octubre de 2009, signat per un tal Enric Ramionet, amb el títol "Bolets per la hispanitat" es fa una al·lusió a una cançó de Gabino Palomares, titulada "La maldición de Malinche" i proposa que hauria de ser l'himne de tal dia com aquest, que ens fan celebrar el 12 d'octubre.
Mai no havia sentit aquesta cançó, però després de sentir-la en un vídeo de Youtube m'ha enganxat i per això poso un accés aquí per qui vulgui sentir-la, així que cadascú decideixi si és o no apropiada com a himne del dia de la hispanitat.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Marxa de l'arboç 2009
Marxa de l'arboç 2009
La Bisbal d'Empordà 18 d'octubre
CONCENTRACIÓ I INSCRIPCIONS: a partir de les 7 del matí
SORTIDA: a les 8 del matí des de la Piscina Municipal (Font de l'Arbre)
ARRIBADA: a la 1 de la tarda
ORGANITZA: GRUP ESPORTIU BISBALENC I COLLA DE MARXAIRES
HI COL·LABORA: ARGILES COLOMER SL i FLECA I CAFETERIA COLOMER
PREU INSCRIPCIÓ: 4,5 €
Recorregut:
MARXA CURTA 12 KM.
La Bisbal, l'Entrebanc, camí ral de Sant Pol, Saplà d'en Perapau, camí de les barraques, pineda d'en Prats, Cal Gallaret, Puig d'en Miraviles, Horta dels Frares i la Bisbal.
MARXA LLARGA 18 KM.
La Bisbal, l'Entrebanc, camí ral de Sant Pol, Saplà d'en Perapau, camí de les barraques, pineda d'en Prats, Cal Gallaret, Can Cals, el Falguerar, Puig d'en Miraviles, Horta dels Frares i la Bisbal
Mostra Font de l'Arbre en un mapa més gran
dissabte, 19 de setembre del 2009
Grans Gurus de l'independentisme: Alicia Sánchez Camacho
"No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles dels nostres fills"
No cal més comentari, una frase així ho diu tot per ella mateixa, simplement constato que ja tenim un altre elefant que arrossega el carro de l'independentisme (veure Mayor Oreja)
253 .ÉS EL MILLOR QUE POT FER LA "LÍDER" CAMACHO, PARLAR FORÇA CLAR DEL QUE VOL PER A CATALUNYA I PER ALS CATALANS, JO NO HI SÓC PER EIXA LLABOR, PERÒ AGRAEÏXO, QUE TINGA LA SINCERITAT DE DIR EL QUE SENT I PENSA, NO COM ALTRES QUE VAN DE "FUERZAS PROGRES" I SEL'S VEU LA PLOMA DE "LA ESPAÑA CAÑÍ" EN DEFINITIVA SI LA DAMA CAMACHO, PRESENTARA UN PERFÚM, PODÍEM DIR QUE EL SEU "slogan" SERÍA...PP DE CATALUNYA, DESPIERTA LA BESTIA QUE LLEVAS DENTRO.
PAKO19.09.09, 17:22
puntua'l
252 .Aleshores, què ha de ser-ho ?. El cascallà, una llengua estrangera ?. Merda i desgràcia per al PP i per a Espanya. T'ho demanen Senyor, Déu creador de l'Univers.
Amén19.09.09, 17:22
puntua'l
251 .I el defensor del poble no hi pot fer res? Perquè no fan una denuncia formal a aquesta homòfoga??? Rcat.
opcio19.09.09, 17:16
puntua'l
250 .Si us plau, independència ja!
Ll19.09.09, 17:16
puntua'l
249 .Usar els menors d'aquesta manera no és il·legal? Com a mínim segur que és una mostra execrable i lamentable de fer política. Els del PP sembla que s'esforcin per donar cada cop pitjor imatge.
Fuss19.09.09, 17:16
puntua'l