Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de juny del 2012

Freddy Mercury amb la Senyera

Ja fa 26 anys i sembla que fos ahir. Freddy Mercury a  Barcelona, un any abans del mític "Barcelona" cantat a duo amb Montserrat Caballé per a promocionar les Olimpíades de Barcelona 92, apareix amb una gran bandera de Catalunya a l'escenari.







divendres, 8 de juny del 2012

Cut Your Hair - Utah in Pictures

El jove grup musical de Barcelona que canta en anglès, Cut Your Air, ha tret recentment el seu primer vídeo oficial. És una música surfera suau  que recorda vagament els Beach Boys. Ara que tenim les primeres calors d'estiu potser és quan aquesta música entra millor. Cal remarcar que es varen donar a conèixer a la discogràfica Mushroom Pillow enregistrant aquesta cançó i enviant-la com un fitxer adjunt en un correu electrònic, com reconeixen en una entrevista a Radio 3



dijous, 9 de desembre del 2010

Temps era temps

Temps era temps, com diu la cançó de Joan Manuel Serrat, que tard i malament ho vam saber tot, qui eren els reis, d'on venen els nens i què menja el llop...


Efectivament, els que varem neixer abans de l'esdeveniment de la democràcia, amb tots els seus defectes, però amb totes les seves virtuts, varem tenir bàsicament un  dèficit en l'aprenentatge del coneixement que no era estrictament aquell que era promogut pel règim i, també, un dèficit en l'aprenentatge de la nostra pròpia llengua, almenys els que parlavem català. Avui ens queixem que el català que parlem és cada vegada menys autèntic i més calcat del castellà, amb menys utilització de pronoms febles i amb la utilització de formes no genuïnes.
En la meva infantesa potser parlavem un català estructuralment més genuí, però la quantitat de paraules que es deien directament en castellà -tot i que amb una pronunciació catalanoempordanesa forçada- feia feredat: buson (bústia), sellu (segell), resibu (rebut), antes (abans), enxuf (endoll), cossetxadora (recol·lectora), silus (sitges), etc. etc. Si mirem una mica enrera podem comprovar que hem perdut en estructura (un peatge degut a la incorporació de milions de nous catalanoparlants) però hem guanyat en vocabulari.

Avui reflexionava sobre aquest fet recordant un conegut pintor de la Bisbal que fa prop de vint anys em recomanava una fabulosa pintura "antihomo" perquè no em sortissin taques negres a la paret del pis.
Evidentment el bon home volia dir pintura "antihumitat" o "antifloridura", però havia llegit a l'envàs -com tantes coses únicament en castellà- "antimoho" i essent fidel a la teoria que només ens fixem en el començament i en el final de les paraules que llegim havia tergiverssat l'ordre intern de la paraula: Antihomo vol dir anti homes. Antimoho: anti floridura.


dimecres, 8 de setembre del 2010

Els millors embotits

A l'àlbum "Mis problemas con las mujeres", de 1987, el cantant José María Sanz Beltrán, més conegut per Loquillo, hi va incloure l'única cançó en català que li conec "Cançó de Pagès".
Els Strombers, en una actuació a COM Ràdio en varen presentar una versió, amb una petita modificació: La cançó de Loquillo diu "(.../...)En cap altre lloc d'Espanya trobaràs millors embotits" (pronunciant la paraula Espanya amb un cert èmfasi). Els Strombers, si us hi fixeu, ho canvien dient "En cap altre lloc del Món, trobaràs millors embotits".
La mateixa cançó és interpretada des de dos posicionaments político-nacionals diferents. Una cançó curiosa i poc coneguda, en qualsevol cas.

Cançó de Pagès (Versió de Loquillo y los Trogloditas)



Cançó de Pagès (Versió de Strombers)

dilluns, 6 de setembre del 2010

Spaghetti Western

L'spaghetti western és un subgènere del western que deu el seu nom a una visió sarcàstica del cinema estatunidenc pels seus orígens italians.
Malgrat aquesta ironia, el gènere serà àmpliament reconegut i serà sotmès a plebiscit gràcies a algunes pel·lícules mítiques de molta qualitat. En efecte, al començament dels anys 1960, el western és en declivi abans que la influència de realitzadors com Sergio Leone li insuflin una nova joventut.
Un dels màxims exponenets en quant a les bandes sonores és Ennio Morricone.


Sempre quan visito el Montgrí, pel camí que porta des de Bellcaire d'Empordà a l'ermita de Santa Caterina, veient el paisatge, recordo els Spaghetti Western i em ve aquesta fantàstica música d'Ennio Morricone a la memòria.



Fins i tot de vegades em sembla veure els indis apareixent per damunt del penyassegat.

dissabte, 31 de juliol del 2010

Corrandes de l'exili

Monument erigit en el Coll de la Manrella, el punt on el President Lluís Companys i Jover va emprendre el camí cap a l'exili.

Acabada la Guerra Civil, el bàndol que n'ha resultat perdedor emprèn un llarg i amarg camí cap a l'exili. Joan Oliver (Pere Quart) fa una íntima descripció dels sentiments que acompanyen els exiliats enmig del silenci del llarg camí.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna , que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa

Aquest poema va ser magníficament musicat per Lluís Llach. Aquí us el presento interpretat per la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz.

dissabte, 2 de gener del 2010

No sé on ets, Margalida

A Margalida fou composta pel cantautor català Joan Isaac el 1976 i publicada per primera vegada el 1977. D'una gran bellesa i sensibilitat, ha esdevingut una cançó popular que forma part de la memòria col·lectiva de Catalunya. Ha esdevingut també un himne contra la pena de mort.

A Margalida està inspirada en l'execució el 1974, a la presó Model de Barcelona, de Salvador Puig Antich, personalitzat-la en la seva companya sentimental, Margalida Bover Vadell.

Aquest tema fou compost per Joan Isaac amb el coneixement de trobar-se molt proper a la situació, donada la seva proximitat a la família a l'època en que Salvador Puig Antich fou detingut i executat, una de les darreres execucions del franquisme.

La Margalida, finalment ha sortit a la llum pública, ja sabem on és: Després de declarar en una entrevista arran de la pel·lícula dedicada a Salvador Puig Antich que mai havia votat, excepció feta del referèndum per a l'ingrés de l'estat espanyol a l'Otan, finalment va decidir que no es podia lluitar pels ideals des del sofà, i el 2007 es va presentar a les eleccions municipals al municipi de Capdepera, a Mallorca, on avui ocupa la regidoria de sanitat, tercera edat, cooperació i serveis socials.



A Margalida
Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que és nostra tothora.

divendres, 26 de juny del 2009

El magnetisme de la cançó francesa

Si intento recordar alguns dels màxims components de la cançó francesa és possible que els que em vinguin al cap no siguin francesos o no tinguin orígen francès. El perquè d'això potser no té explicació. Avui també hi ha a Catalunya molts cantants catalans vinguts de fora o amb orígens forans. Tanmateix trobo curiós que els quatre primers components de la cançó francesa que se m'han acudit sense rumiar es troben dintre d'aquest grup. Hi han estat atrets pel seu magnetisme.


Georges Moustaki neix a Egipte al si d'una família grega originària de la illa de Corfú i es cria en un ambient multicultural (jueu, grec, italià, àrab i francès). Des de molt aviat sent entusiasme per la literatura i la cançó francesa.


Joseph Ira Dassin, conegut com Joe Dassin (5 de novembre de 1938, Nova York, Estats Units - 20 d'agost de 1980, Pape’ete, Tahití), fou un músic estatunidenc particularment conegut en països de parla francesa.

Dassin va néixer a Nova York, fill del director de cinema d'origen jueu Jules Dassin i de Béatrice Launer, virtuosa violinista d'origen hongarés. Va passar la seva primera infància entre Nova York i Los Angeles. Quan encara era molt petit els seus pares es van veure obligats a exiliar-se a Europa víctimes de la persecució anticomunista del senador Joseph McCarthy.


Charles Aznavour, nascut com Chahnour Varinag Aznavourian (París, 22 de maig del 1924) és un cantant, compositor i actor francès.

Fill d'emigrants armenis, va descobrir la seva passió pel teatre gràcies a ells. El seu pare, que era baríton, va néixer a Geòrgia i era fill d'un cuiner del tsar Nicolau II; la seva mare era filla d'uns comerciants armenis establerts a Turquia. Els dos emigrants es van conèixer a París el 1922. El matrimoni obrí un restaurant armeni, que era freqüentat per la bohèmia del teatre i en aquest ambient van pujar els seus dos fills. El pare d'Aznavour cantava cançons en el restaurant. Chahnour començarà la seva carrera com actor i cantant als nou anys i aviat emprarà el seu nou nom artístic: Charles Aznavour. El 1941 coneixerà a Pierre Roche amb qui formarà un duet.


Jacques Brel, nascut a Brussel·les, en una família d'industrials Catòlica flamenca, Jacques Brel era un nen, amb poc interès per l'escola, excepte per als cursos de francès. Interpreta peces de teatre com aficionat al si de la Franche Cordée , i el seu pare el fa entrar en en la cartoneria familiar, treball per al qual no sent cap il·lusió. Pensa molt seriosament sobre la readaptació professional, ja sigui com a criador de gallines, bé com a sabater, o bé dedicant-se a la cançó. Finalment va triar aquest camí.

Ne me quitte pas (Youtube)


divendres, 3 d’abril del 2009

Rodalies i apagades

Ja no recordem gairebé els problemes d'apagades de llum a Barcelona de l'any 2007, amb la instal·lació de generadors a tots els barris afectats; ni les encallades constants de rodalies amb l'arribada de l'Ave a Barcelona, que ara es repeteixen amb la línia de tren de Barcelona a Figueres, que és la que usem els habitants de les comarques gironines, i que durarà fins que s'acabi la construcció de l'Ave fins la frontera vés a saber quan.
He trobat al Youtube aquest vídeo que per mí és una obra mestra de la caricatura de la situació de bloqueig de transports i de serveis que es va viure en aquell moment. De vegades va bé refrescar la memòria, encara que sigui rient una mica.


divendres, 20 de febrer del 2009

Spotify - La gran revolució en el món de la música a Internet


Aquesta tarda, mentre era dins el cotxe, davant l'estació de Flaçà, tot esperant la meva filla que tornava de Barcelona, estava escoltant RAC1 i he sentit que parlaven d'un nou i revolucionari programa per escoltar música: l'Spotify. 
Es tracta d'una gran base de dades de música que es troba en uns servidors i que podem escoltar instal·lant-nos al nostre ordinador un petit programet semblant a l'iTunes.
Podem escoltar la música directament sense descarregar-la, com si la tinguessim baixada en el nostre ordinador, però sense ocupar gigues i gigues de memòria.
Spotfy és totalment legal. Paguen drets d'autor a les distribuidores i es financen amb el cobrament del servei, que pot obtenir-se amb tres modalitats diferents:

- Gratuïta: Només s'hi pot accedir per invitació i es finança amb anuncis.

- Abonament per un dia: 0,99 € i es pot escoltar tota la música que es vulgui durant un dia sense anuncis.

- Abonament mensual: 9,9 € i es pot escoltar tota la música que es vulgui durant un mes sense anuncis.

RAC1 ha penjat a la seva pàgina web un enllaç on podem descarregar-nos el programa com si ens haguessin invitat. Mentre escric aquest post estic escoltant la discografia de Supertramp, amb una qualitat excelent.

L'única limitació és l'idioma, únicament hi ha una versió en anglès, tanmateix amb pocs coneixements i una mica de voluntat ràpidament es pot superar. Fins i tot jo que vaig estudiar francès a col·legi me n'he sortit...

dimarts, 30 de desembre del 2008

Feliç any nou!!!!

Amb aquest vídeo d'Abba vull desitjar a tothom un feliç i venturós any 2009 i celebrar que el començarem amb la joia de veure córrer tots els rierols de les Gavarres després de molts mesos de sequera. 


dimarts, 16 de desembre del 2008

Ther River - Bruce Sprinsteen

Avui m'he posat a escoltar música, aprofitant que faig uns dies de vacances i m'ha vingut a les mans una de les millors cançons de Bruce Springsteen, "The River", del seu doble disc anomenat amb el mateix nom "The River", publicat el 1980 per Columbia Records.
Poso dues versions, una enregistrada en directe en un concert a Nova York amb una versió més melòdica i una altra enregistrada a Philadelphia el 1983, amb el so tal com el coneixem habitualment, al final incorporo la lletra de la cançó.





I come from down in the valley
Where mister, when you're young
They bring you up to do like your daddy done
Me and Mary we met in high school
When she was just seventeen
We'd drive out of this valley down to where the fields were green

We'd go down to the river
And into the river we'd dive
Oh down to the river we'd ride

Then I got Mary pregnant
And, man, that was all she wrote
And for my 19th birthday I got a union card and a wedding coat
We went down to the courthouse

And the judge put it all to rest
No wedding day smiles, no walk down the aisle
No flowers, no wedding dress

That night we went down to the river
And into the river we'd dive
Oh down to the river we did ride

I got a job working construction for the Johnstown Company
But lately there ain't been much work on account of the economy
Now all them things that seemed so important
Well mister they vanished right into the air
Now I just act like I don't remember
Mary acts like she don't care

But I remember us riding in my brother's car
Her body tan and wet down at the reservoir
At night on them banks I'd lie awake
And pull her close just to feel each breath she'd take
Now those memories come back to haunt me
They haunt me like a curse
Is a dream a lie if it don't come true
Or is it something worse,
that sends me 
Down to the river
though I know the river is dry
That sends me down to the river tonight
Down to the river
My baby and I
Oh down to the river we ride

dissabte, 15 de novembre del 2008

Jimi Hendrix

El meu fill està aprenent a tocar la guitarra clàssica, però el que realment li va veig que és la guitarra elèctrica. Fa uns dies ens vàrem arribar a Musical Eiximenis de Girona i es va comprar una guitarra elèctrica amb un petit amplificador per anar practicant. Encara li falta molt per arribar a aconseguir els sons de Jimmy Hendrix, però veig que afició no n'hi falta. Per això avui aquest post va per ell, perquè no defalleixi i segueixi practicant. Ànim artista!







dijous, 13 de novembre del 2008

Russian Red

Un que ja té una certa edat i que sembla que ha vist de tot en el tema musical es pensa que ja res no l'ha de sorprendre. Entre els milions i milions de temes musicals que circulen per tot el món és difícil trobar novetats que siguin capaces de destacar. I encara menys sense una potent discogràfica al darrera que promocioni els temes a ràdios i televisions.
Internet, però, i concretament el Youtube s'ha convertit en un aparador en que s'hi pot veure de tot, molt, bo i dolent. Aficionats que pengen els seus vídeos per la gràcia que estiguin a l'abast de tot el món o autèntics artistes que no han trobat un altre mitjà de difondre allò que saben fer en un món cada vegada més saturat.
Ahir al vespre, havent sopat, estava endormiscat mirant "el Hormiguero", i l'aparició d'una jove artista invitada que s'ha promocionat a sí mateixa a través de la xarxa i ha aconseguit treure un disc al mercat al marge de les grans discogràfiques. Cauta,  vergonyosa, en un món que encara sembla que se li fa estrany i amb poca desenvoltura davant de les càmeres.
La seva manera de cantar, però, em va sorprendre, em va fer obrir els meus endormiscats ulls i no m'he pogut estar, avui, de comentar-ho i recuperar el vídeo que algun espabilat ja ha penjat al youtube, així com algun altre dels que he trobat.
Crec que aquesta noia arribarà lluny. Desitjo que no la facin malbé, tot i que -des de la meva incultura musical - encara s'ha de polir una mica. Però tot arribarà.







dilluns, 3 de novembre del 2008

Avui una mica d'Elvis - Don't be cruel

Una de les millors cançons d'Elvis, de 1956, quan jo encara era al "camp de les cardines" (expressió utilitzada pel meu avi per designar el lloc on ets abans de néixer)

 

You know I can be found,
Sitting home all alone,
If you cant come around,
At least please telephone.
Dont be cruel to a heart thats true.

Baby, if I made you mad
For something I might have said,
Please, lets forget the past,
The future looks bright ahead,
Dont be cruel to a heart thats true.
I dont want no other love,
Baby its just you Im thinking of.

Dont stop thinking of me,
Dont make me feel this way,
Come on over here and love me,
You know what I want you to say.
Dont be cruel to a heart thats true.
Why should we be apart? 
I really love you baby, cross my heart.

Lets walk up to the preacher
And let us say I do,
Then youll know youll have me,
And Ill know that Ill have you,
Dont be cruel to a heart thats true.
I dont want no other love,
Baby its just you Im thinking of.

Dont be cruel to a heart thats true.
Dont be cruel to a heart thats true.
I dont want no other love,
Baby its just you Im thinking of.

dijous, 25 de setembre del 2008

Tot és camí, tot és drecera, és l'Empordà...



Evidentment aquesta no és la tanca que he trobat avui a la tarda tot passejant l'Andy per la muntanya de Vacamorta, coneguda pel seu abocador industrial i per les terreres que nodreixen d'argila la famosa ceràmica de la Bisbal, però la tanca que he trobat m'ha fet essencialment la mateixa impressió. En un camí on feia temps que no hi passava, però que abans hi havia anat sovint a passeig o a caçar espàrrecs, hi he trobat una tanca de filferro amb dos grans avisos de "gossos perillosos" i "propietat privada, prohibit el pas". 
He reculat. Què vols fer-hi? Però de seguida m'ha vingut al cap la sardana l'Empordà amb la lletra que dóna nom a aquest post i m'ha fet l'efecte -com si no ho sabés o fos la primera vegada que ho veia- que l'Empordà ja no és el que era.



Sardana: L'Empordà

Autor de la Música: Morera i Viura, Enric
Autor de la Lletra: Maragall i Gorina, Joan


Cap a la part del Pirineu
vora els serrats i arran del mar,
s’obre una plana riallera,
és l’Empordà!

Digueu, companys, per on hi aneu,
digueu, companys, per on s’hi va,
tot és camí, tot és drecera
si ens dem la mà!

Salut, noble Empordà,
salut, palau del vent,
portem al cor content
una cançó!

Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es ‘nirà fent de germanor
una cançó!

A dalt de la muntanya hi ha un pastor;
a dintre de la mar hi ha una sirena:
ell canta el dematí que el sol hi és bo;
ella canta a les nits de lluna plena.

Ella canta: -Pastor, me fas neguit-.
Canta el pastor: - Me fas neguit, sirena-.
-Si sabessis, el mar com és bonic!
-Si sabessis, la llum de la carena!

-Si baixessis, series mon marit!
-Si pugessis, ma joia fóra plena!

La sirena es feu un xic ençà,
i un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya
fou l'Empordà.





divendres, 19 de setembre del 2008

Aquella olor de col·legi, rància ferum de llapis, de pell de taronja, i de pixum


Escola Maternal de la Bisbal c/ Coll i Vehí
Any 1965
Senyoretes Carme i Teresa

Nens, d'esquerra a dreta i de dalt a baix:

Fila 1.- ?, Romaguera, ?, ?, ?, Borrell, ?, ?, ?, ?, ?
Fila 2.- ?, ?, Frigola, Mir, ?, ?, ?, ?, ?, ?, ?, ?
Fila 3- ?. ?. ?. ?. Mir, ?, ?, ?, ?, ?, ?, ?
Fila 4.- ?, ?, Ramon Solés, Borrell, ?, ?, ?, ?, ?, ?, de Miguel, Pagès
?, ?, Coll, ?, Narcís Bahí, Màxim Cels, ?, Miquel López, Joan Mateu



Curs 1969-1970

Professor: Josep Puig i Ferrer

Alumnes, d'esquerra a dreta i de dalt a baix:

Fila 1.- Màxim Cels, Antonio Matés, Narcís Torroella, Josep Solés, Vicenç Cabello, Joan Serrano, Poquet, Joan Lorenzo, Josep Lluís Rey, Josep Subirana, Josep Pagès.

Fila 2,. Ramon Solés, Joan Mateu, Jordi Ametller, Bosch, Martí Dalmau, Josep Maria Aragonès, Mir, Narcís Bahí, Lluís Font, Albert Surià, Miquel López.

Fila 3.- Joan i Vicenç Torra, Palomero, Ramírez, Becerra,Gabriel Sabater, Manel Luque, Borrego, Genís Castillo, Figueras, Lluís Sais, Albert Lloveras.

Fila 4.- Coll, Joan Esteba, Pere Pérez, Jordi Avellí, Josep Aguilera, Àngel Piedra, Joan Aranda, Josep Gastal, Torres, Carmona.



Cançó

El meu col·legi

La Trinca

Ens posaven l´uniforme:
bata de ratlles
i ens penjaven la cartera
a les espatlles
i ens portaven a un col·legi
ple de finestres
on una banda de frares
feien de mestres.

Aquells de quaders de "deberes"
aquells plomiers,
aquells pupitres de fusta
amb dos tinters,
aquella sotana negra
amb una creu,
aquella bragueta, inmensa
de cap a peus.

Ens feien entrar la llista
dels reis Gots
a base de plantofades
i mastegots
i ens deien quina és d´Austràlia
la capital
i els formaven el Espiritu
Nazi-onal.

"Venid y vamos todos
con flores a porfía"...

"¡Que buenos son los padres escolapios!
¡Que buenos son que nos llevan de excursión!
¡Que viva España y su tradición
y los padres escolapios que nos dan la educación!"...

"De Isabel y Fernando
el espíritu impera
moriremos besando
la sagrada bandera"...

Ells ens feien creure en Déu
mal que fós a cops de creu.
Aquell maig, mes de Maria
aquells rosaris,
aquell futimé d´estampes
i escapularis.
Aquell tancar-se en el wàter
tot el "recreo"
i aquell confessor que et deia:
"Quants cops fill meu?"

"Las manos sobre el pupitre"
l´hermano ens deia,
però ells de la butxaca
mai se les treia.
Que fóssim "puros y castos"
ens predicava,
mentres tot fent la ma morta
ens grapejava.

Aquella olor de col·legi,
rància ferum,
de llapis, de pell de taronja
i de pixum,
aquella paret davant,
aquells dos quadres,
i aquell Sant Crist penjat
entre els dos lladres.

dilluns, 24 de març del 2008

BOLA DE DRAC

Hola, ja torno a ser aquí després d'un mes de no actualitzar el bloc, disculpleu-me. M'he passat molts dies pintant i cuidant l'hort (un té altres entreteniments). Avui he trobat al Youtube aquest video, que barreja l'anime Bola de Drac amb música disco, que m'ha semblat bo i m'ha recordat vells temps en què el món es paralitzava a 2/4 de 7 del vespre per veure Bola de Drac, en les seves primeres emissions a TV3, ja no recordo la tira d'anys que fa ni de la quantitat de vegades que ho van repetir. Ara, però, és com si hagués trobat una foto antiga en un calaix i m'ha obert la capsa dels records.




Aprofito l'ocasió i penjo també el bo, l'autèntic, l'original, el que ens va encendre la fascinació pel manga i per l'anime a Catalunya.




I també, per als més fans, una dedicatòria al Follet Tortuga:

dimarts, 19 de febrer del 2008

TOMEU PENYA



Bartomeu Nicolau Morlà, conegut per tothom amb el nom de Tomeu Penya, amb l'accent que el caracteritza i que descobreix el seu orígen en el municipi mallorquí de Vilafranca de Bonany (que en les típiques excursions per a turistes a Mallorca és designat com Freeville of Goodyear, perquè els guiris sàpiguen de que va el nom), on hi va néixer el 1949, ha tret el passat any 2007 un magnífic disc titulat "Paraules que s'endú es vent" després d'ésser operat de les cordes vocals per un càncer de gola.
Aquest disc, que compta amb la col·laboració de la guitarra de Paco de Lucía, realment m'ha sorprès, gairebé tot són balades, però fins i tot s'atreveix amb un gospel. He de dir que porto el CD al cotxe i sóc capaç d'escoltar-lo una vegada darrera una altra sense que em cansi.
Que aquest humil "post" serveixi per felicitar-lo per la seva recuperació i desitjar veure'l prop de l'Empordà ben aviat.

No he trobat a goear cap cançó del seu darrer treball, però poso aquest enllaç a la versió que va fer de la clàssica "Islands in the stream" de Kenny Rogers i Dolly Parton (1983), i que va titular "Illes dins un riu", i "Cristina" al video del començament.