Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flora. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 d’abril del 2018

Cuscuta vermella

Poques entrades enrere en aquest bloc enrere parlava de la cuscuta, una planta paràsita que fins fa un parell d'anys desconeixia i no n'havia sentit a parlar mai.
Ahir, fent una ruta pel Montgrí vaig veure unes quantes mates de farigola parasitades per cuscuta, però no de la mateixa cuscuta groga ataronjada que parasita la userda, sinó que es tractava d'una cuscuta de filaments ben vermells.
Resulta que es tracta de la "cuscuta epythymum" (del grec epi=damunt i de thymum = farigola) El nom científic, doncs és plenament descriptiu de la seva natura: es tracta d'una cuscuta que creix damunt la farigola. És coneguda també amb el nom de "cabellets de farigola", tot i que de cabells no en té res. Més aviat sembla una forma de vida al·lienígena que xucla la saba de les altres plantes.




dissabte, 10 de febrer del 2018

Empelt de bruixa o escombra de bruixa


En ocasions, tot passejant pels afores veiem algun pi que presenta una formació arrodonida i compacta de fulles i branquillons que destaca a l'arbre i obre la nostra curiositat. Normalment aquesta curiositat és transitòria i fetes unes passes no ens en recordem més del fenomen que acabem d'observar. Quan en trobem un una altra vegada, se'ns desperta novament la curiositat, que queda insatisfeta una altra vegada.
Avui, però, he investigat una miqueta i he descobert el perquè d'aquesta "deformació" que presenten alguns pins,  es tracta d'un tipus de malaltia o deformació que pateixen les plantes llenyoses, sobretot els pins. Per culpa d'un paràsit l'estructura de la planta es veu alterada i un gran nombre de brots nans creixen d'un mateix punt, creant una bola densa de vegetació. Aquesta vegetació sol ser d'un color lleugerament diferent de la resta de la planta.
Si us ha entrat també la curiositat, us deixo alguns enllaços amb informació d'aquesta excrescència arbòria.






divendres, 8 de juliol del 2016

Cuscuta

Potser, si no sou pagès, aquesta paraula no us dirà res. A mi tampoc no em sonava fins ahir que, encuriosit per uns filaments grocs ramificats entre mates d'userda, vaig cercar-ne informació.
Resulta que aquests filaments són una planta paràsita.
La cúscuta, segons la vikipèdia,  és un gènere d'entre 100 a 170 espècies de plantes paràsites de color groc, taronja o vermell (rarament verd).
El gènere es troba entre regions temperades a tropicals, centenars d'espècies; el gènere és rar en climes temperats freds, llevat d'algunes espècies natives del nord-est d'Europa i del sud de Sud-Amèrica.
Se les s'identifica per les seves fins tiges gairebé sense fulles, on les fulles es redueixen a minúscula escala. En no tenir clorofil·la, són incapaces de fotosintetitzar efectivament, tornant-se completament dependents de les plantes parasitades per a la seva nutrició.
Doncs, bé, aquestes plantes paràsites poden arribar a malmenar una plantació d'userda o d'altres plantes ja que en xuclen la saba, impedint-ne el  desenvolupament.


Cuscuta en un camp d'userda de Cruïlles - juliol 2016


dilluns, 6 de juliol del 2015

Vitis labrusca

Fent una passejada per la llera Daró, fugint de la canícula que ens ha portat l'onada de calor d'aquest començament de juliol em vaig trobar amb un exhuberant exemplar de "vitis labrusca", cep o parra silvestre.
Com que n'he vist tota la meva vida, creia que era una espècie europea autòctona, però, ai las!, es veu que, com tantes altres espècies animals i vegetals, és importada d'altres terres.
Es veu que en temps de la fil·loxera es van importar d'Amèrica peus d'aquesta espècie, que hi eren resistents, per empeltar-hi tòries o sarments d'espècies productores de vi. Amb aquesta combinació, el nou cep també era resistent a l'atac de la fil·loxera.
Tan resistent és aquestà espècie, que s'ha asilvestrat i la podem trobar en molts llocs de les nostres contrades, com si fos una espècie autòctona més.
Labrusco en llatí vol dir salvatge, i la van anomenar així els científics com a contraposició a la vitis vitifera, la que utilitzem per fer vi. Malgrat la semblança en el nom el famós Lambrusco italià és produït amb vitis vitífera. Personalment mai he vist raïms d'una parra o cep silvestre, tot i que alguna fruita deuen fer.







dimecres, 18 de març del 2015

Integració

Integració, adaptació o deformació?

Generalment un mateix fet és interpretat des de diferents punts de vista amb qualificatius ben diferents, que tenen, igualment, unes intencionalitats -polítiques- també amb finalitats igualment diverses, d'acord amb els interessos del grup que pretenen atraure o impressionar.

Tot resseguint marges a la recerca d'uns espàrrecs primaverals m'he trobat amb un antic rampí de tracció animal rovellat, arran del qual hi havia nascut un arbre. Aquest arbre ha quedat totalment integrat dins dels ferros del rampí, de tal manera que és impossible treure el rampí sense tallar d'arbre.

D'això, fent una metàfora amb altres situacions de la convivència humana se'n pot dir integració, se'n pot dir adaptació o, des d'un altre punt de vista més feixistoïde, se'n diria deformació. 

El cas és que parlem del mateix, tot depèn de quin punt de vista ho mirem i de la nostra amplitud de mires.




divendres, 1 d’agost del 2014

Prats

Els prats no són gaire abundants al Baix Empordà. És per això que gaudir d'un prat verd amb una catifa d'herba on se t'hi enfonsen els peus es converteix en una sensació molt agradable.
El prat que es troba a la zona de Vacamorta és, de fet, un camp que fa molts anys que ningú treballa i que, amb la pastura del ramat s'ha mantingut net de matolls i arbres.
Us deixo unes fotos que contrasten amb la sequedat que hi havia a l'hivern passat quan els camps d'userda s'havien convertit en autèntiques estepes, un mar de pols, sense ni una fulla. 
També hi afegeixo una foto de l'estany que s'ha format en una terrera. En poc més d'un any des de que  hi finalitzés l'extracció d'argila ja s'ha convertit en un autèntic ecosistema humit on hi proliferen diverses plantes i aus aquàtiques.




dimecres, 12 de març del 2014

L'arboç de Can Genoer

Diumenge vam fer una bona caminada que ens va dur a passar per l'arboç de Can Genoer, al bell mig de les Gavarres.
Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió (mort per Hèrcules) brotà el primer arboç. Ve a assenyalar aquest origen la facilitat que té l'arbre de rebrotar passat un incendi o una tala. Aquesta vitalitat sumat a les fulles verdes el fan símbol de la immortalitat. D'aquí que els romans l'usessin en els funerals, com ens relata Virgili a l'Eneida.
Qui sap si l'arboç de Can Genoer, a les Gavarres, era ja viu en temps dels romans i dels grecs. Potser seria exagerar una mica massa. El que sí que és veritat és que és un dels arboços més vells de les Gavarres i el més vell que jo conec. Tot i així encara té força brots tendres i cada any es corona d'una bona munió de cireres vermelles.

Arboç de Can Genoer

Informació de l'arboç monumental

Detall de la soca - 1

Detall de la soca - 2

Can Genoer 1

Can Genoer 2







diumenge, 9 de febrer del 2014

Tossudament alçat

Tossudament alçat, com diu la cançó d'en Lluís Llach, el llentiscle de Torrent fa guàrdia damunt el pla entre Torrent i Pals, al començament de l'antiga carretera dels revolts de Torrent. Actualment s'hi accedeix per un camí de terra que s'agafa al costat de la rodona de la C-66 just a la dreta de la sortida cap a la Bisbal. El llentiscle es troba a uns 100 metres escassos, ja lleugerament elevat sobre la plana, i malgrat necessitar dues crosses per mantenir-se dret (l'edat no perdona), encara té un port majestuós.
El traçat de revolts encara parcialment conservat de l'antiga carretera manté la pintura groga de les senyalitzacions horitzontals que s'emprava antigament i que fa uns quaranta anys es va substituir per la blanca actual. Tant la carretera, com la pintura, com el propi llentiscle (popularment a l'Empordà, i en femení, en diríem "llentrisca") són una imatge congelada en el temps que ens evoca un passat ja llunyà.





divendres, 27 de desembre del 2013

Càdec

Segons la Viquipèdia El càdec (Juniperus oxycedrus) és un arbre d'aspecte arbustiu molt semblant al ginebró, del que es diferencia perquè a les fulles hi té dues línies blanques en lloc d'una. De fet aquest arbust sempre l'havia conegut com a ginebró i la paraula càdec em costa de vegades de trobar-la als calaixos de la memòria.
Aquest de la foto es troba sobre el Mas Obert al començament del camí dels Metges des de la palanca de Cruïlles i, pel que sembla, supera els estàndards d'aquest tipus de planta.


Càdec del Mas Obert


Perspectiva des de la base


Detall de les fulles i els fruits (les dues línies paral·leles que tenen les fulles són el que distingeixen el càdec del ginebró.

dimarts, 3 de setembre del 2013

Aloc monumental

Mira que n'hi havia passat de vegades pel costat! Sempre m'havia pensat que era una olivera. És el que passa quan vas de pressa amb cotxe o amb bicicleta: que no et fixes amb les coses i amb els detalls.
Ahir passejant vaig veure que l'arbre que hi al camí asfaltat que va de Cruïlles a la Palanca no és tal arbre, sinó un arbust que ha adquirit una mida de soca que el fa ben singular: és un aloc, com els que ens ofereixen les seves flors liles al costat del Daró a finals d'estiu.
Per cert, el nom científic de l'aloc és Vitex agnus-castus, (castus = cast, en llatí) I és que la planta és anafrodisíaca, es veu que va fantàstica si voleu fer vot de castedat.


Aloc de Cruïlles

dilluns, 27 de maig del 2013

Eixonar

Eixonar és una altra paraula genuïna l'ús de la qual s'està perdent. Per això ahir, quan anant a Palamós a veure el fill d'una amiga que havia nascut, vam passar prop del Pi d'en Xana i varem veure que tenia una branca eixonada, vaig pensar que la frase: "el Pi d'en Xana s'ha eixonat!" feia un bonic joc de paraules.


El Pi d'en Xana vist des del camí que ve del Figuerar


El Pi d'en Xana amb una branca eixonada.

El Diccionari Alcover Moll dóna diversos significats a la paraula eixonar, però a l'Empordà l'he sentit també amb el significat de desprès, o que ha estat vençut pel pes.

Definició de l'Alcover-Moll:
EIXONAR v. tr.
|| 1. Collir olives agafant les branques amb el puny i tirant cap avall (Empordà, Ripollès); cast. ordeñar.
|| 2. Llevar les fulles d'un arbre agafant les branques amb la mà i resseguint-les cap avall (Empordà, Costa de Llevant, Vic, Lluçanès, Vallès); cast. deshojar. De sos abets descomunals... un terbolí infernal ne treurà la gran part... llençant-los a dreta i esquerra, torçuts, malmesos i aixonats, Verdaguer Exc. 18.
|| 3. Passar la mà closa pels brins o brancons d'una planta per llevar-ne els grans, les flors, etc. (Empordà, Plana de Vic, Garrotxa, Vallès, etc.).
|| 4. fig. Llevar una cosa qualsevol, adherida a una altra, passant la mà per aquesta (Empordà). El nedador... amb unes quantes fregades de mà s'eixonà la mullena que li regalava per braços i cames, Ruyra Pinya, i, 21. Vinga maurar-li els braços, eixona que eixona, perquè les sangs es remoguessin, Ruyra Pinya, ii,226.
|| 5. refl. Ajupir-se (Gironès).
|| 6. Deixar-se anar per una corda avall, escapolir-se (Vallès).
    Fon.: əʃuná (or.).
    Etim.: desconeguda. Oiva J. Tallgren en Neuph. Mitt. xiii, 173, proposà derivareixonar del llatí ūnus, ‘un’, però ni per la forma ni pel significat és explicable tal etimologia (cf. Meyer-Lübke REW 9075). Leo Spitzer en Zschr. r. Ph. xl, 216, proposà com a origen de eixonar un mot català aixó diminutiu de aixa; però tampoc no es veu il·lació semàntica entre aquest aixó i eixonar

dimarts, 14 de maig del 2013

Frares

En una època que els no tan joves encara hem viscut intensament, el domini de la religió sobre la majoria d'aspectes de la societat era palpable i notablement influent.
En aquest ambient de misses, confessions i processons que marcava el ritme de les nostres vides, els frares hi gaudien d'una vida -almenys vista des de fora del convent- regalada, dedicant les hores del dia a la contemplació i a l'oració i, presumiblement, fent molts bons àpats i treballant poc o gens, vivint de  la caritat  i els donatius dels pagesos, artesans i burgesos.
La saviesa popular, en aquest context, va donar nom a una planta que viu a expenses de les altres, xuclant la saba de les arrels d'altres plantes, és a dir, parasitant-les: la va anomenar "frare".
La vida ha canviat molt, avui de frares -dels religiosos- gairebé no n'hi ha i, qui sap, si de batejar-se aquesta planta el dia d'avui, li posariem de nom "broker", "especulador" o "polític corrupte".


Una de les vàries espècies de frare

dilluns, 13 de maig del 2013

Mutant o siamès?

Un curiós espàrrec trobat a Cruïlles (i no al costat de l'abocador), de forma totalment aplanada, gairebé té l'amplada d'una cinta mètrica i un gruix semblant. Penjo una fotografia de cara i una altra de cantell, per dir-ho d'alguna manera, perquè es pugui apreciar la seva forma que surt dels paràmetres normals dels espàrrecs de marge. Fa la sensació que és com si tres espàrrecs haguessin nascut junts formant una espècie de triple espàrrec siamès. L'agulla d'estendre roba és per poder comparar la proporció.





divendres, 5 d’abril del 2013

L'alzina grossa

Fa temps que era morta, però aguantava encara dreta. Finalment el vent i la pluja l'han fet caure. Em refereixo a l'Alzina Grossa de Can Salelles, prop de la Palanca de Cruïlles. Aquest dimecres hi vaig passar pel costat i no vaig poder evitar fer-li una fotografia amb una certa emoció. Recordo de petit tres grans arbres monumentals a prop de la Bisbal, l'Alzina Grossa de Can Salelles, el Suro de Can Masaller i el Pi del Galleret. Avui ja només queda el Pi del Galleret. Els arbres, igual que tots els éssers vius també tenen un final.

Restes de l'Alzina Grossa del Mas Salelles


Fotografia de l'alzina grossa l'any 2007:
http://www.panoramio.com/photo/3402963


L'alzina del Mas Salelles en una imatge retrospectiva mostrada en el catàleg d'arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya (evidentment poc actualitzat...):


dijous, 21 de juny del 2012

Molí d'en Frigola

Restaurat l'any 2001 per l'Escola Taller les Gavarres sota la direcció de la desapareguda Assumpta Fabré, el Molí d'en Frigola representa una magnífica mostra del que va ser en segles passats l'aprofitament hidràulic del Daró. És també una bona excusa per fer una excursió a un lloc fresc i tranquil abans que la forta calor de l'estiu acabi eixugant la major part de l'aigua que encara queda en aquest tram de riu.


Com arribar al Molí d'en Frigola des de Cruïlles:






Molí d'en Frigola (façana)

Molí d'en Frigola (bassa)

Antic aqüeducte que portava aigua des de Cantagalls al Molí d'en Frigola





Riu Daró


Comportes

Resclosa

Molí d'en Ribes



dimecres, 18 d’abril del 2012

Macros d'abril

De petit vaig trigar a descobrir que necessitava ulleres, però vaig observar de seguida que veia millor les fotografies que no pas les imatges al natural. Amb les fotografies veia molts de detalls que degut a la meva miopia em passaven per alt. Ara que fa molts anys que porto ulleres o lents de contacte segueixo observant que -d'una altra manera- les presses del dia a dia ens impedeixen de captar els detalls d'allò que ens envolta. Aquí la fotografia també ens hi pot ajudar. Per mostra unes macros que capten els detalls del mes d'abril a l'Empordà.