dissabte, 3 d’octubre del 2015

Sangtraït


L'hematoma que apareix sota l'ungla després de donar-nos un cop té multitud de noms populars, garrofí al Baix Maestrat, mostela o mora a Mallorca, mustrela a la Vall d'Albaida, burra o burret a València, blau, morat i sangtraït a Catalunya.
Em centraré amb sangtraït per fer una reflexió sobre l'orígen etimològic de la paraula.
La paraula sangtraït és composta per sang i traït. És a dir sang que havia de sortir per haver sofert una ferida, però que ha patit una traïció que l'ha impedit aflorar a l'exterior. Aquesta traïció és la barrera formada per l'ungla. 
Però perquè sangtraït i no sang-traïda, atès que sang és una paraula femenina?
La meva reflexió és que en català antic, igual que actualment en francès sang devia ser una paraula masculina que amb el temps, per l'evolució de la llengua, ha passat a ser femenina.
He cercat també en diccionaris francesos si existeix la paraula sang-trahi per descartar que fos una adaptació al català d'una forma francesa, atès el gènere de la paraula sang. No he trobat, però, que aquesta paraula hi existeixi. En francès popularment l'anomenen "ongle noir" o "rat".
Dedueixo, doncs una evolució del masculí al femení en la paraula "sang" al llarg de la història.

dilluns, 6 de juliol del 2015

Vitis labrusca

Fent una passejada per la llera Daró, fugint de la canícula que ens ha portat l'onada de calor d'aquest començament de juliol em vaig trobar amb un exhuberant exemplar de "vitis labrusca", cep o parra silvestre.
Com que n'he vist tota la meva vida, creia que era una espècie europea autòctona, però, ai las!, es veu que, com tantes altres espècies animals i vegetals, és importada d'altres terres.
Es veu que en temps de la fil·loxera es van importar d'Amèrica peus d'aquesta espècie, que hi eren resistents, per empeltar-hi tòries o sarments d'espècies productores de vi. Amb aquesta combinació, el nou cep també era resistent a l'atac de la fil·loxera.
Tan resistent és aquestà espècie, que s'ha asilvestrat i la podem trobar en molts llocs de les nostres contrades, com si fos una espècie autòctona més.
Labrusco en llatí vol dir salvatge, i la van anomenar així els científics com a contraposició a la vitis vitifera, la que utilitzem per fer vi. Malgrat la semblança en el nom el famós Lambrusco italià és produït amb vitis vitífera. Personalment mai he vist raïms d'una parra o cep silvestre, tot i que alguna fruita deuen fer.







dijous, 28 de maig del 2015

Fotos d'Instagram al blog

Fa dies que donava voltes a la manera de poder fer apareixer automàticament les fotos que penjo a Instagram en el meu blog, que, amb tantes xarxes socials diferents, està un xic desaprofitat, i així, almenys, tindrà les actualitzacions de les fotos d'Instagram.
Cercant una mica per Internet he trobat una aplicació que ho fa molt fàcil, cal entrar a la pàgina
http://snapwidget.com/#getstarted i posar-hi el nostre nom d'usuari d'Instagram. Seguidament tenim l'opció de fer una previsualització o prémer la tecla "Get Widget". Si la previsualització ens agrada -sinó canviem els paràmetres- premem "Get Widget" i els apareixerà una línia de codi.
Aquesta línia de codi l'hem de copiar i afegir a la plantilla del nostre blog i ja tenim les fotos d'Instagram, tal com es poden veure a la dreta d'aquest text.





dimecres, 18 de març del 2015

Integració

Integració, adaptació o deformació?

Generalment un mateix fet és interpretat des de diferents punts de vista amb qualificatius ben diferents, que tenen, igualment, unes intencionalitats -polítiques- també amb finalitats igualment diverses, d'acord amb els interessos del grup que pretenen atraure o impressionar.

Tot resseguint marges a la recerca d'uns espàrrecs primaverals m'he trobat amb un antic rampí de tracció animal rovellat, arran del qual hi havia nascut un arbre. Aquest arbre ha quedat totalment integrat dins dels ferros del rampí, de tal manera que és impossible treure el rampí sense tallar d'arbre.

D'això, fent una metàfora amb altres situacions de la convivència humana se'n pot dir integració, se'n pot dir adaptació o, des d'un altre punt de vista més feixistoïde, se'n diria deformació. 

El cas és que parlem del mateix, tot depèn de quin punt de vista ho mirem i de la nostra amplitud de mires.




diumenge, 15 de febrer del 2015

Els Carcaixells - Solius

Avui ha tocat una excursió al massís germà de les Gavarres, l'Ardenya. És un massís que tot i ser tan proper de les Gavarres té una morfologia totalment diferent, les afloracions rocoses, tan poc freqüents a les Gavarres, són la natura de l'Ardenya. Això fa que les rutes siguin més adients per a cabres que per a humans. El paisatge és, però, espectacular i digne d'admiració, donant-nos una visió fantàstica de la Vall d'Aro.
La ruta que hem fet avui parteix de l'aparcament de l'ermita de Solius, fa una visita a la Cova dels Moros, al Castell de Solius, per adreçar-se, tot seguit cap als Carcaixells, que pujarem i carenarem -i on esmorzarem-, per baixar finalment pel pas de la Miloca i tornar, passant pel costat del Monestir de Solius cap, a l'aparcament.



























diumenge, 8 de febrer del 2015

Ruta fins l'Arboç de Can Genoer

Aquest matí hem anat a fer una ruta per les Gavarres, com sempre que podem, i hem anat fent una caminada fins l'Arboç d'en Genoer, un magnífic arboç (arbutus unedo) que ha estat respectat pel pas dels anys aconseguint unes proporciona bastant considerables, tenint en compte la mida dels seus congèneres.

Hem trobat una situació "meteorològica" curiosa. I poso meteorològica entre cometes ja que es tractava d'una pedregada de petites gotes de gel que emplenaven els corriols per con transcorriem. Aquestes gotetes de gel no eren res més que les gotetes de rosada glaçada que es desprenien de les fulles i anaven a terra on, degut a la fredor que hi havia al sòl, es conservaven encara un temps donant la sensació de d'una pedregada minúscula.



divendres, 24 d’octubre del 2014

Ai Pepet on tens la dona?

Avui he recordat una cançoneta que sentia de petit i se m'ha acudit cercar-la al Google a veure si estava en algun recull de cançons tradicionals. Com que no l'he trobat, aquí la teniu:

Ai Pepet, on tens la dona?
Sota el llit que el cul li trona.
Què li dons per medecina?
Quatre pets i una beixina.


I ja que va de cançons, aquí en va una que el meu avi, nascut el 1896,  havia sentit d'un seu oncle. 

No hi ha noies al món
com les de Barcelona
Saben ballar el can can
La cosa més bufona
Oidà, oidà!
Que duri tant com vulgui!
Oidà, oidà!
Bé prou s'acabarà!

divendres, 10 d’octubre del 2014

Com fer olives salades a casa


Avui m'he donat el gust de començar a preparar preparar unes olives estil casolà. I dic començar a preparar perquè l'elaboració requereix un mínim d'un més de dedicació.
Durant aquest mes cada dia s'ha de canviar l'aigua de les olives. En aquest període les olives es van estovant i van esdevenint aptes per al consum.
Passat el mes, o sigui el 10 de novembre serà l'hora de posar les olives en una barreja d'aigua i sal.
I com sabrem quanta sal hem de posar-hi perquè no es facin malbé ni siguin massa salades? Doncs la solució és senzilla, és la prova de l'ou. En l'aigua sense sal un ou es queda al fons, perquè pesa més que el volum de l'aigua que desplaça (principi d'Arquímedes) A mesura que anem afegint-hi sal l'aigua que desplaça l'ou esdevé més pesada i arriba un moment que pesa més que l'ou. En aquest moment l'ou comença a surar, a anar cap amunt. Quan tenim l'ou a la superfície ja tenim prou sal.
Llavors podem deixar les olives que es marinin amb l'aigua salada tal qual durant un temps (al cap d'un mes ja es poden menjar, però quant més temps transcorri s'aniran tornan més toves i anirà canviant la consistència.
A mi m'agraden així, amb el seu gust natural i salades, però es poden fer mil combinacions de gust afegint-hi herbes aromàtiques, alls, peles de taronja, etc.
Si teniu ganes de fer-ho no aneu a pispar les olives de l'olivera que trobeu més a prop, fa molt lleig i moltes vegades tenen cucs,  jo les he anat a comprar a Can Morera, un agrocomerç de la Bisbal d'Empordà.
Bon profit!

divendres, 1 d’agost del 2014

Prats

Els prats no són gaire abundants al Baix Empordà. És per això que gaudir d'un prat verd amb una catifa d'herba on se t'hi enfonsen els peus es converteix en una sensació molt agradable.
El prat que es troba a la zona de Vacamorta és, de fet, un camp que fa molts anys que ningú treballa i que, amb la pastura del ramat s'ha mantingut net de matolls i arbres.
Us deixo unes fotos que contrasten amb la sequedat que hi havia a l'hivern passat quan els camps d'userda s'havien convertit en autèntiques estepes, un mar de pols, sense ni una fulla. 
També hi afegeixo una foto de l'estany que s'ha format en una terrera. En poc més d'un any des de que  hi finalitzés l'extracció d'argila ja s'ha convertit en un autèntic ecosistema humit on hi proliferen diverses plantes i aus aquàtiques.




dimecres, 12 de març del 2014

L'arboç de Can Genoer

Diumenge vam fer una bona caminada que ens va dur a passar per l'arboç de Can Genoer, al bell mig de les Gavarres.
Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió (mort per Hèrcules) brotà el primer arboç. Ve a assenyalar aquest origen la facilitat que té l'arbre de rebrotar passat un incendi o una tala. Aquesta vitalitat sumat a les fulles verdes el fan símbol de la immortalitat. D'aquí que els romans l'usessin en els funerals, com ens relata Virgili a l'Eneida.
Qui sap si l'arboç de Can Genoer, a les Gavarres, era ja viu en temps dels romans i dels grecs. Potser seria exagerar una mica massa. El que sí que és veritat és que és un dels arboços més vells de les Gavarres i el més vell que jo conec. Tot i així encara té força brots tendres i cada any es corona d'una bona munió de cireres vermelles.

Arboç de Can Genoer

Informació de l'arboç monumental

Detall de la soca - 1

Detall de la soca - 2

Can Genoer 1

Can Genoer 2