dilluns, 24 de febrer del 2014

La processó de Tossa


La fotografia és presa des del Puig de Sant Ramon de Vulpellac, a baix s'hi veu el poble, i abasta tota la línia de la costa que es pot intuir des d'aquest punt. Resseguint la línia de la costa hi ha un núvol continu, que no va més enllà, ni mar endins ni entra a la terra. Aquest núvol és conegut com la Processó de Tossa, sembla que surti de la zona on hi ha Tossa de Mar (vist des dels voltants de la Bisbal) i s'allargui costa amunt.. La saviesa popular, en unes èpoques sense la informació meteorològica tecnificada que tenim avui en dia,  interpretava aquests núvols  com un anunci de pluja en un breu termini. 


Bé, podem fer la prova, la foto és d'avui 24 de febrer de 2014 a la tarda. Veurem quan triga a ploure....

divendres, 14 de febrer del 2014

Venus versus Sant Valentí

Imatge presa el 14 de febrer a 2/4 de 7 del matí. ¿Hi té a veure alguna cosa la lluminositat de Venus (deessa romana de l'amor) en aquesta època de l'any amb que algun il·luminat hi encolomés Sant Valentí com a patró dels enamorats? Aquí deixo la pregunta.
El que ja no estic tan segur és que Sant Jordi com a dia dels enamorats a Catalunya tingui res a veure amb els astres.


diumenge, 9 de febrer del 2014

Tossudament alçat

Tossudament alçat, com diu la cançó d'en Lluís Llach, el llentiscle de Torrent fa guàrdia damunt el pla entre Torrent i Pals, al començament de l'antiga carretera dels revolts de Torrent. Actualment s'hi accedeix per un camí de terra que s'agafa al costat de la rodona de la C-66 just a la dreta de la sortida cap a la Bisbal. El llentiscle es troba a uns 100 metres escassos, ja lleugerament elevat sobre la plana, i malgrat necessitar dues crosses per mantenir-se dret (l'edat no perdona), encara té un port majestuós.
El traçat de revolts encara parcialment conservat de l'antiga carretera manté la pintura groga de les senyalitzacions horitzontals que s'emprava antigament i que fa uns quaranta anys es va substituir per la blanca actual. Tant la carretera, com la pintura, com el propi llentiscle (popularment a l'Empordà, i en femení, en diríem "llentrisca") són una imatge congelada en el temps que ens evoca un passat ja llunyà.





divendres, 27 de desembre del 2013

Les coves del Montgrí

A part dels motius lúdics, el pes de consciència dels àpats nadalencs va fer que ahir ens decidíssim amb el meu fill d'anar a fer una caminada trenca-cames pel Montgrí. Va ser l'ocasió de visitar unes coves allunyades de les rutes més concorregudes però que realment val la pena visitar, el Cau del Duc d'Ullà i el Cau de les Dents, en deixo unes fotos.



Petita cova a la Muntanya d'Ullà


Cau del Duc d'Ullà


Interior del Cau del Duc d'Ullà


Cau de les Dents


Vista de l'Empordà des de dins del Cau de les Dents

Càdec

Segons la Viquipèdia El càdec (Juniperus oxycedrus) és un arbre d'aspecte arbustiu molt semblant al ginebró, del que es diferencia perquè a les fulles hi té dues línies blanques en lloc d'una. De fet aquest arbust sempre l'havia conegut com a ginebró i la paraula càdec em costa de vegades de trobar-la als calaixos de la memòria.
Aquest de la foto es troba sobre el Mas Obert al començament del camí dels Metges des de la palanca de Cruïlles i, pel que sembla, supera els estàndards d'aquest tipus de planta.


Càdec del Mas Obert


Perspectiva des de la base


Detall de les fulles i els fruits (les dues línies paral·leles que tenen les fulles són el que distingeixen el càdec del ginebró.

dilluns, 14 d’octubre del 2013

Cigonyes a l'abocador?

A punt de vesprejar he vist una volada de cigonyes que semblava que provenien de l'abocador de Vacamorta i anaven en direcció Nord-Est. He traslladat el traçat de la ruta que he observat sobre el mapa i sospitosament, si faig una prolongació del traçat de vol que he vist arribem a la zona del Golf de Roses (Aiguamolls de l'Empordà)
I la pregunta és: Hauran après les cigonyes dels Aiguamolls a anar a cercar menjar a l'abocador, igual que les gavines? 


Ruta observada (aproximació)


Prolongació de la ruta observada (aproximació)


Volada de cigonyes


dimecres, 25 de setembre del 2013

Ratpenat orellut

L'ampliació d'una petita taca en una biga del sostre del porxo de casa gràcies a l'òptica d'una càmera fotogràfica ens permet observar aquest petit animaló insectívor i inofensiu, però d'aspecte totalment demoníac. Realment la seva visió fa una certa basarda. Es tracta d'un ratpenat orellut meridional (pletocus austriacus), un quiròpter, d'altra banda,  ben comú a la nostra terra.




dimarts, 3 de setembre del 2013

Aloc monumental

Mira que n'hi havia passat de vegades pel costat! Sempre m'havia pensat que era una olivera. És el que passa quan vas de pressa amb cotxe o amb bicicleta: que no et fixes amb les coses i amb els detalls.
Ahir passejant vaig veure que l'arbre que hi al camí asfaltat que va de Cruïlles a la Palanca no és tal arbre, sinó un arbust que ha adquirit una mida de soca que el fa ben singular: és un aloc, com els que ens ofereixen les seves flors liles al costat del Daró a finals d'estiu.
Per cert, el nom científic de l'aloc és Vitex agnus-castus, (castus = cast, en llatí) I és que la planta és anafrodisíaca, es veu que va fantàstica si voleu fer vot de castedat.


Aloc de Cruïlles

diumenge, 1 de setembre del 2013

Danys col·laterals?

Pujant a Fitor des de la zona del mas Cals, es troben lligades als arbres unes estructures curioses en forma de pantalla de llum de disseny de l'Ikea. Després de passar pel costat d'unes quantes d'aquestes estructures a una certa distància, hem tingut la curiositat d'acostar-nos-hi per veure si es tractava d'una estructura de metall o bé de cartró o plàstic. En donar-hi un copet amb la mà per veure com sonava, el meu company s'ha trobat amb una pega enganxosa que el recobreix. La deducció és clara ràpidament: és tracta d'una estructura adhesiva per capturar insectes. Per la zona deu haver-hi alguna plaga que cal eradicar. De tota manera la destrucció de papallones i altres insectes que no formen part de la plaga és bastant massiva. Ja se sap que en una guerra hi reben els innocents, però també existeixen les armes selectives que trien l'objectiu a batre. En els arrossars hi instal·len uns contenidors de feromones que atrauen només els insectes que perjudiquen la collita, també en els fruiters. Espero que el benefici que s'aconsegueixi amb aquest extermini massiu de papallones i altres insectes sigui prou important perquè siguin justificables aquests danys col·laterals.






diumenge, 25 d’agost del 2013

Relíquia del passat

Avui fent una volta diumengera amb bicicleta, passant per la carretera que porta a Palau-Sator des de Fontanilles he vist una cosa que m'ha fet frenar en sec i treure el mòbil per fer-li una foto. No era cap monument espectacular, ni cap animal curiós. Una cosa tan simple com una creu feta amb dues canyes és el que m'ha fet aturar i baixar de la bicicleta. 
I és que estic segur que, aquest senyal, tan comú fa uns anys als nostres camps, avui en dia és desconegut per la majoria de la gent i pocs en coneixen els significat. No es tracta de que s'hagi beneït el camp amb el senyal de Crist, ni que algun vailet hi hagi enterrat la seva mascota...
Aquest senyal és clar i concís per a que en coneix el significat: Indica al pastor que no pot entrar a aquest camp amb el ramat d'ovelles -pel motiu que sigui, no cal explicar-lo-. El pastor sempre el respectarà i les ovelles no entraran al camp.