dimarts, 9 d’octubre del 2007

EL MIRALLET

El riu Daró neix a la part alta de les Gavarres, a la zona de Can Sitges, al terme de Cruïlles (municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura), comarca del Baix Empordà, i després d'uns trenta-cinc quilòmetres de recorregut desemboca en el Mar Mediterrani, en part a través dels canals dels arrossars de Pals i en part mitjançant el riu Ter, per un canal construit els anys 70 del segle XX.
El riu Daró té un règim fortament estacional, amb fortes crescudes i períodes llargs de sequera, quan gairebé és impossible de trobar algun racó amb una mica d'aigua. Aquest règim estacional sembla que hauria de privar que la fauna piscícola l'habités; però, miraculosament, quan les condicions són les apropiades, apareix un gran nombre de peixos, d'espècies i d'exemplars, des de barbs de muntanya, bagres, carpes, escanyagats (anomenats també espinosos), fins a mirallets (peix sol) i altres espècies no tan abundants.
El vídeo que acompanya aquest escrit es correspon a una filmació realitzada el 22 de juliol de 2007 a la part mitja del Daró. Es veu un mirallet, que ha netejat una zona del llit del riu -suposadament per a pondre-hi els ous-, deixant-la neta d'algues i altres elements, foragitant qualsevol altre peix, de la seva o diferent espècie que vulgui acostar-s'hi, fins i tot foragita unes bagres de tamany considerable. És una conducta típicament territorial dels peixos depredadors, que presenten també els cíclids i altres espècies carnívores. Se l'ha acusat de devorar els alevins d'espècies autòctones, com es fa habitualment amb les epècies introduïdes. El mirallet o peix sol és originari d'Amèrica, tot i que fa molts anys que s'ha convertit en un habitant ja propi de les nostres aigües. Puc testificar-ne la seva presència almenys des de fa més de 40 anys, com a mínim a les parts més baixes del Daró, però evidentment la seva presència ve de molt més enllà. Ara es troba a gairebé tot el curs del riu.
Voldria acabar comentant que el punt on es va fer aquesta filmació, transcorreguts tan sols quinze dies estava completament eixut, -travessat per aquest mateix punt la caminada popular nocturna que es fa a la Bisbal d'Empordà a primers d'agost- i segueix eixut tres mesos més tard, fins que la benvinguda pluja es digni d'omplir els aqüífers que nodreixen d'aigua el Daró i permetin que la llavor d'una nova generació de peixos esclati quan les concidions siguin les propícies.
Veure el vídeo a Youtube

dilluns, 8 d’octubre del 2007

EL CAMPANAR DEL CONVENT


Fa 15 dies el darrer frare franciscà del convent de la Bisbal d'Empordà va abandonar-lo. El seu destí incert, és a dir, el desconeixo. Ja poca gent va a missa. La congregació de frares fa temps que va ésser substituïda per una organització dedicada a ajudar la gent amb problemes de drogadicció. El darrer frare-capellà encara hi deia missa. També deia la missa de l'aplec de Santa Llúcia, el 13 de desembre, a l'ermita de les Gavarres. Aquest any potser no hi haurà missa a Santa Llúcia. El que va néixer com un aplec típicament religiós es covertirà en una simple excursió de cap de setmana. De fet, per a molta gent, ja ho era.
El cas és que pocs dies després que el darrer frare hagués deixat el convent, concretament el dia 4 d'octubre de 2007, un llamp -un únic llamp en una tempesta sense aigua- ha derruit el campanar del convent, amb un espetec que ha fet tremolar tota la Bisbal i rodalies. I sabeu què?, doncs que el 4 d'octubre era Sant Francesc... No serà que el Sant, ofès per haver-se quedat sense representació al convent ha volgut expressar el seu malestar d'aquest manera. O potser ha deixat de donar protecció al convent. El cas mereix una petita reflexió. Petita!, no fos cas que agafessim manies.