TRANSPORT FLUVIAL

Acabem d'arribar d'un viatge a la Bretanya (Breizh en bretó) . La Bretanya és una terra antiga, verda i humida, on el mar, amb les seves enormes marees avança i retrocedeix de forma desorbitada per al que estem acostumats els mediterranis. Els rius són modestos però amb cabal suficient. A Bretanya no hi desemboca cap gran riu, però tanmateix els estuaris i les parts baixes dels rius bretons són plens de petits vaixells que els utilitzen de refugi a l'abric de les embestides del mar furiós.
Els rius i els canals han estat grans vies de comunicació i de transport de mercaderies a l'Estat francés des de temps antic.

CASTELL A QUIBERON (KIBEREN), SUD DE BRETANYA,
PROP DE CARNAC (KARNAG)

Els nostres petits rius mediterranis, assedegats d'aigua bona part de l'any han estat també via de comunicació i de transport durant segles. D'altra banda no ha estat l'aigua l'element damunt del qual han lliscat les mercaderies. Moltes vegades la sequedat de l'ambient ha fet que fos la mateixa llera del riu la que servia de camí dels carros que baixaven de la muntanya carregats de llenya o carbó.
Il·lustra aquest escrit una fotografia presa més amunt de la Font de l'Alzina, a Sant Sadurní de l'Heura, on uns profunds solcs s'esfonsen al llècol gris de la llera del Daró. Aquesta fotografia demostra dues coses. La primera és que el Daró ha estat via de transport de mercaderies durant molts anys. La segona és que el fet que els rius estiguin eixuts no és pas una novetat a les nostres contrades; en un altre cas la llera del Daró no hauria pogut servir de camí de carros durant el temps necessari perquè es formessin els solcs de la fotografia.

SOLCS PRODUÏTS PER RODES DE CARRO LLERA DEL DARÓ (SANT SADURNÍ DE L'HEURA)